Agnès de Roma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Santa Agnès».
santa Agnès

Mural d'August von Wörndle, s. XIX (Wallfahrtskirche Maria Witterschnee, Löffingen)
verge, màrtir
Nom secular Agnes
Naixement ca. 291
Roma (Itàlia)
Defunció ca. 304
Roma
Enterrament Basílica de Sant'Agnese fuori le Mura (Roma); crani a Sant'Agnese in Agone (Roma); suposades relíquies a la Seu de Manresa (cripta, part dels Cossos Sants)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, Esglésies orientals, anglicanisme, luteranisme
Canonització Antiga
Festivitat 21 de gener (fins al 1962, també el 28 de gener, festivitat del naixement de la santa)
Iconografia Amb un anyell i palma del martiri; amb una espasa
Patronatge Castedat, noies, promeses, jardiners; a Barcelona: pentinadores i filadores

Santa Agnès (en llatí Agnes) va ser una jove romana, màrtir durant les persecucions de Dioclecià a causa de la seva fe cristiana. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes.

Fonts i historicitat[modifica | modifica el codi]

No obstant el cult retut a Agnès des d'antic, la seva història es basa en fonts diverses, incertes i en alguns casos contradictòries. Coincideixen en algunes dades com el nom, l'edat, el martiri i l'edat de la mort, el lloc d'enterrament, etc., però divergeixen en les altres.

En certa manera, en el marc de les persecucions als cristians del començament del segle IV a Roma, no ha d'estranyar que hi hagués cristians disposats a morir com a testimonis de la fe i, possiblement, el sacrifici d'una jove podria haver provocat, al si de la comunitat cristiana, una profunda impressió que implicaria la veneració immediata. Probablement, a partir del fet històric es van teixir un seguit de tradicions difícilment demostrables que constitueixen la llegenda hagiogràfica de la noia màrtir.

El mateix nom, Agnès, podria ser simbòlic, representant qualsevol noia similar cristiana: deriva de l'adjectiu grec ἁγνή (hagnē), que vol dir "casta, pura, sagrada".

Vida i mort[modifica | modifica el codi]

D'acord amb la tradició, Agnès era membre d'una família romana patrícia, de la gens Clodia i hi hauria nascut cap al 291; va ser educada en el cristianisme. Va patir martiri als dotze o tretze anys, en època de Dioclecià, el 21 de gener de 304 segons la tradició i va ésser enterrada a les catacumbes de la Via Nomentana. De fet, poca cosa més se'n pot assegurar amb certesa.

Llegenda[modifica | modifica el codi]

Sobre el martiri, les llegendes varien. Segons el papa Damas I, en un poema epigràfic al lloc de la seva tomba, va ser cremada en una foguera, on va cobrir la seva nuesa amb els seus cabells. Les restes d'ossos trobats a la seva tomba (o els que la tradició senyala com els de la seva tomba), però, no tenen senyals de combustió.

Sant Ambròs de Milà, basant-se en fonts orals,[1] introdueix la història d'un home poderós que desitjava la noia i va ser refusat per ella. Com a càstig va ser condemnada a ésser morta amb l'espasa (degollada o decapitada).

Prudenci[2] dóna l'element hagiogràmic més estès després: va ser condemnada a prostituir-se, tancada a una cel·la d'un dels circs de Roma on podia ser posseïda per qualsevol que hi passés. No obstant això, ningú no gosava fer-ho llevat d'un jove que, en apropar-s'hi, va ésser cegat per un àngel i que només recuperà la visió per la intercessió d'Agnès. Acusada llavors de màgia, va ser condemnada a ésser decapitada.

Finalment, la Passio Sanctae Agnetis (s. V) desenvolupa la història del prostíbul, fent que fos víctima de l'amor del fill d'un prefecte romà; aquest s'havia enamorat d'ella i no era correspost, per la qual cosa va emmalaltir. En refusar el matrimoni perquè havia fet vot de castedat, Agnès va ser forçada pel prefecte a fer-se vestal: com a tal, havia de fer sacrificis als déus pagans i, en negar-s'hi, va ésser castigada i portada al prostíbul. Aquí, després que ningú no la força, és condemnada a la foguera. Per cobrir la seva nuesa, els cabells li van créixer fins a tapar-la per complet. Va ser però, degollada, com un anyell, símbol de la puresa i animal amb la mateixa arrel semàntica que Agnès: en llatí, anyell és "agnus".

Veneració[modifica | modifica el codi]

És venerada per la majoria d'esglésies cristianes que reten culte als sants, i és una de les set santes que, a més de la Mare de Déu, s'anomenen al cànon de la missa.

El cos d'Agnès va ser sebollit en una galeria de la primera planta d'un cementiri cristià que hi havia al primer miliari de la Via Nomentana. Avui correspon a les actuals catacumbes de Sant'Agnese, originàries de la segona meitat del segle III. Sobre ella s'edificà la basílica de Sant'Agnese fuori le Mura (Santa Agnès fora Muralla). Avui, les restes es conserven en aquesta basílica, i el crani a una capella de Sant'Agnese in Agone, també a Roma, església edificada al circ on hi havia la cel·la on va ésser tancada la santa, vora la Piazza Navona.

És la santa patrona de les joves, verges, promeses i jardiners.

Referències literàries i musicals[modifica | modifica el codi]

Hrotsvitha, monja i dramaturga del segle X, va escriure un drama sobre el martiri de la santa. Grace Andreacchi, més modernament, va fer un drama sobre la mateixa història.

A la novel·la Fabiola, or The Church of the catacombs de Nicholas Wiseman), Agnès és cosina i confident de Fabiola, la protagonista. Sobre ella es rodà la pel·lícula Fabiola, dirigida per Alessandro Blasetti el 1949.

El músic Marius Constant (1925- ) va estrenar en 1974, a Besançon, la seva òpera "cerimonial d'església" Le jeu de Sainte Agnès, amb llibret escrit a partir de la vida traduïda a l'occità.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. A De virginibus (ca. 377) i l'himne Agnes beatae virginis
  2. Peristephanon, himne XIV, ca. 405.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]