Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gegants de l'ACGC al Japó l'any 1989.

L'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya (ACGC) és una associació que s'ocupa de la divulgació, conservació i estudi del món dels gegants sense oblidar la seva part festiva.

L'ACGC dedica especial atenció a la millora qualitativa de la música popular i el ball de gegants, organitzant cursos i assessorament als geganters.

Entre les seves activitats que organitza al llarg de l'any en destaquen l'organització de la Ciutat Gegantera de Catalunya i la Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya, així com la Fira del Món Geganter. Com a mitjà de difusió utilitza la revista "Gegants", en la qual es dóna a conèixer estudis, notícies i esdeveniments del món geganter en general.

L'any 2000 fou guardonada amb el Premi Nacional de Cultura Popular concedit per la Generalitat de Catalunya.[1]

El novembre de 2011, es va inaugurar la nova seu de l'Agrupació, La nau, Cultura i Tradicions,[2] on conviuen les peces del Seguici Popular de Sant Feliu de Llobregat i els gegants originals Treball i Cultura de l'ACGC. També és la seu actual de l'agrupació.[3]

Taula de continguts

Imatgeria de l'Agrupació [modifica]

L'any 1985 es proposà i aprovà la construcció d'uns gegants per a l'entitat. Els gegants, ideats per la colla de Centelles, dissenyats per Griselda Karsunke[4] i construïts per Manel Casserres i Boix de Solsona, foren estrenats l'1 de maig de 1988 a Montserrat. Aquests gegants, amb els seus noms, "Treball" i "Cultura", i configuració volen representar Catalunya.

L'any 2008, en motiu del 20è. aniversari d'en Treball i na Cultura, es va construir una rèplica exacta dels gegants originals a càrrec de Jordi Grau per tal de conservar els originals en bon estat. Encara així, estan a disposició d'aquelles colles que hagin sigut Ciutat Gegantera de Catalunya, i el 2011[5] estan exposats permanentment al nou local de l'ACGC, La Nau, Cultura i Tradicions, que se situa a la ciutat de Sant Feliu de Llobregat.

L'agrupació compta amb dos gegantons, en Pau i n'Alegria, que es van estrenar el 2008 en motiu del 20è aniversari del Treball i na Cultura.[6]

Els balls protocol·laris de la imatgeria de l'agrupació són Peuets de Gegant, dels gegantons Pau i Alegria; la Dansa dels Quatrepunts, dels capgrossos Primavera, Estiu, Tardor i Hivern; i el Ball de l'Aniversari o el Ball Nou, dels gegants Treball i Cultura.

Ciutats Geganteres de Catalunya [modifica]

El 1985, i inspirats en la Ciutat Pubilla de la Sardana, l'ACGC creà la trobada anual de "totes" (si més no, s'intentaria) les colles geganteres catalanes. En la festa hi participen uns 5.000 geganters i prop d'unes 500 figures, entre gegants, gegantons, gegantets, capgrossos, i més de 400 músics (grallers, dolçainers, flabiolaires, tabalers, etc.).[4]

Llista de ciutats geganteres [7] [modifica]

Trobada Nacional de Capgrossos [modifica]

A partir d'una proposta de la Colla de Capgrossos de Capellades (Anoia) va sorgir la Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya específica per a capgrossos tal i com es feien la Ciutat Gegantera de Catalunya amb els gegants. La primera edició fou l'any 2000 precisament a Capellades.

Aquesta festivitat es realitza de forma bianual per diferents indrets de la geografia catalana. La població organitzadora posteriorment té l'honor de custodiar i dur durant dos anys als capgrossos de l'Agrupació: l'Estiu, l'Hivern, la Primavera i la Tardor. Els municipis organitzadors han estat:[14]

Fira del Món Geganter [modifica]

El 2005, i dins de la cloenda del 20è aniversari de l'ACGC celebrada a Vilassar de Dalt, es va fer la prova pilot de fira relacionada amb el món geganter. Un seguit d'estands a Can Rafart serien l'inici d'aquesta festa.[15] Dos anys després, Pineda de Mar acolliria la primera Fira del Món Geganter amb diverses activitats.

Els municipis que han acollit la Fira del Món Geganter són:[16]

Trobada de Gegants i Capgrossos d'escoles de Catalunya [modifica]

Aquesta celebració, tot i que no és organitzada per l'entitat, l'Agrupació hi dóna suport. La trobada neix de generació espontània i amb l'objectiu de només agrupar les diverses colles de la circumscripció de Barcelona.[17] A partir del 2005 s'amplia la trobada a nivell nacional.

