Agricultura

De Viquipèdia

L'agricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes i la domesticació d'alguns animals útils per a la producció d'aliments i altres productes d'interès econòmic. També s'acostuma a incloure la producció forestal encara que es faci l'aprofitament dels arbres silvestres.Però en un sentit estricte, el terme "agricultura" només es refereix al cultiu dels vegetals i exclou la ramaderia, tot i que sovint hi ha una explotació mixta d'animals i plantes. A partir del segle XIX, els coneixement científic interdisciplinari que comporta l'agricultura s'agrupen en l'agronomia.

A nivell mundial, la majoria de la població activa es dedica a l'agricultura, en sentit ampli, però aquesta activitat només representa un 4% del Producte Interior Brut del món.

La superfície mundial de terres cultivades l'any 2000 era de 1.500 milions d'hectàrees que equival a l'11% de la terra emergida del món^[1]

Taula de continguts 1 Història de l'agricultura 2 Agricultura i medi ambient 2.1 Alguns problemes actuals 2.2 L'agricultura i el canvi climàtic 3 Sistemes agrícoles 3.1 Agricultura intensiva 3.2 Agricultura extensiva 3.3 Agricultura ecològica 3.4 Agricultura biodinàmica 3.5 Permacultura 4 Maquinària, equips i eines agrícoles 4.1 Maquinària agrícola 4.2 Equips agrícoles 4.3 Eines agrícoles 4.3.1 Història de les eines agrícoles 4.3.2 Relació d'eines agrícoles 5 Conreus 6 Agricultura a Catalunya 6.1 Llista de plantes cultivades als Països Catalans 7 L'agricultura als països pobres 8 Referències 9 Bibliografia 10 Vegeu també

[edita] Història de l'agricultura

Article principal: Història de l'agricultura

Es creu que l'agricultura va néixer fa uns 10.000 anys a l'anomenat creixent fèrtil de l'Orient Pròxim quan l'home va començar a sembrar algunes plantes. També apareixeria de manera independent a altres zones: Nova Guinea, Xina, Sahel africà, Amèrica Central i Amèrica del Sud. A partir de les zones originàries es va expandir arreu, al llarg de la seva expansió es van anar desenvolupant diferents tècniques i adoptant nous conreus. Pràctiques com la irrigació, la rotació de conreus, o la utilització de fertilitzants i plaguicides es van desenvolupar fa molt temps però van avançar molt durant el segle XX.

La domesticació d'animals i de plantes com el blat i les lleguminoses va portar a la introducció de les pràctiques agrícoles i a que els nòmades fundessin les primeres aglomeracions urbanes.

L'economia de antic Egipte es fonamentava en el pasturatge i l'agricultura, va ser un dels primers pobles a utilitzar l'arada i l'aixada. A Pròxim Orient i a la Mediterrània l'home va començar a abandonar la vida nòmada, la ramaderia estabulada garantia millor la disponibilitat de carn i de llet però també d'altres matèries com la llana o les pells al mateix temps que els animals eren una peça important per a l'agricultura, essent la força motriu de a l'arada i una font d'adob per a fertilitzar la terra.

L'agricultura basada en la rotació bianual i la pràctica del guaret va predominar fins el segle XVII, el progressiu desenvolupament del comerç va ser un estímul per a l'adopció de noves tècniques de producció. Es va adoptar una rotació de conreus plurianual i es va abandonar el guaret introduint la pastura dels ramats als camp com a mètode de fertilització natural.

La història de l'agricultura ha donat un tomb en els anys més recents amb la introducció de la tecnologia a gran escala i a nivell mundial: en el segle XIX va iniciar-se la mecanització de les feines del camp, en el segle XX l'ús generalitzat i massiu dels agroquímics i en els darrers anys la controvertida utilització d'enginyeria genètica.

En els països desenvolupats, el resultat d'aquesta evolució tecnològica ha estat una multiplicació dels rendiments i una reducció de la població ocupada en l'agricultura, que actualment és menor del 5% del total dels treballadors. A més d'una sèrie de problemes medioambientals per contaminació de terres i aigües.

El països subdesenvolupats continuen amb una majoria dedicada a l'agricultura de subsistència o a una agricultura de plantació molt problemàtica econòmicament.

