Agrelleta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Agrelleta
Ahosuolaheinä (Rumex acetosella).jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Caryophyllales
Família: Polygonaceae
Gènere: Rumex
Espècie: R. acetosella
Nom binomial
Rumex acetosella
L.

Rumex acetosella, coneguda vulgarment com a agrella graminera o agrelleta, és una planta de la família de les poligonàcies. Les seues subespècies són les comuns "males herbes" perennes.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Planta hemicriptòfita d'uns 10 a 70 centímetres, les fulles de la qual tenen forma de fletxa, llargues i rígides. Les tiges són d'un color roig profund. Els brots eixien d'un rizoma molt agressiu. Les flors naixen d'una tija alta i recta. Les flors femenines, en concret, són de color granat.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

La planta és nativa d'Euràsia, però s'ha introduït per la major part de l'hemisferi Nord. A Amèrica del Nord és una mala herba comuna en els camps, prats i boscos. Li agrada la terra humida, per això creix a les planes al·luvials, i prop de pantans. Sovint és una de les primeres espècies a afermar-se en les zones de disturbis, tals com els llocs miners abandonats, especialment si el sòl és àcid. El bestiar pot pasturar-la, encara que no és molt nutritiva i conté oxalats que la fan tòxica en grans quantitats. L'agrelleta està àmpliament considerada com a una herba nociva, i molt difícil de controlar degut a la gran capacitat de difusió del seu rizoma.

Rumex acetosella és una planta hoste per a Lycaena phlaeas, també coneguda com a rogeta o rotgeta.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

L'agrelleta també és utilitzada en la gastronomia[1] Com amb els espinacs, la decocció de les fulles elimina l'àcid oxàlic.

Composició fitoquímica[modifica | modifica el codi]

Rumex acetosella conté components com el beta carotè, àcid tartàric, oxalats (àcid oxàlic), Glucòsids, entre altres substàncies.

Usos mèdics[modifica | modifica el codi]

Aquesta planta ha tingut una sèrie d'usos i remeis populars que inclouen el tractament de les inflamacions, el càncer, la diarrea, l'escorbut i la febre. Un té fet de l'arrel i les fulles es pot emprar com un diürètic. També té propietats astringents. Altres usos històrics inclouen el de ser un vermífug, ja que la planta suposadament conté compostos tòxics per als paràsits intestinals (cucs).

El seu suposat ús com a un tractament contra el càncer, generalment considerat com un remei popular, és degut al fet que és el principal ingredient d'una preparació a la qual es fa referència comunament pel nom d'Essiac.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agrelleta