Agul

Agul агъул чӀал / Ağul ç'al
Parlat a:	Rússia , Azerbaidjan
Regió:	Caucas
Parlants:	28.300 (2002)
Rànquing:	-
Classificació genètica:	Llengües caucàsiques   Llengües nord-caucasianes     Llengües caucàsiques del nord-est        Lesguianes        Samurià         Samurià de l'est         Lesguià-Agul-Tabassaran
estatus oficial
Llengua oficial de:	Daguestan
Regulat per:	No té regulació oficial
codis de la llengua
ISO 639-2	agx
SIL	agx
Visiteu el Portal:Llengües

Agul (Ağul ç'al) és una llengua caucàsica parlada pels aguls, que viuen al sud-est del Daguestan, una república autònoma de la Federació Russa. Segons el cens de 2002 tenia 28.300 parlants a Daguestan i 32 més a Azerbaidjan. S'escriu en alfabet ciríl·lic. No té estatut d'oficialitat i com a llengua literària s'empra el lesguià.

Fonologia

L'agul contrata per tenir consonants epiglotals. De la mateixa manera que moltes llengües caucàsiques del nord-est fa distinció entre consonants tenses amb longitud concomitant i consonants febles. Les consonants tenses es caracteritzen per la intensitat (tensió) de l'articulació, la qual cosa provoca un allargament de la consonant, que és la raó per la que tradicionalment es transcriu amb longitud diacrítica. La geminació de la consonant per si mateixa no crea la tensió, encara que morfològicament les consonants tenses sovint deriven d'ajuntar dues consonants febles.

Consonants

Fonemes consonàntics de l'agul

		Labial		Dental		Alveolar				Palatal	Velar		Uvular		Epi- glotal	Glotal
						plana		lab.
		lenis	fortis	lenis	fortis	lenis	fortis	lenis	fortis		lenis	fortis	lenis	fortis
Nasal		m		n
Oclusiva	sonora	b		d							ɡ
	Sorda	p	pː	t	tː						k	kː	q	qː		ʔ
	ejectiva	pʼ		tʼ							kʼ		qʼ
Africada	sonora					d͡ʒ		d͡ʒʷ
	sorda			t͡s	t͡sː	t͡ʃ	t͡ʃː	t͡ʃʷ	t͡ʃːʷ
	ejectiva			t͡sʼ		t͡ʃʼ		t͡ʃʷʼ
Fricativa	sorda	f	fː	s	sː	ʃ	ʃː	ʃʷ	ʃːʷ		x	xː	χ	χː	ʜ
	sonora	v		z		ʒ		ʒʷ					ʁ		ʢ	ɦ
Vibrant						r
Aproximant				l						j

• L'oclusiva glotal sorda transcrita aquí és anomenada més ambiguament com a "laringal glotàlica" per la font.
• La font també anomena a les consonants epiglotals ″faringals″ indiscrimininadament a totes les taules, també quan inclou una oclusiva i per tant no és una veritable faringal.

Gramàtica

Hi ha quatre casos bàsics: absolutiu, ergatiu, genitiu i datiu, així com una sèrie de casos d'ubicació. Tots els casos llevat l'absolutiu (que no està marcat) i l'ergatiu prenen el sufix ergatiu abans que el seu propi sufix. Els pronoms personals són:

	Singular (Agul)	Plural (Agul)	Singular (Tokip)	Plural (Tokip)
1	zun	čin (ex), xin (in)	či (ex), xi (in)	či, xi
2	wun	čun	čun	ču

Alfabet

А а	Б б	В в	Г г	Гъ гъ	Гь гь	ГьI гьI	ГI гI
Д д	Дж дж	Е е	Ё ё	Ж ж	З з	И и	Й й
К к	Кк кк	Къ къ	Кь кь	КI кI	Л л	М м	Н н
О о	П п	Пп пп	ПI пI	Р р	С с	Т т	Тт тт
ТI тI	У у	Уь уь	Ф ф	Х х	Хъ хъ	Хь хь	ХI хI
Ц ц	ЦI цI	Ч ч	Чч чч	ЧI чI	Ш ш	Щ щ	ъ
I	ы	ь	Э э	Ю ю	Я я

Bibliografia

• Haspelmath, Martin. 1993. A grammar of Lezgian. (Mouton grammar library; 9). Berlin & New York: Mouton de Gruyter. – ISBN 3-11-013735-6
• Ladefoged, Peter & Maddieson, Ian (1996), The Sounds of the World's Languages, Oxford: Blackwell, ISBN 0-631-19815-6
• Talibov, Bukar B. and Magomed M. Gadžiev. 1966. Lezginsko-russkij slovar’. Moskva: Izd. Sovetskaja Ėnciklopedija.

Enllaços externs

Prova de Agul de Wikipedia a Wikimedia Incubator

• Agul a Rosetta Project
• Languages of the World report
• Laboratori fonètic UCLA per a Agul
• Llista de paraules agul al laboratori de fonètica de l'UCLA