Agullana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Agullana
Bandera d'Agullana Escut d'Agullana
(En detall) (En detall)
Localització

Agullana situat respecte Catalunya
Agullana situat respecte Catalunya

Localització d'Agullana respecte de l'Alt Empordà


Municipi de l'Alt Empordà
Agullana vist des del mas de Can Palau
Agullana vist des del mas de Can Palau
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Alt Empordà
Gentilici Agullanenc, agullanenca
Superfície 27,72 km²
Altitud 166 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
853 hab.
30,77 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 487450 4693750Coord.: 42° 23′ 45″ N, 2° 50′ 51″ E / 42.39583°N,2.84750°E / 42.39583; 2.84750
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

2
Alfons Quera i Carré (ERC)
Codi postal 17707
Codi territorial 170010

Agullana és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines. Forma part del Consorci Salines Bassegoda

Geografia[modifica | modifica el codi]

El poble, situat a l'aiguabarreig del riu Guilla amb el torrent del Gou, és a 5 quilòmetres de la Jonquera i a 24 de Figueres. El terme municipal d'Agullana limita amb el Vallespir, la Jonquera, Capmany, Darnius i la Vajol. A més del nucli principal hi ha el de l'Estrada i unes 40 masies disperses. El territori d'Agullana s'estén per la zona occidental de la serra de l'Albera. A la part nord hi ha suredes i alzinars, amb presència de castanyers a les zones de més altura.

Demografia
Entitat de població Habitants
Agullana 761
L'Estrada 78
Dades: 2011. Font: Idescat


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- 26 34 337 443 1.250 1.564 1.529 1.641 1.798
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.456 1.180 1.062 859 897 824 688 711 670 675
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
619 622 655 672 746 756 806 840 858 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història[modifica | modifica el codi]

Plaça Major i Casa Estela

El territori del municipi d'Agullana ja era habitat a la prehistòria. N'és reflex la presència de quatre monuments megalítics, dos dòlmens, dos menhirs i la necròpoli de can Bec de Baix, que pertany a la cultura dels camps d'urnes i està datada entre els segles IX i VII aC. La primera referència documental d'Agullana es troba l'any 1019, amb el nom d'Aguliana, en un document en el que el bisbe Pere Rotger cedeix l'Ecclesiam Sanctae Mariae de Aguliana a la Canònica de Girona.

Agullana va formar part dels dominis del vescomtat de Rocabertí. A mitjan segle XVIII s'hi va començar a desenvolupar la indústria del suro. En el moment de màxima esplendor, a principis del segle XX, la vila comptava amb 40 fàbriques que s'hi dedicaven. Avui només en resta una. Mostra del desenvolupament d'Agullana a l'època és tota una sèrie d'edificis modernistes, com el xalet Parellada, la casa Estela, can Vidal, l'escola, l'asil Gomis o el cafè La Concòrdia.


Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Vista lateral de l'església.

Entre d'altres, a Agullana es pot visitar l'església de Santa Maria i la sala d'Exposicions de la Necròpolis de Can Bech de Baix.[2]

creu frontera n° 559

L'església de Santa Maria és un edifici de finals del segle XII o començaments del XIII. L'esveltesa de la volta, les proporcions, l'estil i l'estructura dels capitells del portal són elements representatius de l'etapa final de l'art romànic a Catalunya. És un temple d'una sola nau, amb una volta lleugerament apuntada en una sola peça. L'absis semicircular, amb volta en forma d'ametlla, s'obre a la nau en un doble plec. Fan el paper de transsepte dues capelles laterals amb cintres en volta.

El coll de la Manrella, monument a Lluís Companys. Encara que se situï en el territori del municipi d'Agullana, aquest coll és a França.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 9. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]