Agustí Centelles i Ossó
Agustí Centelles i Ossó (El Grau de València, 1909 - Barcelona, 1985) fou un fotògraf valencià[1][2][3] el qual es considerava català.[4] És considerat un dels pioners del fotoperiodisme modern a Europa; les seves imatges són de les més representatives i famoses de la Guerra Civil, tant de la rereguarda a Barcelona, els Bombardejos de Lleida, el front d'Aragó o l'estada als camps de refugiats republicans a França. A Catalunya i a València han arribat a donar-li els noms de Robert Capa català[5][6][7][8][9] o Robert Capa valencià.[10][11][12][2]
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
La seva família es va traslladar a Barcelona quan Centelles tenia un any. Va entrar a treballar com aprenent el 1924 en el taller fotogràfic de Ramon Baños on va aprendre la tècnica del retrat. Uns anys més tard es va convertir en ajudant de Josep Badosa, qui el va introduir en el món del fotoperiodisme. El 1934 es va independitzar i va col·laborar en diaris com La Publicitat, Diari de Barcelona, Última hora o La Vanguardia.
En començar la Guerra civil va ser destinat al front d'Aragó i es va dedicar a realitzar reportatges sobre les tropes. Va realitzar reportatges sobre la conquesta de Terol i sobre la batalla de Belchite. Va ser també col·laborador del Comissariat de propaganda de la Generalitat de Catalunya i va ser l'encarregat de l'arxiu de l'exèrcit de Catalunya instal·lat a Barcelona.
El 1939 es va exiliar a França i es va emportar una maleta amb els negatius d'aquelles imatges que considerava més rellevants. Les tropes franquistes van requisar la resta dels negatius que encara es trobaven en el seu domicili i que, posteriorment, es van traslladar a l'Arxiu de Salamanca.
Va estar pres en diversos camps de concentració francesos, on va aconseguir salvar els seus negatius així com les càmeres fotogràfiques que s'havia emportat. Va aconseguir fins i tot establir un petit laboratori fotogràfic en el camp de Bram, proper a Carcassona, gràcies a que posseïa un carnet de periodista expedit per les autoritats franceses.
El mateix 1939 va aconseguir un permís especial per a abandonar temporalment el camp de concentració i treballar en la verema. Quan va aconseguir feina fixa en un estudi fotogràfic, el permís es va convertir en definitiu. El 1942 va entrar en contacte amb la resistència francesa amb la qual va començar a col·laborar realitzant fotografies per a identificacions falses.
Alguns dels membres del grup de la resistència van ser detinguts el 1944 i el laboratori fotogràfic va ser desmantellat. Centelles va deixar els seus negatius a càrrec d'un amic i va tornar a Catalunya, entrant per la frontera andorrana. Es va instal·lar a Reus on va residir de forma clandestina durant dos anys.
El 1946 va tornar a Barcelona i es va presentar davant les autoritats. Va ser jutjat i va quedar en llibertat condicional. El seu passat polític li va impedir dedicar-se de nou al fotoperiodisme pel que es va decantar per la fotografia industrial. El 1955 va traslladar-se a viure a Premià de Mar (Maresme) fins el 1985, any de la seva mort. El 1976 va poder recuperar els negatius que havia deixat a França durant el seu exili. Les imatges van tornar a exposar-se i Centelles es va convertir en un símbol dels fotoperiodistes de guerra. El 1984, el Ministeri de Cultura espanyol li va concedir el Premi Nacional de Fotografia.
Un dels seus darrers actes en vida fou la de posar al corrent, abans d'ingressar a l'Hospital de l'Esperança de Barcelona (Barcelonès), les quotes que tenia com a militant del PSUC.[13] El diumenge 1 de desembre de 1985 va morir a la ciutat comtal, a l'edat de 76 anys, a causa d'un limfoma.[13]
[modifica] Obra
Centelles va ser el tercer fotògraf espanyol en utilitzar una càmera Leica de pas universal que li va permetre realitzar un tipus de fotografia diferent. Els retrats de Centelles tenien una gran força expressiva, deixant a banda les clàssiques fotografies planes, sense relleu, que fins a llavors es realitzaven i que estaven, en certa manera, condicionades per les càmeres de plaques i per la utilització del magnesi. No buscava la creativitat sinó mostrar la realitat tal com era.
En el camp de la fotografia de guerra, va realitzar imatges que, a més del valor informatiu, prenien un aire propagandístic, el que va fer que moltes d'elles fossin portada dels principals diaris, sobretot de La Vanguardia.