Les respostes a la nova situació han estat tot un seguit d'estratègies (agricultura ecològica, producció integrada, etc.), que tenen com a finalitat la sostenibilitat

[edita] Agricultura i medi ambient

L'agricultura té un gran impacte en el medi ambient. En els últims anys, alguns aspectes de l'agricultura intensiva a nivell industrial han estat cada vegada més polèmics. La creixent influència de les grans companyies productores de llavors i productes químics i les processadores de menjar preocupen cada vegada més tant als agricultors com al públic en general. L'efecte desastrós sobre l'entorn de l'agricultura intensiva han causat que vastes àrees anteriorment fèrtils hagin deixat de ser-ho per complet, com va passar en temps remots amb l'Orient Mitjà, abans la terra de conreu més fèrtil del món i ara un desert.

[edita] Alguns problemes actuals

• Contaminació per nitrogen i fòsfor magnesi en rius, llacs i aigües subterrànies
• Erosió del terreny és el desgast i fragmentació dels materials que constitueixen la superfície terrestre.
• Esgotament de minerals del sòl.
• Salinització del sòl en zones seques.

Molts d'aquests problemes van esgotant i desertitzant el sòl, obligant a abandonar uns terrenys per a llaurar altres de nous que, al seu torn, s'esgoten, creant un cercle viciós que va destruint l'entorn. Un exemple clar és la progressiva desforestació de la selva de l'Amazones.

[edita] L'agricultura i el canvi climàtic

El canvi climàtic potencialment pot afectar l'agricultura a través dels canvis en la temperatura i en el règim d'humitat. L'agricultura pot a la vegada veure's mitigada o empitjorada pel escalfament global. Part de l'increment del CO₂ en l'atmosfera prové de la descomposició de la matèria orgànica en el sòl, i gran part del metà emès cap a l'atmosfera es deu a la descomposició de la matèria orgànica en sòls humits com els camps d'arròs.^[2] A més, els sòls humits o anaeròbics també perden nitrogen a través del procés de desnitrificació, deixant anar el gas d'efecte hivernacle òxid nítric.^[3] Els canvis en el maneig de les terres i ramats poden reduir l'emissió d'aquests gasos d'efecte hivernacle i els sòls passar a ser emmagatzemadors del CO₂ de l'atmosfera.^[2]

[edita] Sistemes agrícoles

[edita] Agricultura intensiva

Article principal: Agricultura intensiva

L'agricultura intensiva és un sistema de producció agrícola que fa un ús intensiu dels mitjans de producció. Per això, es pot parlar d'agricultura intensiva en mà d'obra, en qualsevol insums i capitalització.

Avantatges

L'agricultura intensiva ha permès incrementar la productivitat agrícola en l'últim segle, assegurant al mateix temps una font estable d'aliments al temps que augmenta la població mundial i decreix la superfície necessària.

Els increments en la producció, conjuntament amb la mecanització agrària han contribuït a la reducció de la població agrària, permetent que a mesura que quedaven lliures de les tasques del camp poguessin incorporar-se al sector industrial.

Incrementa la renda dels agricultors. En aquests moments l'àrea metropolitana, necessita molt de l'agricultura intensiva. Aquesta és molt important ja ha que permet una producció més accelerada dels aliments en poc espai i amb els mateixos beneficis nutricionaris de l'agricultura tradicional, al contrari amb majors resultats en productivitat i grandària, per la qual cosa això beneficia l'alimentació de la població .

Desavantatges

La intensificació de l'agricultura es produeix sovint a costa de les consideracions ambientals, el que explica el rebuig per part d'agricultors i consumidors. El dany en l'ambient i la cadena alimentària es produeixen de diverses formes:

• Eliminació de tanques vives per augmentar la mida de les explotacions i augmentar la productivitat per escala. Això destrueix l'hàbitat de diverses espècies i afavoreix l'erosió.
• Solen ser monocultius monovarietals, pel que hi ha pèrdues de biodiversitat, hi ha homogeneïtat genètica, i es veuen més afectades per les plagues o inclemències del temps.
• L'ús abusiu i irresponsable de fitosanitaris pot contaminar aqüífers i eliminar insectes beneficiosos (abelles pol·linitzadores), així com altres poblacions d'ocells i mamífers.
• El cost de l'agricultura intensiva és elevat, de manera que no tots els agricultors poden adoptar i s'amplien les divisions socials. Això és especialment visible en països en desenvolupament, en els que a més el finançament per part de diversos organismes és escassa.

