Agromassa
La biomassa és matèria orgànica conreada per a ser usada com a combustible per a la generació d'energia elèctrica principalment. En general es dóna en termes de matèria seca per unitat d'àrea (per exemple kg/ha o g/m²). Algunes formes de biomassa són el biogàs, el bioetanol i el biodièsel.
En termes energètics, s'utilitza com energia, com és el cas de la llenya, dels olis per produir agrodièsel, del agroalcohol, del biogàs i del bloc sòlid combustible. No es considera renovable perquè el seu cicle de regeneració és més llarg que el seu temps de consum. A més, pel seu baix poder calorífic, produir biomassa necessitaria moltes hectàrees de plantacions que caldria llevar a cultius per a aliments o acaparar més terreny salvatge. Cal anar molt en compte amb la mercadotècnia, que etiqueta com a "biomassa" o "bio" coses que no ho són, que mai han estat cultivades amb criteris "bio" i que fins i tot són contraproduents per a la sostenibilitat i l'equilibri ecològic.
La biomassa pot usada en petites quantitats com a producte de reciclat de residus, com ocorre amb el biogàs (metà) obtingut de les escombraries orgàniques o amb el petroli blau per a fer baixar el diòxid de carboni emès per cimenteres i altres industries. Tanmateix, l'biomassa no pot ser mai una font principal d'energia, ja que seria absurd haver de produir quantitats molts majors d'escombraries només per a poder obtenir-la. A més, faria falta la superfície total d'uns quants planetes Terra només amb els conreus de biomassa necessaris per a substituir l'energia obtinguda actualment pels combustibles fòssils.[1][2]
Taula de continguts |
[modifica] Energia
El cultiu de plantes, arbres i altres vegetals fa servir la llum de l'energia solar, que usen per a respirar en un procés denominat fotosíntesi. Mitjançant la fotosíntesi les plantes que contenen clorofil·la o altres pigments amb la mateixa funció transformen productes inorgànics en l'energia per a alimentar-se, i al seu torn els vegetals serveixen d'aliment a altres éssers vius.
L'energia emmagatzemada en el procés fotosintètic pot posteriorment ser transformada en energia tèrmica quan aquesta es crema per combustió, deixant anar grans quantitats de diòxid de carboni a l'aire. El carbó i el petroli són restes de plantes i animals morts que, en haver perdut una gran part d'aigua i aire, tenen aquesta energia molt més concentrada que les plantes, paper, fusta, llenya, olis, alcohols, etc. La diferència principal entre els combustibles fòssils i la biomassa és que els primers no poden ser produïts per l'home, que només pot actuar com a recol·lector, mentre que idealment la biomassa és conreable. A la pràctica, per criteris de sostenibilitat i sobretot de capacitat de càrrega, resulta que no tenim espai suficient a la Terra com per a fer-ho, i que la fusta, per exemple, és "recol·lectada" de manera anàloga a com es fa amb els combustibles fòssils, produint greus problemes ambientals a causa de la desaparició massiva d'arbres i boscos.
[modifica] Fonts
La biomassa generada com a producte residual (escombraries, oli de fregir, mobles vells, etc.) s'ha d'entendre com una manera d'aprofitar els residus indesitjats secundària o cogeneració, però no pot ser la font principal d'energia perquè implicaria haver de generar residus expressament. És el cas del biogàs.
D'altra banda, el conreu de vegetals per a ésser utilitzats com a matèria primera de biomassa és insostenible i de conseqüències pitjors que l'ús dels combustibles fòssils clàssics (petroli i gas natural). Seria el cas del bioetanol, per exemple, que és un alcohol obtingut a partir de la fermentació de cereals, i del biodièsel, un altre combustible líquid, de major poder calorífic, que s'obté a partir d'olis vegetals o de greixos d'animals.
[modifica] Centrals tèrmiques amb biomassa
L'energia a partir de biomassa s'obté en una central tèrmica corrent, amb la sola diferència que s'utilitza gas natural procedent del tractament de brossa orgànica (anomenat biogàs), un subproducte obtingut de la reducció de CO2 en processos industrials (anomenat agrocombustible d'alga o petroli blau) o bé altres plantes i aliments (patata, remolatxa, blat de moro, etc.) en comptes de petroli o carbó. Es necessita una gran extensió de conreu extensiu (monocultiu) de vegetals no aptes per a l'alimentació humana, però amb major benefici econòmic per als grans terratinents, per a obtenir la biomassa que genera la mateixa quantitat de calor que amb un quilo de petroli, en un món on la quantitat de conreus per a alimentació humana és insuficient i milions de persones moren de fam.
Aquesta calor es pot tornar a transformar, aquest cop en energia elèctrica, per a que pugui estar emmagatzemada i utilitzada quan es vulgui. Al seu torn, l'energia elèctrica es pot transformar en energia motriu, calorífica o d'un altre tipus. A cada transformació es perd la major part de l'energia amb que es parteix.
Per a evitar tantes pèrdues, una altra manera d'usar la biomassa és usar-la directament com a combustible, per exemple en una xemeneia o en un motor adaptat d'un vehicle. Tant en aquest cas com en el de la central tèrmica, la biomassa genera, a igual quantitat d'energia obtinguda, les mateixes emissions (diòxid de carboni, monòxid de carboni, etc.) que el carbó o el petroli. Fins i tot, segons la composició de la biomassa, pot ser més.
