Agul

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Agul
агъул чӀал / Ağul ç'al
Parlat a: Rússia , Azerbaidjan
Regió: Caucas
Parlants: 28.300 (2002)[1]
Rànquing: -
Classificació genètica: Llengües caucàsiques

  Llengües nord-caucasianes
    Llengües caucàsiques del nord-est
       Lesguianes        Samurià         Samurià de l'est         Lesguià-Agul-Tabassaran

estatus oficial
Llengua oficial de: Daguestan
Regulat per: No té regulació oficial
codis de la llengua
ISO 639-2 agx
ISO 639-3 agx
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

Agul (Ağul ç'al) és una llengua caucàsica parlada pels aguls, que viuen al sud-est del Daguestan, una república autònoma de la Federació Russa. Segons el cens de 2002 tenia 28.300 parlants a Daguestan i 32 més a Azerbaidjan. S'escriu en alfabet ciríl·lic. No té estatut d'oficialitat i com a llengua literària s'empra el lesguià.

Taula de continguts

Fonologia [modifica]

L'agul contrata per tenir consonants epiglotals.[2] De la mateixa manera que moltes llengües caucàsiques del nord-est fa distinció entre consonants tenses amb longitud concomitant i consonants febles. Les consonants tenses es caracteritzen per la intensitat (tensió) de l'articulació, la qual cosa provoca un allargament de la consonant, que és la raó per la qual tradicionalment es transcriu amb longitud diacrítica. La geminació de la consonant per si mateixa no crea la tensió, encara que morfològicament les consonants tenses sovint deriven d'ajuntar dues consonants febles.

Consonants [modifica]

Fonemes consonàntics de l'agul[3]
Labial Dental Alveolar Palatal Velar Uvular Epi-
glotal
Glotal
plana lab.
lenis fortis lenis fortis lenis fortis lenis fortis lenis fortis lenis fortis
Nasal m n
Oclusiva sonora b d ɡ
Sorda p t k q ʔ
ejectiva
Africada sonora d͡ʒ d͡ʒʷ
sorda t͡s t͡sː t͡ʃ t͡ʃː t͡ʃʷ t͡ʃːʷ
ejectiva t͡sʼ t͡ʃʼ t͡ʃʷʼ
Fricativa sorda f s ʃ ʃː ʃʷ ʃːʷ x χ χː ʜ
sonora v z ʒ ʒʷ ʁ ʢ ɦ
Vibrant r
Aproximant l j
  • L'oclusiva glotal sorda transcrita aquí és anomenada més ambiguament com a "laringal glotàlica" per la font.
  • La font també anomena a les consonants epiglotalsfaringals″ indiscrimininadament a totes les taules, també quan inclou una oclusiva i per tant no és una veritable faringal.

Gramàtica [modifica]

Hi ha quatre casos bàsics: absolutiu, ergatiu, genitiu i datiu, així com una sèrie de casos d'ubicació. Tots els casos llevat l'absolutiu (que no està marcat) i l'ergatiu prenen el sufix ergatiu abans que el seu propi sufix. Els pronoms personals són:

  Singular (Agul) Plural (Agul) Singular (Tokip) Plural (Tokip)
1 zun čin (ex), xin (in) či (ex), xi (in) či, xi
2 wun čun čun ču

Alfabet [modifica]

А а Б б В в Г г Гъ гъ Гь гь ГьI гьI ГI гI
Д д Дж дж Е е Ё ё Ж ж З з И и Й й
К к Кк кк Къ къ Кь кь КI кI Л л М м Н н
О о П п Пп пп ПI пI Р р С с Т т Тт тт
ТI тI У у Уь уь Ф ф Х х Хъ хъ Хь хь ХI хI
Ц ц ЦI цI Ч ч Чч чч ЧI чI Ш ш Щ щ ъ
I ы ь Э э Ю ю Я я

Referències [modifica]

Bibliografia [modifica]

  • Haspelmath, Martin. 1993. A grammar of Lezgian. (Mouton grammar library; 9). Berlin & New York: Mouton de Gruyter. – ISBN 3-11-013735-6
  • Ladefoged, Peter & Maddieson, Ian (1996), The Sounds of the World's Languages, Oxford: Blackwell, ISBN 0-631-19815-6
  • Talibov, Bukar B. and Magomed M. Gadžiev. 1966. Lezginsko-russkij slovar’. Moskva: Izd. Sovetskaja Ėnciklopedija.

Enllaços externs [modifica]