Agrodièsel

Agrodièsel de soja.

Un agrodièsel, antiga i polèmicament biodièsel, és un combustible sintètic líquid que s'obté industrialment a partir d'oli vegetal o de greix animal com a matèries primeres i per a ser utilitzat com a substitutiu total o parcial d'un combustible fòssil, en especial dels derivats del petroli a l'automoció. Aquest combustible està fet a partir de productes de ramaderia i agricultura extensiva, que en comptes d'usar-se per a l'alimentació humana, es cremen per a ser usats com a combustible, emetent igualment dioxid de carboni, fent pujar els preus de l'alimentació bàsica al primer món i presentant greus problemes ambientals globals, de sostenibilitat i de capacitat de càrrega a la Terra. Aquests productes no es cultiven ni fabriquen amb criteris "bio" ni poden tenir les etiquetes amb aquest nom establertes per la Unió Europea.

Tanmateix, els conreus la finalitat dels quals és la producció de agrodièsel estan incentivats i en la Unió Europea, on s'estableix que hi hagi un contracte entre l'agricultor i la indústria transformadora i es fan una sèrie de controls per evitar el frau que suposaria que el producte fos desviat cap a finalitats alimentàries. Sembla que les autoritats europees i estatunidenques estan interessades en disminuir les produccions agrícoles, que consideren excedentàries. Es tracta d'una decisió polèmica, amb la qual diverses entitats no guvernamentals i també els partits ecologistes i alguns d'esquerres es mostren en contra.

D'altra banda, al tercer món milions de persones moren de fam, i sembla que no hi ha prou terres al planeta per a alimentar (cultiu i ramaderia) a totes les persones del món. L'expansió de conreus per a combustible es fa a costa de terres de cultiu per a humans i per a ramaderia i pot ser causa de desforestació. Per exemple, Jean-March Jancovici, especialista en energia i clima, afirma que caldria cultivar el 118% de la superfície de França amb girasols per a substituir l'energia que aquest país consumeix del petroli amb agrodièsel, i que caldrien uns quants planetes com la Terra per a substituir l'energia total obtinguda dels combustibles fòssils.

Processos industrials

L'agrodièsel es produeix normalment per reacció d'un oli vegetal o greix animal amb alcohol (metanol o etanol) en presència d'un catalitzador que és finalment eliminat.

En l'actualitat existeixen diversos processos industrials amb els quals es pot obtenir agrodièsel, però es posa en qüestió la seva efectivitat en un futur proper ja que obtenir agrodièsel d'aquestes fonts oliveres, gira-sols, canyes de sucre, etc produeix un encariment del preu dels aliments per això que ara s'investiga cap a un nou camp que pot ser el de les microalgues del fons marí. Els més importants són els següents:

• Procés base-base, utilitzant com a catalitzador un hidròxid. Aquest hidròxid pot ser hidròxid de sodi (sosa càustica) o hidròxid de potassi (potassa càustica).
• Procés acid-base. Aquest procés consisteix en fer primer una esterificació àcida i després seguir el procés normal (base-base), s'usa generalment per olis amb alt índex de acidés.
• Processos supercrítics. En aquest procés ja no es necessari la presencia de catalitzador, simplement es fa a pressions elevades en les que l'oli i l'alcohol reaccionen sense necessitat de què un agent extern com el hidròxid actuï en la reacció.
• Processos enzimàtics. En la actualitat s'estan investigant alguns enzims que poden servir com acceleradors de la reacció oli-alcohol. Aquest procés no s'usa en la actualitat degut al seu alt cost, que impedeix que es pugui produir agrodièsel en grans quantitats.
• Mètode de reacció ultrasònic: En el mètode de reacció ultrasònica, les ones ultrasòniques causen que la barreja produeixi i col·lapsi bombolles constantment. Aquesta cavitació proporciona simultàniament la barreja i la calor necessaris per portar el procés de transesterificació. Així, utilitzant un reactor ultrasònic per la producció del agrodièsel, es redueix de manera dràstica el temps, temperatura i energia necessària per la reacció. El procés de transesterificació pot córrer en línia en lloc de utilitzar el lent mètode de processament per lots. Els dispositius ultrasònics de escala industrial permeten el processament de diversos milers de barrils per dia.

