Agulla blanca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Agulla blanca
Exemplar fotografiat a Carolina del Nord (els Estats Units).
Exemplar fotografiat a Carolina del Nord (els Estats Units).
Tetrapturus albidus.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Perciformes
Família: Istiophoridae
Gènere: Tetrapturus
Espècie: T. albidus
Nom binomial
Tetrapturus albidus
(Poey, 1860)[1][2]
Sinònims
  • Lamontella albida (Poey, 1860)
  • Makaira albida (Poey, 1860)
  • Makaira lessonae (Canestrini, 1861)
  • Tetrapterus albidus (Poey, 1860)
  • Tetrapturus lessonae (Canestrini, 1861)[3]

L'agulla blanca (Tetrapturus albidus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels istiofòrids.

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • És molt semblant a l'agulla de paladar (Tetrapterus belone), però amb les aletes més grans i amb una sola espina a la vora de les escates.
  • Pot assolir 3 m de llargària total (tot i que la longitud més comuna és de 210 cm) i 82,5 kg de pes.
  • Cos moderadament prim i densament cobert d'escates.
  • Agulla llarga i rodona.
  • Aletes pectorals llargues.
  • Té el dors de color blau verdós o blau grisenc, amb línies verticals més o menys clares als costats. La part inferior és de color blanc platejat. La primera aleta dorsal és de color blau fosc amb taques negres, mentre que la segona és blau fosc. Les pectorals són marró negrós, amb reflexos de color blanc platejat en alguns exemplars. Les pèlviques són blau negrós i la caudal marró negrós.
  • Les femelles creixen més que els mascles.[4][5][6][7][8][9]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Té lloc només una vegada a l'any, a principis de l'estiu.[10]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja durant el dia peixos pelàgics (incloent-hi verats, arengs, peixos voladors i bonítols), crustacis i cefalòpodes.[11][12][13][9][14]

Depredadors[modifica | modifica el codi]

És depredat per taurons (incloent-hi el tauró blanc -Carcharodon carcharias-, el tauró cigar -Isistius brasiliensis- i el solraig -Isurus oxyrinchus-).[10]

Paràsits[modifica | modifica el codi]

És parasitat per Tristomella laevis i el copèpode Pennella filosa.[10]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix marí, pelàgic, de clima subtropical, oceanòdrom,[15] que viu fins als 150 m de fondària (normalment, fins als 100) i amb temperatures superficials de l'aigua de més de 22°C.[16][11]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a l'Oceà Atlàntic (entre 45°N i 45°S a la part occidental i 35°S a l'oriental) i la Mar Mediterrània.[17][18] La seua distribució varia estacionalment i és possible de trobar-lo a latituds més altes, tant a l'hemisferi nord com al sud, durant llurs estacions càlides respectives.[11][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47][48][9]

Costums[modifica | modifica el codi]

És una espècie migratòria.[49]

Ús comercial[modifica | modifica el codi]

La carn és de qualitat excel·lent i es comercialitza fresc i congelat (s'exporta així, sobretot, al Japó).[10]

Observacions[modifica | modifica el codi]

