Agullat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Agullat
Squalus acanthias2.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Chondrichthyes
Subclasse: Elasmobranchii
Ordre: Squaliformes
Família: Squalidae
Gènere: Squalus
Espècie: S. acanthias
Nom binomial
Squalus acanthias
Linnaeus, 1758
Distribució de l'agullat (en blau).
Distribució de l'agullat (en blau).

L'agullat, aüllat, ferró, quelve o quissona (Squalus acanthias) és un petit tauró de color cendrós, amb una forta pua a l'aleta dorsal. De la seua pell s'obté un cuir molt sòlid.

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Cos allargat i fusiforme.
  • Dues aletes dorsals antecedides per una forta espina, la primera més grossa que la segona.
  • Sense aleta anal ni membrana nictitant.
  • Amb cinc parells de fenedures branquials.
  • Color gris clar o marronat, els costats més clars i el ventre blanquinós.
  • Taques clares, irregularment escampades pel dors i els flancs, que desapareixen amb l'edat.
  • El mascle pot arribar a fer 100 cm de longitud i madura entre els 59 i 72 cm.
  • La femella arriba als 120 cm de longitud i madura entre els 70 i 100 cm.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És, probablement, el tauró més freqüent del món i un dels més ben estudiats. Generalment se'l troba en moles separades per sexe i per edat. També se l'ha vist en grups mixtos de joves i adults, i formant agregacions amb diferents espècies de taurons. És de moviments lents però també se'l cita com un gran migrador.

Cerca la termoclina ideal de l'aigua que va de 7 °C de mínima a 15 °C de máxima.

Colonitza els ambients sublitorals fins als 400 m de fondària.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

El seu nodriment prové de tot tipus d'ésser viu que sigui copiós en el seu medi. És un predador oportunista i menja peixos que formin bancs, crustacis, mol·luscs, cucs, ctenòfors, algues, etc.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

És ovovivípar aplacentari. Després d'una gestació de 18 a 24 mesos pot tindre una ventrada d'una a vint cries (la normal és d'una dotzena), segons l'edat de la mare. Els nounats en néixer poden fer de 22 a 33 cm i arribaran a viure entre 15 i 30 anys. Vers la primavera s'apropen a la costa per reproduir-se i a la tardor tornen cap al fons.

Aprofitament[modifica | modifica el codi]

Espècie d'interès comercial pesquer. L'art per a la captura és el palangre o l'arrossegament. Immediatament després de la seua pesca, és escorxat i arriba a la llotja sense cap ni pell, on es ven amb diversos noms.

La carn es pot consumir fresca, congelada, bullida, escabetxada, en croquetes, salada o fumada.

El seu fetge conté un oli de qualitat.

També pot aprofitar-se com a pinso per a animals estabulats, menja per a mascotes, fertilitzants i cuir.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agullat Modifica l'enllaç a Wikidata