[edita] Agricultura extensiva

Article principal: agricultura extensiva

L'agricultura extensiva és corrent en zones ramaderes amb bovins o ovelles de baixa productivitat agrícola però també es fa en conreus a gran escala de blat, ordi i altres cereals en llocs com Austràlia (Conca del Murray-Darling). En l'extrem d'aquesta situació hi ha la ramaderia nòmada com en parts del Sahel o Mongòlia.

[edita] Agricultura ecològica

Article principal: agricultura ecològica

La agricultura ecològica, o els seus sinònims orgànica o biològica, és un sistema per cultivar una explotació agrícola autònoma basada en la utilització òptima dels recursos naturals, sense emprar productes químics de síntesi, o organismes genèticament modificats (OGMs)-ni per adobar ni per a combatre les plagues-, aconseguint d'aquesta manera obtenir aliments orgànics a la vegada que es conserva la fertilitat de la terra i es respecta el medi ambient. Tot això de manera sostenible i equilibrada.

Els principals objectius de l'agricultura ecològica són: treballar amb els ecosistemes de forma integrada, mantenir i millorar la fertilitat dels sòls; produir aliments lliures de residus químics; utilitzar el major nombre de recursos renovables i locals; mantenir la diversitat genètica del sistema i del seu entorn, evitar la contaminació a resulta de les tècniques agràries; permetre que els agricultor és realitzin el seu treball de forma saludable.

[edita] Agricultura biodinàmica

Article principal: agricultura biodinàmica

L'agricultura biodinàmica és un mètode d'agricultura desenvolupat en 1924 com a aplicació dels principis de la Antroposofia de Rudolf Steiner.

El terme «biodinàmic» prové del greccanvis(vida) idynamis(energia) i significa que aquest mètode treballa d'acord amb les energies - no en el sentit físic de la paraula, sinó el místic -- que crearien i mantindrien la vida, buscant una relació que se suposa correcta entre l'home i la terra.

[edita] Permacultura

Article principal: permacultura

La permacultura és un terme genèric per a l'aplicació d'ètiques i principis de disseny universals en planificació, desenvolupament, manteniment, organització i la preservació d'hàbitat apte de sostenir la vida en el futur.

La Permacultura també és una xarxa i un moviment internacional de practicants, dissenyadors i organitzacions, la gran majoria de les quals s'han desenvolupat i sostingut sense suport de corporacions, institucions o governs.

Els eixos centrals de la permacultura són la producció d'aliments, abast d'energia, el disseny del paisatge i l'organització d'infraestructures socials. També integra energies renovables i la implementació de cicles de materials en el sentit d'un ús sostenible dels recursos al nivell ecològic, econòmic i social.

[edita] Maquinària, equips i eines agrícoles

[edita] Maquinària agrícola

Les maquinàries són elements que s'utilitzen per dirigir l'acció de forces de treball a base d'energia, per la seva part en el camp agrícola, els mecanismes de motor que es fan servir en aquestes tasques alleugereixen la producció i milloren les tècniques de cultiu. Entre les màquines agrícoles més utilitzades en les tasques del camp s'esmenten:

• Tractor: és una màquina agrícola molt útil, amb rodes o cadenes dissenyades per moure's amb facilitat en el terreny i potència de tracció que permet realitzar grans tasques agrícoles, fins i tot en terrenys entollats. Té dos pedals de fre i està condicionat per llaurar arrossegant. Hi ha dos tipus de tractors: el d'eruga, de gran estabilitat i força, i el de rodes, capaç de desplaçar-se fins i tot per carreteres; posseeix major velocitat que el d'eruga.
• Motocultor: és una màquina agrícola d'un sol eix i es opera per manillar, té mitjana potència i força de motor dirigides per a tasques hortícoles i d'ornament; pot treballar en terrenys forts, però s'utilitza preferentment en construcció de jardins.
• Recol·lectora: o segadora és una màquina agrícola de motor potent, té una pinta talladora per segar les plantes madures de cereals i un llarg rasclet que va davant de la màquina i gira sobre un eix horitzontal.

