Agrippa de Nettesheim

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Enric Corneli Agripa de Nettesheim.

Heinrich Cornelius Agrippa von Nettesheim, Enric Corneli Agripa de Nettesheim, o Agrippa de Nettesheim, (Colònia, 14 de setembre de 1486 - Grenoble, 18 de febrer de 1535) va ser un famós escriptor, filòsof, alquimista, cabalista, metge i nigromant alemany. Es considera una figura important del feminisme de la seva època.

Biografia[modifica | modifica el codi]

En la seva obra principal D'occulta philosophia libri tres (impresa completa en 1533 en Colònia) va recollir tot el coneixement medieval sobre màgia, astrologia, alquímia, medicina i filosofia natural i ho va recolzar teòricament. Erudit de fama i protegit per diferents cases reinants o nobles, va ser amic de gran part dels filòsofs i grans de la seva època. Durant un temps va estar al servei dels emperadors Maximilià I, de Carlos I d'Espanya, com historiògraf, i del rival d'aquest últim, el Papa Clement VII.

Va estar en les més conegudes universitats europees del seu temps com a estudiant i com a professor de hebreu i filosofia. En la seva època va arribar a convertir-se en un referent del corrent animista, menyspreant el coneixement empíric i defensant la teoria en la qual es considera al món com un tot orgànic dirigit per un esperit universal. Més tard abandonaria totes les seves teories, afirmant la vanitat de tot saber i la validesa de la Bíblia.

Les seves idees i dedicació a l'estudi de les ciències ocultes li van obligar a viure en un constant èxode en ser perseguit a diversos països. Durant el seu pelegrinatge per Alemanya, França i Itàlia va treballar com teòleg, físic, advocat i soldat.

En el seu concepte del món combina sobretot el neoplatonisme del Renaixement amb la Càbala, és a dir, amb el que en la seva època s'entenia sota aquest concepte en els cercles intel·lectuals no jueus. Es tracta només d'una «Càbala pràctica» que recull el folklor i la màgia internacional. La importància d'Agrippa von Nettesheim, resideix en el fet d'haver compilat en una magnífica obra d'harmonització la demonología mongeta medieval amb la cristiana. En resum, la seva doctrina ens diu el següent: Déu governa el món, encara que l'execució de la seva voluntat la deixa als seus servidors, entre els quals també es troben els dimonis. El món està constituït de forma jeràrquica i tot està animat. Les ànimes de l'home, de l'animal, de la planta i del mineral són part de l'ànima.

Com vulgui que cadascun dels cels i astres també té un ànima, sobre els quals hi ha situats en un plànol superior uns regentis a manera d'intel·ligències superiors, d'igual manera que uns serfs subordinats com a ajudants, la astrologia i la màgia ritual són de vital importància en el seu concepte del món. D'aquesta manera totes les coses es troben unides entre si i posseeixen un efecte atraient o repulsiu sobre elles mateixes. L'home com a microcosmos és alhora la imatge de l'univers i de Déu, que junts formen el macrocosmos. El seu D'Occulta Philosophia està dividida en tres llibres: Màgia Natural (Física), Màgia Celeste (Matemàtiques) i Màgia Cerimonial (Teologia). És notable la influència en el seu pensament de Marsilio Ficino.

Segons alguns, la història de la ciència moderna atribueix un paper molt important a les doctrines esotèriques i ocultistes d'Agrippa von Nettesheim en el sorgiment de la revolució científica del segle XVII. Aquesta cerca de les forces ocultes de la naturalesa, que no s'ajustava a les idees de la doctrina cristiana i que només podia dur-se a terme en organitzacions secretes de persones de la mateixa ideologia, representa el punt de partida de la ciència moderna. La superació del pensament formalista i rutinari del medieval es va efectuar mitjançant manifestacions molt antigues de la màgia, heretades de l'antiguitat. Després, aquesta nova forma de pensament o racionalitat alternativa va desenvolupar la seva pròpia dinàmica i es va alliberar dels elements màgics.

Obres[modifica | modifica el codi]

Les seves obres, àdhuc no exemptes d'errors, reflecteixen una gran erudició i controvèrsia amb la mentalitat del seu temps, arribant a ser empresonat per aquest motiu en Brussel·les. A continuació s'indiquen algunes de les més importants.

  • D'occulta philosophia libri tres (Els Tres Llibres de la Filosofia Oculta). La impressió completa dels tres llibres es va realitzar en Colònia en 1533. És un tractat de màgia i ocultisme, que va ser inclòs en el Index librorum prohibitorum de la Inquisició.
  • De nobilitate et praeccellentia faemini sexus (De la noblesa i preexcelencia del sexe femení) 1529. És un llibre sobre la igualtat de les donaés.
  • D'incertitudine et vanitate de scientiarum et Artium. (De la incertesa i vanitat de les ciències i les arts). Imprès en Colònia en 1527, és una sàtira del paupèrrim estat de la ciència en el seu temps.
  • La Commentaria in artem brevem Raimundi Lullii, 1533.
  • Numerología oculta. Basat sobretot en Pitàgores i en la càbala hebrea, realitza una síntesi del saber ocult de l'antiguitat en el que a guarismes es refereix.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Agripa de Nettesheim, Enrique Cornelio. Filosofia oculta, 2004. ISBN 978-950-17-0901-8. 
  • –. Numerología oculta, 2003. ISBN 978-84-7720-992-8. 
  • –. La filosofia oculta o les cerimònies màgiques (llibre quart) apócrifo, aparegut poc després de la mort d'Enrique Cornelio Agripa, 2002. ISBN 978-84-7627-126-1. 
  • –. Filosofia oculta: màgia natural, 1992. ISBN 978-84-206-0598-2. 
  • Lehrich, Christopher I. The Language of Demons and Angels. Leiden and Boston: Brill, 2003: ISBN 90-04-13574-X. The only in-depth scholarly study of Agrippa's occult thought.
  • Morley, Henry. "Cornelius Agrippa: The Life of Henry Cornelius Agrippa von Nettesheim" Vol. I, London: Chapman & Hall, 1856.
  • Nauert, Charles G. Agrippa and the Crisis of Renaissance Thought. Urbana: University of Illinois Press, 1965: ASIN B000BANHI6. The first serious bio-bibliographical study.
  • van der Poel, Marc. Cornelius Agrippa, the Humanist Theologian and His Declamations. Leiden and Boston: Brill, 1997: ISBN 90-04-10756-8. Detailed examination of Agrippa's minor orations and the De vanitate by a Neo-Latin philologist.
  • Yates, Frances A. Giordano Bruno and the Hermetic Tradition. University of Chicago Press, 1964: ISBN 0-226-95007-7. Provides a scholarly summary of Agrippa's occult thoughts in the context of Hermeticism.
  • McDonald, Grantley. ‘Cornelius Agrippa’s School of Love: Teaching Plato’s Symposium in the Renaissance’, in Practices of Gender in Late-Medieval and Early Modern Europe, ed. Peter Sherlock and Megan Cassidy-Welch (Turnhout: Brepols, 2008), pp. 151–75. An examination of one of Agrippa's university orations, on the subject of love, from a Neoplatonic and Cabalistic perspective.
  • Agrippa was also a character that aided the protagonist in Amnesia: The Dark Descent, a video game developed by Frictional Games.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agrippa de Nettesheim