Agricultura urbana
L'agricultura urbana, també hort urbà; és la pràctica de l'agricultura a les ciutats. Es coneixen com a horts urbans els horts situats dins les ciutats, en aquest cas poden ser petites parcel·les, de vegades de propietat municipal que s'arrenden individualment i formen una xarxa (com passa a ciutats com Barcelona). També poden ser les iniciatives públiques i privades que en països en desenvolupament es promouen per a les famílies d'escassos recursos econòmics, que habitualment tenen els horts dins la seva pròpia casa.
Un concepte comercial d'hort urbà es refereix a les tècniques amb un substrat i reg gota a gota a dins de contenidors adequats ubicats en algun lloc amb prou sol dins les cases.
La FAO ha definit l'agricultura urbana com:[1]
| « | Una indústria que produeix, processa i ven aliments i combustible per a donar resposta a les necessitats diàries dels consumidors d'una ciutat o metròpoli, gràcies a la terra i a l'aigua que es troba en la zona urbana i als voltants, aplicant mètodes de producció intensiva, fent servint i reutilitzant recursos i residus urbans per a obtenir diverses collites i ramaderia. | » |
Alguns dels seus avantatges són:
- Reducció del consum de combustible per a transportar aliments des de fora de la ciutat. Això també implica la reducció de conservants, ja que els productes no seran transportats durant dies.
- Millor coneixement dels productes químics utilitzats per als conreus, ja que sovint qui consumeix la collita és qui la planta.
- Augment de la cohesió social i de la solidaritat intergeneracional mitjançant programes d'intercanvi de coneixements en què persones majors ensenyen els joves com treballar la terra.
[modifica] Referències
- ↑ Smit, J., A. Ratta, and J. Nasr, 1996, Urban Agriculture: Food, Jobs, and Sustainable Cities. United Nations Development Programme(UNDP), New York, NY