[edita] Equips agrícoles

Els equips agrícoles són un grup d'aparells dissenyats per obrir solcs a la terra, esmicolar, fumigar i fertilitzar la terra.

• Arada: és un equip agrícola dissenyat per obrir solcs a la terra, està compost per una fulla, reixa, llit i timó les quals serveixen per tallar i anivellar la terra, sostenir les peces de l'arada, fixar el tir i servir de empunyadura. Hi ha diversos tipus d'arades, però els més coneguts són:
  • Arada de discs, format per discos còncaus per obrir solcs profunds
  • Arada superficial, per remoure la capa superior del sòl
  • Arada de subsòl, per remoure la terra a profunditat.
• Fumigadora: és un equip agrícola dissenyat per fumigar; està composta per un dipòsit de líquid, bomba de pressió, tapa, boca, tanc i vàlvula de pressió, corretges, mànega, clau i la broquet per on surt el líquid per fumigar, sigui insecticida, fungicida o herbicida. La fumigadora manual es col·loca en l'esquena del ruixador i aquest porta situada a la boca i al nas una protecció especial per evitar que els forts olors acomiadats per la substància que expulsa la fumigadora li facin mal.
• Sembradora de sembra directa: és un equip per posar les llavors sobre el llit de sembra, sense conreu previ.
• Adobadora: és un equip agrícola dissenyat per distribuir fertilitzants, està composta per tres parts principals: la tremuja o dipòsit de l'abonament, el tub de caiguda del fertilitzant i el distribuïdor del fertilitzant .
• Empacadora: és un equip agrícola dissenyat per a empaquetar o empacar la palla dels cereals o altres plantes herbàcies farratgeres a bales (també anomenades bales o alpaques).

[edita] Eines agrícoles

Les eines agrícoles, també anomenades eines de conreu o eines agrícoles, són estris o instruments utilitzats a la agricultura amb una o dues mans. Són necessàries per dur a terme tasques com llaurar, cavar, preparar i condicionar la terra; moure, carregar i transportar materials; sembrar i plantar, regar, abonar , netejar i mantenir; podar, segar, collir i recollir; batre, garbellar, seleccionar, dessecar i moldre , entre d'altres. No s'han de confondre amb la maquinària agrícola, normalment de gran complexitat tècnica.

[edita] Història de les eines agrícoles

Les primeres eines agrícoles, que específicament poden qualificar-se com a tals, acompanyen el desenvolupament de l'agricultura des del període neolític, fa uns 8.000 anys. Ja llavors hi ha datació d'eines utilitzades per a les tasques de sembra, collita, assecat i emmagatzematge de cereals i altres cultius.

Les eines eren simples instruments fets de fusta i pedra. Apareixen destrals, aixades i altres eines per al treball de la terra, el tall dels sembrats i la neteja de zones arbustives per a la sembra. Les primers arades apareixen fa uns 3.500 anys i són una evolució de l'aixada a la qual s'afegeix un tir, humà i posteriorment animal, per facilitar el volteig profund de la terra.

La permanència fins a l'actualitat de moltes de les eines en les seves estructures fonamentals és un fet sorprenent. La majoria de les eines, amb l'evident incorporació de peces metàl.liques, que es va iniciar dèbilment a la Edat de coure, ja que aquest metall no millora la resistència del sílex, va seguir amb la Edat de bronze i s'estén i generalitza a la Edat de ferro, el ferro aporta la necessària duresa als instruments agrícoles el que els fa molt eficaços; perviuen en la seva integritat i extensió d'ús fins a la revolució industrial i l'aparició de maquinària agrícola. Encara avui, continuen sent necessàries en tasques secundàries en el medi agrícola industrialitzat i fonamentals en moltes altres regions, sobretot de països pobres i poc industrialitzats.