El 29 de novembre de 2009 sorgí la polèmica quan transcendí la notícia que els fills de Centelles van vendre l'arxiu sencer del fotoperiodista per 700.000 euros al Ministeri de Cultura espanyol, per a destinar-lo al Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca.[14] Tot i les queixes de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya per la compra-venta, fonts periodístiques de l'ACN esbrinaren que l'oferta catalana pujava a 500.000 euros.[14] Mentre el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, considera la venda del llegat fotogràfic com una deslleialtat flagrant,[15] els fills del fotoperiodista acusen la Generalitat d'intent d'espoli com el que que va patir el seu pare durant el franquisme.[16] El portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, manifestà en nom de l'organització que la compra de l'arxiu feta pel Ministeri era un nou acte d'humiliació al poble català i, concretament, a les víctimes de la repressió.[17]
[modifica] Referències
- ↑ «Agustí Centelles i Ossó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 «Una muestra traerá el legado de Agustí Centelles a Valencia». Las Provincias, 1 de desembre de 2009.
- ↑ «Sinde diu que seria "un gran plaer" dipositar una còpia de l'arxiu Centelles a Barcelona». Europapress. Agencia Europa Press, 1 de desembre de 2009.
- ↑ En una carta d'Agustí Centelles al seu fill Sergi, escrita des del camp de Bram, li diu que li escriu en català perquè "sia la que sia la nostra sort i allà on estem tu, ta mare, jo i els altres familiars que puguin estar amb nosaltres, tingues l'orgull i la satisfacció de dir-te català (...) Si ho fes en castellà estic segur que hauria de sortir-me més arrodonit, més florejat, però no. Prefereixo que la lectura d'això sia en català perquè d'aquesta forma t'arribi més a l'ànima."
- ↑ Agustí Centelles: fotògraf en temps de guerra, VilaWeb, 8 de novembre 2006.
- ↑ París situa Agustí Centelles entre els grans fotògrafs de guerra internacionals, El Punt, 5 de juny 2009.
- ↑ (castellà) Todas las vidas de Agustí Centelles, e-Barcelona, 2 de novembre 2006.
- ↑ (castellà) Una gran exposición en Barcelona reivindica la figura del fotoperiodista Agustí Centelles, El Mundo, 7 de novembre 2006.
- ↑ (castellà) Agustí Centelles, Festival Internacional Cervantino.
- ↑ «EL GOVERN ESPANYOL COMPRA EL FONS FOTOGRÀFIC D'AGUSTÍ CENTELLES I SE L'EMPORTA A SALAMANCA». Ràdio Catalunya, 29 de novembre de 2009.
- ↑ «El govern espanyol compra el fons fotogràfic d'Agustí Centelles per emportar-se'l a Salamanca». El Punt, 29 de novembre de 2009.
- ↑ «El Ministerio de Cultura compra el archivo fotográfico de Centelles por 700.000 euros». Levante-EMV, 29 de novembre de 2009.
- ↑ 13,0 13,1 Aleixandre, José: Biografia d'Agustí Centelles, Plataforma Salvem el Cabanyal, abril 2004.
- ↑ 14,0 14,1 La venda de l'obra d'Agustí Centelles al Ministeri de Cultura exclou una oferta inferior de la Generalitat, Avui, 29 de novembre 2009.
- ↑ Tresserras acusa els fills de Centelles i el Ministeri de Cultura de deslleials, 3cat24.cat, 30 de novembre 2009.
- ↑ Els fills de Centelles acusen la Generalitat d'"intent d'espoli" de l'arxiu fotogràfic, 3cat24.cat, 30 de novembre 2009.
- ↑ La Comissió de la Dignitat qualifica la compra de l'arxiu Centelles de 'nou acte d'humiliació' a Catalunya, Vilaweb, 4 de desembre 2009 (consulta: 5-12-09).
[modifica] Bibliografia
- Terré Alonso, Laura Begoña, Introducción a la historia de la fotografía en Cataluña, Lunwerg Editores, Barcelona, 2000 ISBN 84-7782-684-6
- Centelles, Agustí, Agustí Centelles : la lucidez de la mejor fotografía de guerra, T.F. Editores, Alcobendas, 1999 ISBN 84-95183-22-6
- Balsells i Solé, David et alt, La Guerra Civil Espanyola : fotògrafs per a la història, Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2001, ISBN 84-8043-083-4
