Agripina I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bust de Agripina I (M.A.N., Madrid).

Agripina I o Agripina Major, fou la filla més jove de Marc Vipsani Agripa i de Júlia (filla d'August).

Va néixer al tomb de l'any 12 aC i es va casar amb Germànic, el fill de Drus Neró Germànic, amb el que va tenir nou fills.

Era un model de matrona romana i per les seves qualitats morals i físiques va gaudir de força poder; es va estimar al seu marit i fou una mare exemplar als ulls dels romans.

A la mort d'August l'any 14 era a la zona del Baix Rin amb Germànic, comandant de les legions de la regió. Les legions, descontentes de la proclamació de Tiberi, que va donar molt pocs diners per les legions, van voler proclamar a Germànic com emperador. Tiberi odiava a Germànic i especialment a Agripina perquè seguia enamorat de Vipsània, germanastre d'Agripina i primera dona de Tiberi, i el comandament de les legions suposava un perill, però Germànic no va fer cap intent i al contrari va repartir diners propis (i altres que li va deixar son germà Claudi, que fou després emperador) per acontentar a les tropes, i va iniciar la guerra contra els germànics.

L'any 15 la campanya contra els germans dirigida pel lloctinent de Germànic, Caecina, es va acabar i les tropes van tornar al Rin. Llavors va córrer el rumor de què els germànics anaven a envair la Gàl·lia i en aquell moment Germànic era absent. Els caps de l'exèrcit van planejar destruir el pont que creuava el Rin i impedir el pas dels germans però això també deixava a l'altre costat a les forces de Caecina. Agripina es va oposar fermament a la mesura i això va salvar als romans que tornaven, i que foren rebuts al pont per Agripina actuant com a general, la qual va tenir especial cura dels ferits. Germànic va tornar però aviat fou cridat per Tiberi que el va enviar a Àsia on Agripina el va acompanyar (17), i on fou assassinat.

Després de la mort del marit va tornar a Itàlia i es va aturar a Corfú on va romandre un temps per recuperar-se, i després va desembarcar a Brundisium amb dos dels seus fills i portant les cendres del seu marit en una urna. A la ciutat de Brundisium fou saludada per una gentada i fou solemnement rebuda per oficials de les dos cohorts pretorianes que Tiberi havia enviat allí per escoltar-la fins a Roma. L'urna va anar en processó portada pels magistrats de Calàbria, Apúlia i Campània, per Drus fill de Tiberi, per Claudi germà de Germànic y per altres dels fills de Germànic, fins que va arribar a Roma, on fou recollida pels cònsols i el senat romà.

Tiberi va amagar en els següents anys la seva ràbia contra Agripina, però finalment aquesta va començar a rebre acusacions. Va demanar permís a l'emperador per tornar a casar-se, però Tiberi ni va refusar ni va aprovar la demanda. Sejanus, lloctinent de Tiberi i cap de la guàrdia pretoriana, li va comunicar a Agripina que l'emperador la volia enverinar, i ella, alarmada, un dia va rebutjar una poma de la taula on menjava amb l'emperador i que aquest li va oferir; Tiberi pel seu cantó li va tirar en cara d'acusar-lo de fet d'enverinador. Segons Suetoni aquestes intrigues estaven preparades per Tiberi i Sejanus. No hi va haver proves però va córrer el rumor de què Agripina volia fugir i reunir-se amb les legions que li podien ser addictes, i Tiberi la va desterrar a l'illa de Pandatària (any 30) on la seva mare Júlia havia estat exiliada i on havia mort per manca de menjar. També els seus fills Neró i Drus foren desterrats i van morir de forma no natural. Agripina va viure tres anys a Pandatària i finalment va refusar menjar i va morir al cap d'uns dies (any 33). Les restes de Agripina i del fill Neró foren portades més tard a Roma por ordre de Cal·lígula.