Agnès de Castro

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Agnès de Castro (Galícia 1325 - Coïmbra 1355), fou reina consort de Portugal.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Filla de Pere Fernández de Castro i Aldonsa Suárez de Valladares. El seu pare, senyor de Monforte de Lemos, pertanyia a una de les famílies més antigues i il·lustres de Galícia. Per línia masculina Agnès era besnéta de Sanç IV de Castella mentre que per línia femenina era descendent d'Alfons VI de Lleó.

Viatge a Portugal[modifica | modifica el codi]

De petita visqué al palau de Joan Manuel de Castella i convisqué al costat de la seva cosina Constança Manuel. Quan aquesta es traslladà a Portugal per casar-se amb l'infant Pere de Portugal, Agnès s'hi traslladà amb ella.

Agnès de Castro a l'arribar a la cort d'Alfons IV de Portugal feu créixer un amor apassionat envers l'infant Pere, hereu al tron de Portugal, cosa que féu aparèixer la gelosia de la seva esposa, Constança Manuel. La mort d'aquesta el 13 de novembre de 1345 al llit de part possibilità l'amor lliure entre els dos joves. Secretament es casaren l'any següent i van tenir diversos fills, dels quals s'ignora la data de naixement, però es pot assegurar que van ser abans de la unió definitiva dels dos.

Infanta de Portugal[modifica | modifica el codi]

Nou anys després de la mort de Constança Manuel, el 1354, Agnès de Castro es va casar legalment amb Pere de Portugal davant el Bisbe de Guarda. Tot i que la unió va ser beneïda, cap document va poder presentar-se que provés l'enllaç, així mateix no hi hagué cap especificació vers els drets de la nova esposa i els dels fills, i cap dels testimonis, ni tan sols el mateix infant a l'ascendir al tron, va poder fixar una data precisa del matrimoni clandestí.

Del seu matrimoni nasqueren:

Assassinat[modifica | modifica el codi]

El 1355 Alfons IV havia traslladat la seva cort a Montemor-o-Velho, quan diversos personatges influents, enemics de la família Castro, van persuadir el rei que era necessari disminuir les pretensions d'aquell casal gallec poderós, que es feia respectar arreu de Portugal i del Regne de Castella, i que el mitjà més segur per aconseguir-ho era matar Agnès abans del seu ascens al tron.

El rei Alfons va dubtar, ja que considerava una acció cruel matar una dona innocent de tota culpa i a més veia en el seu nét, l'infant Ferran de Portugal, fruit del segon matrimoni del seu fill Pere, com l'hereu indiscutible al tron portuguès. Tot i això, el rei va aprofitar un dia en què l'infant Pere havia organitzat una cacera per dirigir-se al Monestir de Santa Clara, pròxim a Coïmbra, on es trobava Agnès. Allà, Agnès de Castro assabentada de les intencions del seu sogre, va sortir al seu davant rodejada dels seus fills i va commoure el rei lusità, que partí d'allà sense haver realitzat la feina. Els cavallers organitzadors del complot veient la marxa del rei, van suplicar que els enviés a ells a fer la feina, i sembla que aquest no s'hi oposà, per la qual cosa Agnès de Castro fou morta a punyalades el 7 de gener de 1355.

Venjança de l'infant Pere[modifica | modifica el codi]

Mort d'Agnès de Castro

Els funerals van ser sumptuosos. El seu cos va ser sepultat a Alcobaça en una tomba de marbre blanc, amb una efígie coronada que Pere I havia fet preparar anteriorment, i prop de la qual va fer erigir la seva pròpia sepultura.

La llegenda i la història es confonen en aquest punt. Sembla que a l'arribar a ocupar el tron el 1357 va manar exhumar el cadàver d'Agnès i la va fer seure al tron per fer-se coronar conjuntament reis de Portugal, obligant als cortesans a retre-li els honors deguts a una reina.

Alguns historiadors suposen que l'origen d'aquesta llegenda pot ser el costum que hi havia a Portugal de besar la mà del cadàver dels reis, o també que als segles XIV i XV les efígies dels reis, modelades en cera, es col·locaven sobre la pira funerària, i tal vegada aquesta efígie d'Agnès fos col·locada per Pere I de Portugal al tron, obligant que a la seva imatge, i no al seu cadàver, es rendissin els regis homenatges. Dels tres instigadors de la mort d'Agnès de Castro dos, Pedro Coelho i Diego López Pacheco, van morir d'una forma terrible pel seu crim: al primer li va ser arrencat el cor pel pit i al segon per l'esquena, només Diego López va assolir escapar a la venjança del rei Pere.

La descendència d'Agnès no va ascendir directament al tron, ja que fou apartada d'ell per il·legítima al no tenir cap document que demostrés la legalitat del seu casament. Paradoxalment, a la mort de Ferran I de Portugal, fill del rei Pere, va ascendir al tron un altre fill il·legítim d'aquest últim, Joan de Portugal, el primer de la dinastia Avís.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agnès de Castro