Agricultura a la Xina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un pagès de l'ètnia Hani a Yunnan

L'agricultura a la Xina ocupa uns 300 milions de persones a la Xina. La Xina ocupa el primer lloc mundial en la producció d'arròs, blat, patates, sorgo, cacauets,te, mill, ordi, cotó, olis de llavors, porcs i peixos.

Història[modifica | modifica el codi]

Fa uns 7.500 anys a.C. va començr l'agricultura a la Xina amb el conreu del mill i immediatement després va començar el conreu de l'arròs.[1][2] Tanmateix, els primers assentaments agrícoles daten de cap a 5000 aC. També hi ha una llarga tradició xinesa que implica la seva mitologia amb l'agricultura.

Tecnologia agrícola[modifica | modifica el codi]

llaurant amb búfals, Hubei

Pel fet d'haver estat un païs subdesenvolupat i tenir poca terra llaurable, a la Xina senmpre s'ha practicat una agricultura molt intensiva en termes de treball. Tanmateix al llarg de la seva història s'hi han incorporat alguns mètodes per a fer més eficieent l'agricultura.

Durant el Període Primavera i Tardor (722–481 aC), hi va haver dues millores revolucionàries en agricultura. Una d'elles va ser fer servir eines de ferro i animals de tir i l'altra la d'obres hidràuliques per millorar el regadiu.[3]

Les llavors i arrels del Lotus són un dels cultius principals a Hubei, Hunan, Fujian i Jiangxi[4]-->

des de l'any 1994, el govern de la Xina va fer un gran nombre de canvis per tal de limitar la importació de cereals.[5]

A mesura que es desenvolupava l'economia de la Xina, una gran part dels terrenys de conreu van esdevenir terreny industrial i els agricultors van passar a aser mà d'obra industrial.[6]

L'agricultura ecològica és la innovació més recent en l'agricultura de la Xina.[7]

Principals productes agrícoles[modifica | modifica el codi]

Regions agrícoles de la Xina continental

Només el 15% de la superfície de la Xina és de terra llaurable cosa que representa uns 1,4 milions de km2 i d'ells 0,526 km2 són de regadiu.[8] Hi ha unes 200 milions d'explotacions agrícoles amb una mitjana de 0,65 hectàrees per explotació (minifundi).

Històricament la Xina ha patit períodes d'escassedat d'aliments amb fams. L'èxit de expansió de l'afgricultura cap al nord de la Xina ha estat limitada pel fet que són regions de clima molt més fred i sec que les tradicionals de l'est de la Xina.

Feixes amb arròs a Yunnan
Collita de cacauets a Hubei

Un 75% de la superfície cultivada a la Xina es dedica a produir aliments. l'arròs és el principal conreu de la Xina amb un 25% de la superfície cultivada total. La majoria es conrea la sud del Riu Huai, a la vall del riu Yangtze, el delta del Zhu Jiang i a les províncies Guizhou i Sichuan de Yunnan.

El blat és el segon conreu en importància, es cultiva a la Plana del Nord de la Xina, vall del riu Wei i la vall del riu Fen sobre la plana de loess, i províncies de Jiangsu, Hubei i Sichuan. La dacsa i el mill es fan ala nord i nord-est de la Xina. La civada ésimportant a la Mongòlia interior i el Tibet.

ltres coneus inclouen els moniatos al sud, patates al nord i altres fruites i verdures. A l'illa Hainan s'hi fan conreus tropicals. les pomes i peres es conreen al nod de Liaoning i de Shandong, els cítrics aes conreen a la Xina del sud.

Les llavors oleaginoses són un conreu molt important. Al nord i nord-est de la Xina es conrea la soia amb la qual es fa el tofu i oili comestible. També es produeixen cacuets a les províncies de Shandong i Hebei. Igualment es conrea el sèsam oleaginós, les llavors de gira-sol i les de colza a més de les l'arbre tung.

També es conreen el te verd i el te de gessamí que són populars entre la població de la Xina, el te negre s'exporta. La canya de sucre i la remolatxa sucrera també es cultiven. Les plantacions de te es troben als turons de la part mitjana de la vall del Yangtze i a les províncies de Fujian i Zhejiang. La canya de sucre es fa a Guangdong i Sichuan, mentre que la remolatxa sucrera es cultiva a Heilongjiang i en regadius de la Mongòlia interior. El Lotus es cultiva molt a tot el sud de la Xina.[9][10]

Fibres[modifica | modifica el codi]

cultiu del cotoner a Hubei

La xina és el principal productor mundial de cotó que es cultiva per tot el país. ltres fibres inclouen el rami, lli, jute i cànem. La sericultura, (cria de cucs de la seda), itambé es practica al centre i sud del país.