Les escoles i municipis que han acollit les trobades escolars són:

Revista GEGANTS [modifica]

La revista Gegants és una publicació trimestral d'imatgeria festiva i cultura popular que publica l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya. El seu origen cal buscar-lo en el primitiu Butlleti de l'Agrupació, el qual en el seu disseté número, l'any 1991, es convertí en l'actual revista Gegants. El febrer de 2012 va rebre el premi als 25 anys d'existència, lliurat per l'APPEC.[22]

Junta directiva [modifica]

  • President: David Roy Comas
  • Vicepresident: Santi Riba Duran
  • Secretari: Jordi Segura Soro
  • Tesorer: Manel Blanch Montesó

Referències [modifica]

  1. ↑ «Avui s'han fallat els Premis Nacionals de Cultura». Vilaweb, 21/7/2000. [Consulta: 23/7/2012].
  2. ↑ [enllaç sense format]http://www.santfeliu.cat/go.faces?xmid=1467&newid=14168
  3. ↑ [enllaç sense format]http://www.gegants.cat/2012/01/22/l%e2%80%99agrupacio-treballant-des-de-la-nau/
  4. ↑ 4,0 4,1 Ajuntament del Prat, Una festa gegantina
  5. ↑ Xarxa ciutadana Sant Feliu de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat tindrà un espai permanent de divulgació de la imatgeria festiva a Can Bertrand
  6. ↑ «Súria acull aquesta tarda una trobada de gegants del Bages i el Berguedà amb 21 colles». Regió 7, 18 de juliol del 2011. [Consulta: 3/3/2012].
  7. ↑ «Ciutat Gegantera, una mica d'història». Vila de Masquefa, Ciutat Gegantera, 2012. [Consulta: 24/7/2012].
  8. ↑ «Sant Vicenç dels Horts, Ciutat Gegantera del 2008». Avui, 14/6/2010. [Consulta: 21/7/2012].
  9. ↑ «Proclamen Tàrrega com a Ciutat Gegantera 2009 coincidint amb els seus 125 anys del títol ciutat». El Punt Avui, 10/02/08. [Consulta: 23/7/2012].
  10. ↑ «Vint-i-cinc anys de gran alçada». Avui, 07/05/10. [Consulta: 21/7/2012].
  11. ↑ «La Seu d’Urgell serà la vint-i-sisena ciutat Gegantera de Catalunya». Pirineus Televisió. [Consulta: 20/7/2012].
  12. ↑ «El món geganter, de festa a Masquefa». El Punt Avui, 08/06/12. [Consulta: 20/7/2012].
  13. ↑ 13,0 13,1 «Calella, ciutat gegantera 2013». El Punt Avui, 14/2/2012. [Consulta: 20/7/2012].
  14. ↑ «Les Trobades Nacionals». Gegants de Juneda. [Consulta: 6/3/2012].
  15. ↑ «Festa dels geganters. Cloenda 20 anys de l'Agrupació». Festes.org, 3/10/2012. [Consulta: 8/2/2012].
  16. ↑ «5a edició de la Fira del Món Geganter a Ulldecona». Tornaveu. [Consulta: 8/2/2012].
  17. ↑ Navarro, Xavier. «Història de la Coordinadora». Maresme Gegant, n.11, juliol 2011, p.5 [Consulta: 4 novembre 2011].
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 «Història». Història. Coordinadora de Geganters del Maresme. [Consulta: 28/7/2012].
  19. ↑ «XII trobada de gegants d'escola de Catalunya». Gegants.cat, 2010. [Consulta: 11/4/2011].
  20. ↑ «Trobada de Gegants d’Escola de Catalunya a les escoles la Jota i la Sardana de Badia del Vallès». Gegants.cat, 8/3/2012. [Consulta: 11/4/2011].
  21. ↑ «Més de 1500 persones es reuniran a la XIV Trobada de Colles Geganteres d’Escoles de Catalunya». Gegants.cat, 8/3/2012. [Consulta: 10/3/2012].
  22. ↑ Gutiérrez, Àlex. «Les revistes en català, premiades». Diari Ara [Barcelona], 1/03/2012, p.44. ISSN: 2014-010X.

Enllaços externs [modifica]

Vegeu aquesta plantilla
Premis Nacionals de Cultura Popular

Coord.: 41° 22′ 51.52″ N, 2° 10′ 37.27″ E / 41.3809778,2.1770194

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Agrupació_de_Colles_de_Geganters_de_Catalunya&oldid=11473013»