Agricultura de subsistència

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pagès del Camerun, que practica l'agricultura de subsistència

L'agricultura de subsistència és un sistema d'agricultura en el qual la producció que s'obté d'una superfície que serveix només per alimentar les persones que hi treballen.

L'agricultura de subsistència no disposa pràcticament de producció excedent que es pugui comercialitzar i per tant no hi ha possibilitat d'acumular capital ni d'adquirir subministraments que puguin fer evolucionar el sistema. La superfície mínima per a mantenir una família depèn de factors climàtics, edafològics i de la mena de conreu que es fa.

Aspectes tècnics[modifica | modifica el codi]

En àrees de selva tropical sovint es crema la vegetació espontània i se sembra sobre les cendres. Aquesta pràctica pot provocar l'erosió i destrucció del sòl i impedir la reforestació natural.

Les comunitats que practiquen aquest tipus d'agricultura produeixen per elles mateixes les llavors que, a banda de ser un patrimoni genètic de gran importància, resulten ser més rústegues que les varietats millorades comercials i poden obtenir una collita en situacions adverses.

El sistema és tan fràgil i els rendiments tan baixos que una sèrie de males collites poden portar a una fam generalitzada.

La mà d'obra és pràcticament l'únic sistema utilitzat, que inclou dones i nens que no reben l'educació que els podria fer sortir d'aquest cicle econòmic.

Solucions[modifica | modifica el codi]

Les mesures correctores han de tenir en compte la globalitat del problema, que té aspectes culturals econòmics i socials. Per tal de no fracasar, cal no centrar-se únicament en una reforma de les infraestructures agràries com ara incrementar regadius, subvencionar insums o facilitar maquinària agrícola.

La generalització de l'educació, les reformes socials i agràries i els ajuts econòmics en forma de (microcrèdits) concedits a homes i dones amb projectes viables (dins i fora de l'agricultura) podrien ser unes bones opcions de canvi.