[edita] Relació d'eines agrícoles

• Aixada és una eina utilitzada en l'agricultura formada per una peça de ferro acerat, més o menys plana o corbada i de forma variable, amb un mànec de fusta d'uns 80 cm. S'empra per a cavar la terra i moure piles de sorra o ciment entre d'altres usos.
• Arada, aladre, o arreu,^[4] és una eina utilitzada per a llaurar la terra a través d'obrir-hi solcs. És un instrument agrícola que permet d'obrir solcs a la terra, generalment per tal de condicionar-la millor per a la sembra, com per exemple, l'adequació de l'estructura física del sòl, l'aeració o la destrucció de males herbes; sol ésser tirat per bèsties (bous, cavalls, etc.) o per un tractor.^[5]
• Corró és un arreu utilitzat per aplanar la terra després d'haver llaurat amb una arada.
• Cove és un cistell portàtil relativament gran i més fons que no pas ample.
• Dalla és una eina agrícola emprada principalment per tallar l'herba farratgera. Consisteix en un mànec llarg (fina a 170 cm) fet abans de fusta i actualment també d'altres materials metàlics o plàstics i una làmina metàl·lica menys corbada que la falç però molt més llarga, de fins 80 cm normalment.
• Falç o corbella és una eina agrícola amb origen en el mesolític i actualment molt poc emprada a causa de la mecanització de les eines en general. Les primeres falçs trobades en jaciments prehistòrics eren de pedra o argila cuita i s'hi afegia, encastats, al seu voltant petits trossets esmolats , de sílex generalment, per a que tinguessin una acció tallant. Les primeres falçs són anteriors a l'agricultura i es feien servir per a la recol·lecció de cereals silvestres.
• Forca és una eina amb un mànec llarg i amb llargues puntes en nombre generalment de 2 a 6 separades. S'utilitza per aixecar i llençar materials lleugers com palla, fulles i altres materials agrícoles. Les forques poden ser fetes de fusta o metall o la combinació de tots dos. Als Països Catalans les forques es fan tradicionalment amb fusta de lledoner a través d'un llarg procés que comença amb donar-li la forma amb les branques encara unides de l'arbre i acaba amb un procés d'adobat que implica la la immersió en aigua de la forca.
• plantador és una eina agrícola manual utilitzada per a fer forats dins la terra i posar-hi llavors, plantes o bulbs.
• Ventadora o màquina de ventar una collita agrícola és un procediment per separar el gra de la palla aprofitant l'acció de corrents d'aire.

[edita] Conreus

A més dels aliments, i cada vegada en major proporció, els agricultors produeixen altres productes no alimentaris com flor tallada, plantes ornamentals vives, fertilitzants orgànics (com a subproducte o expressament) fibra vegetal, matèries primeres per a la indústria com etanol per a fer combustible (biodièsel) o substàncies per a fer alguna droga legal o il·legal.

[edita] Agricultura a Catalunya

Article principal: Agricultura a Catalunya

Tal com correspon a un país desenvolupat modern, el pes de l'agricultura en el conjunt de l'economia de Catalunya és molt inferior al que representen la indústria i els serveis.

En conjunt, des de la dècada del 1980 el PIB agrícola se situa entre el 3% i l'1,4% del total, amb tendència a un lleu descens, bé que el valor del PIB agrari en nombres absoluts mostra un discret augment (llevat d'alguns anys d'evolució desfavorable, com ara el trienni 1997-99), conseqüència de la millora dels rendiments en determinades zones i subsectors. El descens de la importància relativa de l'agricultura és també patent en l'evolució de la població ocupada en el sector, que al principi dels anys vuitanta superava el 5% i el 1998 no arribava al 3,5%. La superfície agrícola utilitzada (SAU), que comprèn tant pastures com terres llaurades, ha experimentat, en el període 1982-97, un creixement del 4,6% (1.140.480 ha el 1997), mentre que el nombre d'explotacions s'ha anat reduint: de 115 291 el 1982 hom ha passat a 68.944 (1997).

[edita] Llista de plantes cultivades als Països Catalans

[edita] L'agricultura als països pobres

La majoria d'aquests països van patir la colonització europea, dediquen una gran part de la població activa a l'agricultura (fins al 80% en alguns casos)però no disposen de l'ús de gran part dels inputs (maquinària, adobs, llavors i plantes seleccionades, sistemes de regadiu) dels països desenvolupats. Aquesta agricultura es caracteritza per:

• Baixa formació de la mà d'obra.
• Es dediquen a l'agricultura de l'autoconsum, és a dir, un recurs cultivat pertany només a la persona o la família que l'ha cultivat.
• Utilitzen tècniques i materials de cultiu bastant primitius i poc desenvolupats, ja que no tenen molts recursos per aconseguir-ne de millors.

