Agricultura romana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'agricultura romana durant el període republicà era la base econòmica de l'estat; els pagesos formaven el nucli de la societat de Roma.

Possessió de la terra[modifica | modifica el codi]

Al principi els romans posseïen la terra en usdefruit i la seva riquesa (pecúnia) es mesurava pels ramats i els estalvis personals eren el peculium (béns en bestiar). Més tard es va introduir la propietat privada de la terra.

Les primeres terres dels romans es deien heredium, de herus (propietari), i en un principi no superaven les dues jovades (5400 metres quadrats), encara que, a més, hi havia la casa, les quadres, el rafal i les pastures. Aquestes petites porcions de terra aviat van ser superades i si en algun cas es van mantenir va ser per als cultivadors antics de les ciutats dominades, però no per als ciutadans romans.

Terres de l'estat[modifica | modifica el codi]

Les terres de Roma s'incrementaven periòdicament amb aproximadament un terç de les terres que s'expropiaven a les ciutats vençudes. A més, els vençuts havien de conrear els dos terços restants per contribuir a les càrregues i serveis com a propietaris no ciutadans. El terç que corresponia a Roma (Ager publicus) era traspassat en part a ciutadans romans. Quan se sotmetia o fundava una ciutat (o colònia) es feien les assignacions de terra. A l'ager publicus es formaven les colònies amb ciutadans romans com a propietaris d'almenys vint jovades, i de fet es considerava no rendible una propietat de menys de set jovades (entre 17.640 i 18.900 metres quadrats).

Conreus i treball[modifica | modifica el codi]

El conreu principal eren els cereals i les lleguminoses. Més tard es va introduir la vinya, i fins i tot més tard s'arrencaren les vinyes i es va importar l'olivera. Com a arbòria fruitera destaca la figuera. Els pagesos llauraven la terra amb la família. Els estris de llaurar eren estirats per bous. Només els pagesos que posseïen moltes terres feien servir esclaus o jornalers. Els ramats pasturaven a les pastures comunals.

Al treball succeïa el descans: quatre vegades el mes, cada vuit dies (Nonae) el pagès aturava la seva activitat i es dedicava a les compres a la ciutat i a altres assumptes. Les festes es feien després de la sementera d'hivern, i el descans durava llavors un mes tant per a l'amo com per a l'esclau i els animals (s'anomenava aquesta festa la Paganalia derivació de pagus és a dir "vilatge").

Conservació i augment del patrimoni[modifica | modifica el codi]

Perquè les terres no minvessin, els casaments es feien sovint dins la mateixa família. Els cohereus continuaven en general administrant l'heretat en indivísió, i no van ser freqüents les grans particions. El costum va perdurar, i fins i tot al final de l'Imperi els fundus tenien el nom d'un sol propietari. Sovint l'Estat va assignar terres a aquests copropietaris evitant-se així la partició al cap de poques generacions.

L'adquisició de terres per alguns propietaris, les escasses particions, i les herències d'altres branques familiars extintes, van amenar a l'existència d'algunes grans propietats. En aquests casos el domini era parcel·lat, i quedava una part per al propietari que els cultivava (sovint per mitjà d'esclaus) i la resta mitjançant parcel·les cedides en usdefruit per a parents (fills del Pater familias generalment), clients o esclaus. Si l'usufructuari era lliure l'arrendament durava el temps que estimava l'arrendador, que la posseïa en un estat similar a l'anomenat més tard precari; en cas que el propietari desitgés posar fi a la cessió no hi havia forma legal d'oposar-s'hi, si bé en contrapartida sovint l'usufructuari no pagava cens per l'ús, i eludia sovint les prestacions establertes mitjançant el lliurament d'una part dels fruits (cosa que l'aproximava a la condició d'arrendatari, sense ser-ho en no existir un termini per a la utilització). En dependre de l'amo la continuació de l'ús de la parcel·la, el vincle de clientela s'accentuava.

Propietaris i pagesos[modifica | modifica el codi]

El gran propietari estava unit a la gleva com el pagès. Era una aristocràcia agrària i no una noblesa ciutadana. Casa seva estava on era la seva hisenda (encara que posseïa allotjament a la ciutat, on acudia periòdicament per arranjar els seus negocis o per passar l'estiu).

La massa dels proletaris la formaven els abans esmentats precaristes, homes lliures de famílies decadents (amb dret de ciutadania), de ciutadans de ciutats sotmeses, o bé clients o esclaus afranquits. Els pagesos lliures de ciutats sotmeses actuaven sovint com a jornalers, encara que molts posseïen la seva porció de terreny. Quan els pagesos de ciutats sotmeses eren convertits en esclaus, aconseguien sovint la seva llibertat i es convertien en precaristes. El conjunt de camperols lliures però no propietaris arribà a ser molt nombrós i proporcionava a l'Estat un nucli de gent sempre disposada per a la colonització en les terres sotmeses. En les ciutats sotmeses la majoria dels pagesos eren propietaris i lliures, i hi era rara l'esclavitud menys allà on tots els antics ciutadans havien estat declarats esclaus de Roma. Els esclaus dels ciutadans romans provenien generalment de les captures d'enemics en les guerres; en la seva majoria eren altius i es feia difícil doblegar la seva voluntat; si eren bons treballadors se'ls assignaven terres com a precaristes, i com ja hem dit era freqüent que hom els acabés alliberant.

Les pastures eren comunals i propietat de l'Estat, però només podien fruir-ne els ciutadans romans, essent-ne l'excepció el gaudiment per no ciutadans, encara que fossin propietaris.

Normativa legal[modifica | modifica el codi]

Les lleis Licinia-Sextia van autoritzar les ocupacions de les terres públiques susceptibles de conreu. Com la percepció del delme de la collita o el cinquè del vi i oli no va ser modificat, l'Estat va obtenir poca rendibilitat de la mesura. Els dominis públics van seguir concedint-se en règim d'ocupació a les famílies patrícies i a l'aristocràcia plebea. Les grans propietats agrícoles i el conreu a gran escala, arribaren a un notable desenvolupament. L'ús massiu d'esclaus va haver de ser combatut per la Llei del 367 aC que obligava a tenir un nombre similar de jornalers assalariats lliures i d'esclaus.

Desenvolupament[modifica | modifica el codi]

Es creu que el desenvolupament del conreu en gran escala va ser a causa de la introducció del cultiu del blat en lloc de l'espelta. El conreu de la vinya i l'olivera es desenvolupa al Latium, però el blat és majoritàriament importat de Sicília.