Ramaderia[modifica | modifica el codi]

Els animals de granja més comuns a la Xina són els porcs i l'aviram. A l'oest del país predominen les ovelles. les cabres i els camells.[11] Al Tibet, els iacs proporcionen aliment i combustible. També es crien a la Xina bovins, búfals, cavalls, mules i ases, recentment el govern encoratja la producció lletera (el consum de llet tradicionalment és molt baix a la Xina) encara que el 92,3% de la població adulta té algun nivell d'intolerància a la lactosa.

Com a carns més exòtiques s'ha d'esmentar l'existència l'any 2002 de 684 granges de tortugues.[12]

Aqüicultura[modifica | modifica el codi]

L'aqüicultura de la Xina representa la meitat de la mundial.

Producció[modifica | modifica el codi]

Cultiu[13] 1949 (tones) 1978 (tones) 1999 (tones)
1. Cereals 113.180.000 304.770.000 508.390.000
2. Cotó 444,000 2,167,000 3,831,000
3. Oleaginoses 2,564,000 5,218,000 26,012,000
4. Canya de sucre 2,642,000 21,116,000 74,700,000
5. Remolatxa sucrera 191,000 2,702,000 8,640,000
6. Tabac processat 43,000 1,052,000 2,185,000
7. Te 41,000 268,000 676,000
8. Fruit 1,200,000 6,570,000 62,376,000
9. Carn 2,200,000 8,563,000 59,609,000
10. Productes aquàtics 450,000 4,660,000 41,220,000

Tanmateix, des del 2000 l'esgotament dels principals aqüífers de la Xina ha portat a una disminució de la producció de cereals, convertint a la Xina en un importador de cereals.[14]

Actualment la Xina encapçala, en diferents productes agrícoles, tant la llista de productors com la d'importadors.[15][16]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diamond, Jared. Guns, Germs, and Steel: The Fates of Human Societies. New York: W.W. Norton & Company, 1999. ISBN 0-393-31755-2. 
  2. Zong, Y; Chen, Z; Innes, JB; Chen, C. «Fire and flood management of coastal swamp enabled first rice paddy cultivation in east China». Nature, vol. 449, 7161, 2007, pàg. 459–62. DOI: 10.1038/nature06135. PMID: 17898767.
  3. Needham, Pt. 3, p. 271.
  4. Guo H.B.. «Cultivation of lotus (Nelumbo nucifera Gaertn. ssp. nucifera) and its utilization in China». Genetic Resources and Crop Evolution, 27 August 2008. [Consulta: 2008-10-20]. Available online (non-free) through SpringerLink.
  5. Critical Choices for China's Agricultural Policy. Ifpri.org (2002-12-20). Retrieved on 2012-02-14.
  6. Louisa Lim The End of Agriculture in China. NPR.org. May 17, 2006. Retrieved on 2012-02-14.
  7. Paull, J.,China's Organic Revolution, Journal of Organic Systems, 2(1) 1–11, 2007.
  8. China: Geography. Mongabay.com (2006-10-24). Retrieved on 2012-02-14.
  9. Guo H.B.. «Cultivation of lotus (Nelumbo nucifera Gaertn. ssp. nucifera) and its utilization in China». Genetic Resources and Crop Evolution, vol. 56, 3, 2008, pàg. 323. DOI: 10.1007/s10722-008-9366-2.
  10. Huang Hongwen. «Lotus of China». Auburn University Lotus Project, 1987. Arxivat de l'original el 5 October 2008. [Consulta: 2008-10-20].
  11. 13-20 Number of Livestock. stats.gov.cn
  12. Shi, Haitao; Parham, James F; Fan, Zhiyong; Hong, Meiling. «Evidence for the massive scale of turtle farming in China». Oryx, vol. 42, 2008, pàg. 147–150. DOI: 10.1017/S0030605308000562.
  13. Beijing Official Website International. Ebeijing.gov.cn. Retrieved on 2012-02-14.
  14. Aquifer depletion. Eoearth.org. Retrieved on 2012-02-14.
  15. ITC Report: China's Agricultural Trade: Competitive Conditions and Effects on U.S. Exports; March 22, 2011. Usitc.gov (2011-03-22). Retrieved on 2012-02-14.
  16. China. thehandthatfeedsus.org

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Needham, Joseph (1986). Science and Civilization in China: Volume 4, Physics and Physical Technology, Part 3, Civil Engineering and Nautics. Taipei: Caves Books Ltd.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agricultura a la Xina