L'agrodièsel pot mesclar-se amb gasoil procedent del refinat de petroli a diferents proporcions. S'utilitzen anotacions abreviades segons el percentatge per volum d'agrodièsel en la barreja: B100 en cas d'utilitzar agrodièsel al 100%, u altres anotacions com B5, B15, B30 o B50, on la numeració indica el percentatge per volum d'agrodièsel en la barreja.

Situació actual

Avui en dia existeixen benzineres que distribueixen agrodièsel als consumidors i flotes de transports que l'utilitzen en el seu combustible. Però per a ser totalment competitiu amb els derivats del petroli caldria sobretot baixar els alts costos de producció del agrodièsel.

Alguns investigadors han qüestionat que aquests tipus de combustibles presentin un balanç energètic positiu (faria falta més energia per a produir-los que la finalment obtinguda), tot assenyalant la seva relació amb el foment d'un model agrari intensiu, altament contaminant i molt exigent en el consum de recursos no renovables (aigua, sòl, fertilitzants, combustibles fòssils, etc.).

Impacte ambiental

Tot i que fer servir agrodièsel en lloc de dièsel es presenta com una alternativa totalment sostenible, el cert és que també té un cert impacte ambiental. Algunes de les conseqüències més rellevants, tant positives com negatives, que té l'ús de l'agrodièsel són les següents:

Diagrama senzill de l'efecte hivernacle.

Imatge presa des d'un satèl·lit en la que s'aprecia el procés de desforestació de l'Amazones.

Contaminació a l'aire

Emissions d’efecte hivernacle

Sovint es diu que l’ús d’agrodiesel disminueix les emissions de gas hivernacle en comparació amb els combustibles fòssils. Especialment els efectes sobre l’ús del sòl varien el potencial causat per les emissions que hi hauria si només es fan servir combustibles fòssils. El diòxid de carboni és un dels gasos d’efecte hivernacle més importants. La combustió de l'agrodièsel produeix una quantitat similar de CO₂ que els combustibles fòssils,però la diferència és que aquell CO₂ que s’emet a l’atmosfera és absorbit per les plantes en creixement. Això ho fan durant la fotosíntesi. La biomassa es transforma en el biodièsel i l’energia i el carboni s’allibera un altre cop. Aquestes emissions de CO₂ depenen molt dels mètodes de producció i del tipus de matèria utilitzada.

Desforestació

Si la desforestació i les tècniques de monocultiu es fan servir per l’augment d’ús dels agrocombustibles poden ser un greu problema ambiental:

- Augment de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle en lloc d’ajudar a reduir-los.

- Danys als ecosistemes i a la biodiversitat.

La demanda de petroli econòmic procedent de les regions tropicals és motiu de preocupació, ja que per l’augment de la quantitat de terres de cultiu s’està fent a costa de la selva tropical.

Pol·lució

L’agrodièsel pot reduir directament les emissions de petites partícules sòlides emesses pels tubs d’escapament dels vehicles fins a un 50% respecte del dièsel convencional. L'agrodiesel conté menys hidrocarburs que el dièsel d’origen fòssil (fins a un 70% menys). Tot això ajuda a que hi hagi una disminució important de la pol·lució.

Biodegradació

Pel que fa a la biodegradació, un estudi de la Universitat d’Idaho va demostrar que l’agrodièsel es degrada cinc vegades més ràpid que el dièsel que prové del petroli, per la qual cosa és més fàcil d'eliminar.

Vegeu també

• Altres agrocombustibles: agroetanol, biogàs, etc.
• Sostenibilitat, capacitat de càrrega

Referències

Portal: Energia