Agrupament d'Esquerra del País Valencià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Agrupament d'Esquerra del País Valencià
Fundació 1982
Dissolució 1984
Fusió de el sector valencianista del PCPV,
el sector moderat del PSAN,
nacionalistes independents
Integrat dins Unitat del Poble Valencià
Ideologia Nacionalisme valencià, socialisme

Agrupament d'Esquerra del País Valencià (en sigles AEPV) fou un grup polític valencià sorgit el febrer de 1982 a partir de la unió d'un grup escindit del Partit Comunista del País Valencià, d'un altre grup escindit del PSAN i nacionalistes independents. Es definia com una organització valencianista, democràtica i socialista.[1] La diada del 25 d'abril de 1982 edità un fullet on demanava la unitat del nacionalisme i l'esquerra,[2] unitat que es va produir el mateix any amb el Partit Nacionalista del País Valencià per tal de formar la coalició Unitat del Poble Valencià de cara a les eleccions d'eixe any, i que posteriorment, el 1984 va esdevenir finalment un nou partit polític.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Crisi del Partit Comunista del País Valencià[modifica | modifica el codi]

En 1979 es va elegir a Ernest García com a Secretari General del Partit Comunista del País Valencià, qui es va imposar per un marge estret de vots a Antonio Palomares, qui representava el sector més ortodox de la organització i que tenia majoria al comité executiu.[3] El sector afí a Ernest García, on també hi havien Doro Balaguer, Emèrit Bono o Francesc Codonyer, eren de tendència eurocomunista[4][5] i partidaris de portar a la pràctica les tesis fusterianes,[6] a diferència del sector afí a Antonio Palomares, contraris a que el PCPV s'aliniara amb els plantejaments fusterians,[5][7] arribant a adoptar posicions properes al blaverisme.[8]

El lideratge d'Ernest García va estar molt qüestionat al si del Partit Comunista,[5] amb diferents desencontres durant el final de la dècada de 1970 i principis de 1980. Així, poc després de les eleccions municipals espanyoles de 1979, el Comité Central del Partit Comunista, controlat pel sector de Palomares, va expulsar a l'alcalde de Sueca, Jaume Lloret, i als cinc regidors, per la seua línia nacionalista.[4][5] Conseqüentment, es va convocar al Comité Central, on des del sector aperturista es criticà l'ambigüitat del PCPV amb el procés autonòmic,[5] en un context on parlamentaris comunistes estaven al Consell del País Valencià juntament amb l'UCD que portava a terme una política de caràcter blaver.[5] Després d'un comunicat de dirigents renovadors posicionant-se en contra del Consell Provincial de València del PCPV (de majoria Palomarista), on es va acusar a eixe sector d'stalinistes,[5] va crisi va portar a que Ernest García dimitira el 14 de setembre de 1980, ja que tot i ser Secretari General estava en minoria a tots els òrgans del partit.[5]

En novembre de 1981, 192 militants i ex-militants del Partit Comunista del País Valencià, entre els qui es trobava Ernest García, van fer públic un manifest on convocaven a un acte polític on anava a participar Roberto Lertxundi, ex-dirigent comunista basc de tendència nacionalista i renovadora que recentment havia protagonitzat una escissió del PCE.[9] El nou secretari del PCPV, José Galán, va desautoritzar l'acte, i expendientà als qui participaren en ell.[10]

El sector renovador, que acabà expulsat, va formar Esquerra Nacionalista amb Doro Balaguer i Ernest Garcia com a cares més visibles.[6]

El PSAN de Blasco[modifica | modifica el codi]

També i paral·lelament durant eixe mateix any 1980 es produeix una escissió al PSAN, que es materialitzaria durant l'Assemblea de Representats del partit que se celebrà en Vinaròs el 12 i 13 de gener de 1980.[11] Aquell dia se celebraren dos assemblees diferents del PSAN a la mateixa localitat, fet que consuma l'escissió del sector moderat i possibilista encapçalat per Josep Lluís Blasco que mantindria les sigles durant un temps.[12]

El rerefons de l'escissió el trobem al fracàs del PSAN a les eleccions municipals espanyoles de 1979, on el partit acabà perdent nuclis i militància.[13] Aleshores Josep Huguet i Francesc Codina impulsaran una línia crítica de caràcter possibilista, menys rupturista, i que es posicionava en contra del seguidisme i mimetisme amb el moviment abertzale d'Euskal Herria.[13] Al País Valencià, va ser Josep Lluís Blasco qui encapçalara els sectors crítics.[13]

El sector escindit vinculat a Josep Lluís Blasco mantindria les sigles del PSAN i estaria vinculat a Nacionalistes d'Esquerra fins que en 1982 funden Agrupament d'Esquerra del País Valencià.[11]

Història[modifica | modifica el codi]

L'any 1981, Vicent Ventura, que provenia del PSPV, aleshores ja integrat en el PSOE, i Doro Balaguer, que provenia del Partit Comunista del País Valencià, es van posar d'acord amb Josep Lluís Blasco, que havia protagonitzat una escissió en el PSAN, per tal de crear una formació política d'esquerres al País Valencià, l’Agrupament d’Esquerra del País Valencià.[14]

La nova organització va adoptar en un principi el nom de Agrupament Nacionalista d'Esquerra del País Valencià,[1] i amb eixe nom celebrà la seua Assemblea Constituent sota el lema "Per una nova esquerra al País Valencià" a finals de febrer de 1982 a la ciutat de València.[15]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]