  • És molt valorat com a trofeu dins del món de la pesca esportiva.[10][11][50]
  • És inofensiu per als humans, encara que s'ha de manejar amb compte per la seua capacitat d'infligir ferides greus amb la seua agulla.[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Poey, 1858-1861. Memorias sobra la historia natural de la Isla de Cuba, acompañadas de sumarios Latinos y extractos en Francés. Vol. 2. L'Havana. Mem. Hist. Nat. Cuba v. 2: 1-96 (1858), 97-336 (1860), 337-442, (1861), Pls. 1-19.
  2. uBio (anglès)
  3. Catalogue of Life (anglès)
  4. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera (català)
  5. Nakamura, I., 1986. Istiophoridae. p. 1000-1005. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 2.
  6. Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
  7. Nakamura, I., 1985. FAO species catalogue. Vol. 5. Billfishes of the world. An annotated and illustrated catalogue of marlins, sailfishes, spearfishes and swordfishes known to date. FAO Fish. Synop. 125(5):65 p.
  8. Fishbase (anglès)
  9. 9,0 9,1 9,2 Marine Species Identification Portal (anglès)
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 Florida Museum of Natural History (anglès)
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 World Register of Marine Species (anglès)
  12. Júnior, T.V., C.M. Vooren i R.P. Lessa, 2004. Feeding habits of four species of Istiophoridae (Pisces: Perciformes) from northeastern Brazil. Environ. Biol. Fish. 70:293-304.
  13. Satoh, K., K. Yokawa, H. Saito, H. Matsunaga, H. Okamoto i Y. Uozumi, 2004. Preliminary stomach contects analysis of pelagic fish collected by Shoyo-Maru 2002 research cruise in the Atlantic Ocean. Col. Vol. Sci. Pap. ICCAT, 56(3): 1096-1114.
  14. SeaPics.com (anglès)
  15. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  16. Mooney-Seus, M.L. i G.S. Stone, 1997. The forgotten giants: giant ocean fishes of the Atlantic and the Pacific. Ocean Wildlife Campaign, Washington DC. New England Aquarium, Boston. 64 p.
  17. Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p.
  18. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  19. De Sylva, D.P. i W. Davis, 1963. White marlin, Tetrapturus albidus, in the Middle Atlantic Bight, with observations on the hydrography of the fishing grounds. Copeia 1963(1):81-99.
  20. Duran-González, A.L. i A. Laguarda-Figueras, 1992. Cytogenetic characterization of the sailfish Tetrapturus albidus Poey, 1860 (Pisces: Istiophoridae) from the Mexican Caribbean Sea. An. Inst. Cienc. Mar Limnol. Univ. Nac. Auton. Mex. 19(2):143-150.
  21. Edwards, A., 1990. Fish and fisheries of Saint Helena Island. Centre for Tropical Coastal Management Studies, University of Newcastle upon Tyne, Anglaterra.
  22. Erdman, D.S., 1983. Nombres vulgares de los peces en Puerto Rico (Common names of fishes in Puerto Rico). Commonwealth of Puerto Rico. Technical report, vol 3. núm. 2, 2a. edició revisada. 44 p.
  23. Figueiredo, J.L. i N.A. Menezes, 2000. Manual de peixes marinhos do sudeste do Brasil. VI.Teleostei (5). Museu de Zoologia, Universidade de São Paulo. Brasil. 116 p.
  24. Hureau, J.-C. i T. Monod (eds.), 1979. Supplement. Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean. p.339-394. A: J.-C. Hureau i Th. Monod (eds.) Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean. United Nations Educational Scientific and Cultural Organization (UNESCO), París, França. Vols 1-2. 683 p.
  25. Klawe, W.L., 1980. Classification of the tunas, mackerels, billfishes, and related species, and their geographical distribution. Inter-Amer. Trop. Tuna Comm., Spec. Rep. 2:5-16.
  26. Martin, F.D. i J.W. Patus, 1984. An annotated key to the Teleost fishes of Puerto Rico. Compendio Enciclopédico de los Recursos Nat. 5:1-191.
  27. Mather, F.J. III et al., 1974. Result of sailfish tagging in the western North Atlantic Ocean. Proc. Intl. Billfish Symp. II:194-210.
  28. Matsumoto, T, H. Saito i Miyabe N., 2003. Report of observer program for Japanese tuna longline fishery in the Atlantic Ocean from September 2001 to March 2002. Col. Vol. Sci. Pap. ICCAT 55(4): 1679-1718.
  29. Menezes, N.A., P.A. Buckup, J.L. Figueiredo i R.L. Moura, 2003. Catálogo das espécies de peixes marinhos do Brasil. São Paulo. Museu de Zoologia da Universidade de São Paulo, 160 pp.
  30. Mooney-Seus, M.L. i G.S. Stone, 1997.
  31. Nakamura, I., 1986.
  32. Nakamura, I., 1990. Istiophoridae. p. 999-1007. A: J. C. Quéro, J. C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  33. Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
  34. Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482p.
  35. Nunes, A., 1953 Peixes da Madeira. Edição da Junta Geral do distrito Autón.
