Agricultura

De Viquipèdia

Camps de conreu, ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles

Moli per treure aigua, al Pla de Sant Jordi (Mallorca), actualment en desús

Cases de conreu, i molins per treure aigua per regar

Màquina de conrear enmig d'un camp

L'agricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes i la domesticació d'alguns animals útils per a la producció d'aliments i altres productes d'interès econòmic. També s'acostuma a incloure la producció forestal encara que es faci l'aprofitament dels arbres silvestres.Però en un sentit estricte, el terme "agricultura" només es refereix al cultiu dels vegetals i exclou la ramaderia, tot i que sovint hi ha una explotació mixta d'animals i plantes. A partir del segle XIX, els coneixement científic interdisciplinari que comporta l'agricultura s'agrupen en l'agronomia.

A nivell mundial, la majoria de la població activa es dedica a l'agricultura, en sentit ampli, però aquesta activitat només representa un 4% del Producte Interior Brut del món.

La superfície mundial de terres cultivades l'any 2000 era de 1.500 milions d'hectàrees que equival a l'11% de la terra emergida del món^[1]

[edita] Història de l'agricultura

Article principal: Història de l'agricultura

Es creu que l'agricultura va néixer fa uns 10.000 anys a l'anomenat creixent fèrtil de l'Orient Pròxim quan l'home va començar a sembrar algunes plantes. També apareixeria de manera independent a altres zones: Nova Guinea, Xina, Sahel africà, Amèrica Central i Amèrica del Sud. A partir de les zones originàries es va expandir arreu, al llarg de la seva expansió es van anar desenvolupant diferents tècniques i adoptant nous conreus. Pràctiques com la irrigació, la rotació de conreus, o la utilització de fertilitzants i plaguicides es van desenvolupar fa molt temps però van avançar molt durant el segle XX.

La domesticació d'animals i de plantes com el blat i les lleguminoses va portar a la introducció de les pràctiques agrícoles i a que els nòmades fundessin les primeres aglomeracions urbanes.

L'economia de antic Egipte es fonamentava en el pasturatge i l'agricultura, va ser un dels primers pobles a utilitzar l'arada i l'aixada. A Pròxim Orient i a la Mediterrània l'home va començar a abandonar la vida nòmada, la ramaderia estabulada garantia millor la disponibilitat de carn i de llet però també d'altres matèries com la llana o les pells al mateix temps que els animals eren una peça important per a l'agricultura, essent la força motriu de a l'arada i una font d'adob per a fertilitzar la terra.

L'agricultura basada en la rotació bianual i la pràctica del guaret va predominar fins el segle XVII, el progressiu desenvolupament del comerç va ser un estímul per a l'adopció de noves tècniques de producció. Es va adoptar una rotació de conreus plurianual i es va abandonar el guaret introduint la pastura dels ramats als camp com a mètode de fertilització natural.

La història de l'agricultura ha donat un tomb en els anys més recents amb la introducció de la tecnologia a gran escala i a nivell mundial: en el segle XIX va iniciar-se la mecanització de les feines del camp, en el segle XX l'ús generalitzat i massiu dels agroquímics i en els darrers anys la controvertida utilització d'enginyeria genètica.

En els països desenvolupats, el resultat d'aquesta evolució tecnològica ha estat una multiplicació dels rendiments i una reducció de la població ocupada en l'agricultura, que actualment és menor del 5% del total dels treballadors. A més d'una sèrie de problemes medioambientals per contaminació de terres i aigües.

El països subdesenvolupats continuen amb una majoria dedicada a l'agricultura de subsistència o a una agricultura de plantació molt problemàtica econòmicament.

Les respostes a la nova situació han estat tot un seguit d'estratègies (agricultura ecològica, producció integrada etc., que tenen com a finalitat la sostenibilitat

[edita] L'agricultura i el canvi climàtic

El canvi climàtic potencialment pot afectar l'agricultura a travès dels canvis en la temperatura i en el règim d'humitat. L'agricultura pot a la vegada veure's mitigada o empitjorada pel escalfament global. Part de l'increment del CO₂ en l'atmosfera prové de la descomposició de la matèria orgànica en el sòl, i gran part del metà emès cap a l'atmosfera es deu a la descomposició de la matèria orgànica en sòls humits com els camps d'arròs.^[2] A més, els sòls humits o anaeròbics també perden nitrogen a través del procés de desnitrificació, deixant anar el gas d'efecte hivernacle òxid nítric.^[3] Els canvis en el maneig de les terres i ramats poden reduir l'emissió d'aquests gasos d'efecte hivernacle i els sòls passar a ser emmagatzemadors del CO₂ de l'atmosfera.^[2]

[edita] Conreus

A més dels aliments, i cada vegada en major proporció, els agricultors produeixen altres productes no alimentaris com flor tallada, plantes ornamentals vives, fertilitzants orgànics (com a subproducte o expressament) fibra vegetal, matèries primeres per a la indústria com etanol per a fer combustible (biodièsel) o substàncies per a fer alguna droga legal o il·legal.

[edita] Llista de plantes cultivades als Països Catalans

[edita] L'agricultura als països pobres

La majoria d'aquests països van patir la colonització europea, dediquen una gran part de la població activa a l'agricultura (fins al 80% en alguns casos)però no disposen de l'ús de gran part dels insums (maquinària, adobs, llavors i plantes seleccionades, sistemes de regadiu) dels països desenvolupats. Aquesta agricultura es caracteritza per:

• Baixa formació de la mà d'obra.
• Es dediquen a l'agricultura de l'autoconsum, és a dir, un recurs cultivat pertany només a la persona o la família que l'ha cultivat.
• Utilitzen tècniques i materials de cultiu bastant primitius i poc desenvolupats, ja que no tenen molts recursos per aconseguir-ne de millors.

A l'Àfrica sudsahariana la productivitat agrícola per càpita, des dels darrers anys del segle XX, ha experimentat un creixement del 2,5% mentre la població augmentava a un ritme del 3% anual^[4]Això fa que la situació nutricional hagi empitjorat.

[edita] Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agricultura

• Agricultura ecològica
• Sembra directa
• Llista de plantes cultivades

[edita] Referències

1. ↑ Economia mundial, Elvira Martinez Chacón (dir) Ariel 2002
2. ↑ ^{2,0 2,1} Brady, N.C. and R.R. Weil. 2002. Soil Organic Matter pp.353-385 in Elements of the Nature and Properties of Soils. Pearson Prentice Hall, Upper Saddle River, NJ.
3. ↑ Brady, N.C. and R.R. Weil. 2002. Nitrogen and Sulfur Economy of Soils pp.386-421 in Elements of the Nature and Properties of Soils. Pearson Prentice Hall, Upper Saddle River, NJ.
4. ↑ http://books.google.es/books?id=VzqBfdeSjgQC&pg=PA1&dq=irrigation&lr=&as_brr=1&ei=MxM6SpSqK5-8zAS699nPAw&hl=ca

...