[modifica] biomassa i combustibles fòssils
La diferència principal entre els combustibles fòssils i la biomassa és que els primers triguen milers d'anys a formar-se a la natura. En principi la biomassa es pot cultivar i obtenir més ràpidament però, com és molt menys eficient energèticament, ni tan sols dedicant totes les terres cultivables del planeta (cosa que implica no poder conrear aliments, ni matèries primeres per a medicaments, roba, etc.) a la biomassa es podria obtenir prou energia com per a substituir la que s'obté amb el petroli.
A més, també requereix un temps per a créixer prou com per a ser útil, un temps menyspreable si es compara amb el temps que es necessita per a que es formi carbó, gas natural o petroli (d'aquí que alguns considerin que és renovable) però fent números, en el cas que s'hi dediquessin totes les terres cultivables del planeta, la seva producció seria més lenta que la que faria falta per a la demanda anual d'energia equivalent a la fòssil actual.
[modifica] Avantatges
Resulta interessant quan es tracta de revaloritzar, és a dir donar una funció o valor, a un residu o producte secundari d'un altre procés industrial que de totes maneres hauríem de fer. No ho és mai quan hem de conrear especialment un producte, com per exemple canya de sucre, o oliveres per a haver de produir més oli d'oliva del compte per a poder obtenir les enormes quantitats de "residu", que esdevindria objectiu i per tant producte principal, per a fer combustible.
En canvi, quan es tracta de matèria resultant d'un procés de descontaminació ambiental i es fa servir d'energia de suport, sense haver de ser forçosament la principal sinó una més, en un mix energètic més ampli i variat, resulta interessant. Als Països Catalans funciona molt bé la producció de biogàs, que minimitza el volum d'escombraries orgàniques a tirar als abocadors, i, a Alacant, la producció d'un líquid a base d'alga, pioner al món, que es fa per a absorbir part del diòxid de carboni que genera una fàbrica de ciment. Tant un com l'altre es poden usar com a combustible a una central tèrmica de gas natural o de fuel, respectivament, estalviant així una part dels combustibles fòssils que haguéssim usat altrament.
En el cas de l'agrocombustible d'alga, anomenat comercialment blue petroleum (petroli blau) és evident que, en ser cremat, emet també, com tots els combustibles excepte el nuclear, diòxid de carboni. Tanmateix, el balanç resulta negatiu, i per tant interessant, per a cada tona de diòxid de carboni que la cimentera no emet a l'aire, després una mica menys de la meitat s'emet a la central tèrmica, cosa que vol dir que la resta ja no serà emesa a la atmosfera i així en reduïm les emissions i contaminació.
[modifica] Inconvenients
El major inconvenient és de capacitat de càrrega: els cultius i la ramaderia necessaris haurien de ser massa grans. Si hom dediqués tota la superfície de la Terra a conrear biomassa (prescindint dels conreus amb fins alimentaris i mèdics, als boscos, a l'espai per a ciutats, etc.) no obtindria ni una sisena part de l'biomassa necessària per a substituir l'energia procedent del petroli. A més, el cicle de regeneració (naixement, creixement i maduració) dels cultius seria massa lent, respecte a la velocitat de consum, cosa que deixaria la humanitat sense energia fins a la col·lecta. Actualment es considera una font d'energia no viable en grans quantitats ni per si mateixa (sí podria ser-ho en alguns casos molt particulars, sempre com a energia de suport a d'altres, del seu ús com a reutilitzament d'un subproducte de descontaminació o de tractament de residus), no acceptable èticament i anti-sostenible. Fins i tot a petita escala ja creen problemes socials importants, com la pujada del preu d'aliments bàsics al primer món, l'especulació amb les terres del tercer món, contaminació de sols i aigües que afecten als ecosistemes i als aliments, esclavatge de persones del tercer món per part de les promotores privades d'aquests productes, augment de morts per fam als llocs on es conreen, etc.[1][2]
Els procediments per a obtenir-los, en general, químics industrials, poden presentar altres inconvenients addicionals, per exemple, una mala incineració, causada per una separació no prou acurada, pot resultar perillosa, ja que produeix emissió de substàncies tòxiques.
La seva combustió, al igual que la dels combustibles fòssils i al contrari que els combustibles nuclears, emet CO2 a l'atmosfera, que és un contaminant atmosfèric considerat un dels majors gasos hivernacle; per això, com pels combustibles fòssils, cal utilitzar filtres i realitzar la combustió a temperatures superiors als 900°C.
No existeixen gaires llocs ni aplicacions idonis per a l'aprofitament avantatjós d'aquesta mena de combustible.
[modifica] Exemples
Moltes substàncies són susceptibles de crear calor en ser cremades: Biomassa conreada:
- Card
- Arbres
- Canyes, per la seva densitat i altura (100% de recobriment, 3m-9m), i que al recol·lectar-les sempre es deixa la meitat del canyar, en el cas de la canya comuna, i la quarta part en el cas dels bambús, que la mateixa planta reposa en pocs mesos.
- També mobles, roba, menjar, excrements, paper (llibres, bitllets,...), etc.
Biomassa a partir de residus tòxics:
- Oliasses o morca residu del procés d'elaboració de l'oli d'oliva
- Peles de fruita seca
- Restes de fusteria
- Restes de poda, segues i neteja de monts
- Altres residus de la indústria alimentària. Si conté humitat, el residu s'asseca.
- Excrements secs d'animals
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 Après le pétrole. La nouvelle économie écologique, d'Élise Rebut i Ludovic François. Ed. Ellipses. ISBN 978-2-7298-5212-2 (francès)
- ↑ 2,0 2,1 Les agrocarburants, mythe ou réalité? artcile de F. Dambrine i P. Sylvestre publicat a Dévelopement durable, núm. 1, octubre de 2007 (francès)