A l'Àfrica sudsahariana la productivitat agrícola per càpita, des dels darrers anys del segle XX, ha experimentat un creixement del 2,5% mentre la població augmentava a un ritme del 3% anual^[6]Això fa que la situació nutricional hagi empitjorat.

[edita] Referències

1. ↑ Economia mundial, Elvira Martinez Chacón (dir) Ariel 2002
2. ↑ ^{2,0 2,1} Brady, N.C. and R.R. Weil. 2002. Soil Organic Matter pp.353-385 in Elements of the Nature and Properties of Soils. Pearson Prentice Hall, Upper Saddle River, NJ.
3. ↑ Brady, N.C. and R.R. Weil. 2002. Nitrogen and Sulfur Economy of Soils pp.386-421 in Elements of the Nature and Properties of Soils. Pearson Prentice Hall, Upper Saddle River, NJ.
4. ↑ A. M. Alcover i F. de B. Moll. «arada». Diccionari català-valencià-balear (DCVB). Editorial Moll. [Consulta: 30 de juliol de 2009].
5. ↑ «arada». Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 30 de juliol de 2009].
6. ↑ http://books.google.es/books?id=VzqBfdeSjgQC&pg=PA1&dq=irrigation&lr=&as_brr=1&ei=MxM6SpSqK5-8zAS699nPAw&hl=ca

[edita] Bibliografia

• Alvarez, Robert A. (2007), The March of Empire: Mangos, Avocados, and the Politics of Transfer. Gastronomica, Vol. 7, No. 3, 28-33. Retrieved on 2008-11-12.
• Bolens, L. (1997), 'Agriculture' in Encyclopedia of the history of Science, technology, and Medicine in Non Western Cultures, Editor: Helaine Selin; Kluwer Academic Publishers. Dordrecht/Boston/London, pp 20–2
• Collinson, M. (editor): A History of Farming Systems Research. CABI Publishing, 2000. ISBN 0-85199-405-9
• Crosby, Alfred W.: The Columbian Exchange: Biological and Cultural Consequences of 1492. Praeger Publishers, 2003 (30th Anniversary Edition). ISBN 0-275-98073-1
• Davis, Donald R., and Hugh D. Riordan (2004) Changes in USDA Food Composition Data for 43 Garden Crops, 1950 to 1999. Journal of the American College of Nutrition, Vol. 23, No. 6, 669-682.
• Friedland, William H. and Amy Barton (1975) Destalking the Wily Tomato: A Case Study of Social Consequences in California Agricultural Research. Univ. California at Sta. Cruz, Research Monograph 15.
• Mazoyer, Marcel; Roudart, Laurence (2006): A history of world agriculture : from the Neolithic Age to the current crisis, New York, NY : Monthly Review Press, ISBN 1-583-67121-8
• Saltini A.Storia delle scienze agrarie, 4 vols, Bologna 1984-89, ISBN 88-206-2412-5, ISBN 88-206-2413-3, ISBN 88-206-2414-1, ISBN 88-206-2415-X
• Watson, A.M. (1974), 'The Arab agricultural revolution and its diffusion', in The Journal of Economic History, 34,
• Watson, A.M. (1983), ' Agricultural Innovation in the Early Islamic World', Cambridge University Press
• Wells, Spencer: The Journey of Man: A Genetic Odyssey. Princeton University Press, 2003. ISBN 0-691-11532-X
• Wickens, G.M.(1976), 'What the West borrowed from the Middle East', in Introduction to Islamic Civilization, edited by R.M. Savory, Cambridge University Press, Cambridge

[edita] Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agricultura

• Agricultura ecològica
• Sembra directa
• Llista de plantes cultivades
• Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
• Institut Agrícola Català de Sant Isidre
• Unió de Pagesos de Catalunya
• Societat d'Agricultura de l'Empordà