  36. Ofori-adu, D.W., 1988. List of fishes, shellfishes and other marine food resources in the Ghanaian coastal waters. Mar. Fish. Res. Tech. Pap. Núm. 1. 43 p.
  37. Ogden, J.C., J.A. Yntema i I. Clavijo, 1975. An annotated list of the fishes of St. Croix, U.S. Virgin Islands. Spec. Publ. Núm. 3.
  38. Pinheiro, L.A. i F.L. Frédou, 2004. Caracterização geral de pesca industrial desembarcada no estado do Pará. Rev. Científica de UFPA. Vol. 4.
  39. Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
  40. Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  41. Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  42. Sanches, J.G., 1991. Catálogo dos principais peixes marinhos da República de Guiné-Bissau. Publicações avulsas do I.N.I.P. Núm. 16. 429 p.
  43. Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  44. Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea. Prepared and published with the support of the FAO Regional Office for Africa. FAO, Roma. 268 p.
  45. Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988. Atlantic fishes of Canada. Can. Bull. Fish. Aquat. Sci. 219: 731 p.
  46. Suzuki, C.R., 1986. Guia de peixes do litoral brasileiro. Rio de Janeiro, Brasil, Edições Marítimas. 394 p.
  47. Swaby, S.E. i G.W. Potts, 1990. Rare British marine fishes - identification and conservation. J. Fish Biol. 37 (Suppl. A):133-143.
  48. Sánchez, A.C., 1997. Listado taxonómico de las especies marinas identificadas en los océanos Pacífico y Atlántico (Caribe) de Nicaragua. Ministerio de Economía y Desarrollo. MEDE PESCA. Managua. 28 p.
  49. Riede, K., 2004.
  50. IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West , NY 10024-5192, Estats Units.
  • Bianchi, G., 1986. Fichas FAO de identifacao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Angola. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, FAO, Roma. 184 p.
  • Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
  • Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p.
  • Brandão, J.M., 1964. Glossário de nomes dos peixes: sistemático, português, inglês. Boletim de Estudos de Pesca 4(6):1-59.
  • Carvalho, V.A. i R.L. Branco, 1977. Relação de espécies marinhas e estuarinas do nordeste brasileiro. P.D.P. Documentos Técnicos(25):60p.
  • Cervigón, F., 1994. Los peces marinos de Venezuela. Volum 3. Fundación Científica Los Roques, Caracas, Veneçuela. 295 p.
  • Claro, R. i J.P. García-Arteaga, 1994. Crecimiento. p.321-402. A: R. Claro (ed.) Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo (CIQRO), Mèxic.
  • Claro, R., 1994. Características generales de la ictiofauna. p. 55-70. A R. Claro (ed.) Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo.
  • Claro, R. i L.R. Parenti, 2001. The marine ichthyofauna of Cuba. p. 21-57. A: Claro, R., K.C. Lindeman i L.R. Parenti (eds) Ecology of the marine fishes of Cuba. Smithsonian Institution Press, Washington i Londres. 253p.
  • Coad, B.W., 1995. Encyclopedia of Canadian fishes. Canadian Museum of Nature and Canadian Sportfishing Productions Inc. Singapur.
  • Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía, Madrid, l'Estat espanyol.
  • FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings, vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
  • Gibbons, S., 1999. Collect fish on stamps. Stanley Gibbons Ltd., Londres i Ringwood. 418 p.
  • Harpin, S., 1995. Dictionnaire encyclopédique des technologies créoles (créole-français). La pêche à la Martinique. AMEP Ed. Fort de France. 173 p.
  • McEachran, J. D., 2009. Fishes (Vertebrata: Pisces) of the Gulf of Mexico, Pp. 1223–1316. A: Felder, D.L. i D.K. Camp (eds.), Gulf of Mexico–Origins, Waters, and Biota. Biodiversity. Texas A&M Press, College Station, Texas.
  • Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  • Pauly, D., 1978. A preliminary compilation of fish length growth parameters. Ber. Inst. Meereskd. Christian-Albrechts-Univ. Kiel (55):1-200.
  • Randolph, S. i M. Snyder, 1993. The seafood list: FDA's guide to acceptable market names for seafood sold in interstate commerce. U.S. Government Printing Office, Washington DC. pag. var.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Van der Land, J.; Costello, M.J.; Zavodnik, D.; Santos, R.S.; Porteiro, F.M.; Bailly, N.; Eschmeyer, W.N.; Froese, R., (2001). Pisces. A: Costello, M.J. et al. (Ed.) (2001). European register of marine species: a check-list of the marine species in Europe and a bibliography of guides to their identification. Collection Patrimoines Naturels, 50: pp. 357-374.
  • Wheeler, A., 1977. Das grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p.
  • Wheeler, A., (1992). A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(Suppl. A): 1-37.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agulla blanca
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.