Agustí Maria Bassols i Parés
| Agustí Maria Bassols i Parés | |
|---|---|
|
|
|
| Mandat 24 d'agost de 1982 – 9 de maig de 1986 |
|
| Precedit per | Ignasi de Gispert i Jordà |
| Succeït per | Joaquim Xicoy i Bassegoda |
|
|
|
| Mandat 4 de juliol de 1988 – 22 de desembre de 1992 |
|
| Precedit per | Joaquim Xicoy i Bassegoda |
| Succeït per | Antoni Isac i Aguilar |
|
|
|
| Mandat 9 de maig de 1986 – 4 de juliol de 1988 |
|
| Precedit per | Macià Alavedra i Moner |
| Succeït per | Josep Gomis i Martí |
|
|
|
| Naixement | 1924 Barcelona, Barcelonès |
| Partit polític | UDC |
Agustí Maria Bassols i Parés (Barcelona, 1924) és un advocat i polític català. Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona, el 1967 fou soci fundador d'Òmnium Cultural i membre de la junta directiva fins el 1977, i també vicepresident del comitè executiu del Congrés de Cultura Catalana (1975-1977). Formà part de la junta del Col·legi d'Advocats de Barcelona del 1978 al 1982, on fou cofundador i president de la secció de dret lingüístic i president de la Comissió de Defensa de la Cultura Catalana.
Militant d'UDC, a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 fou elegit diputat de CiU per la província de Barcelona, i ocupà el càrrec de conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya de 1982 a 1986 i de 1988 a 1991, i conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya de 1986 a 1988. Impulsà la modernització del dret civil català, especialment el Codi de Successions de 1991.
És membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, del qual el 2000 fou nomenat president. Ha estat president de la comissió executiva del Patronat de la Muntanya de Montserrat. El 1985 fou guardonat amb la Creu de Sant Ramon de Penyafort i ha col·laborat a Revista Jurídica de Catalunya
El 2009 encapçala la nova associació independentista Sobirania i Justícia, en defensa de la independència de Catalunya.[1] També presideix la comissió avaluadora de la Consulta per la independència de Catalunya a Arenys de Munt, l'equivalent de la junta electoral que s'habilita als comicis oficials.[2]
L'abril de 2010 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya.[3]
[modifica] Obres
- Mil anys de dret a Catalunya (1989)
- El dret civil dels catalans (1990) amb Josep M. Mas i Solench
- La col·lació en el dret civil a Catalunya (1997)
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
| Precedit per: Ignasi de Gispert i Jordà |
Conseller de Justícia 1982–- 1986 |
Succeït per: Joaquim Xicoy i Bassegoda |
| Precedit per: Joaquim Xicoy i Bassegoda |
Conseller de Justícia 1988–- 1992 |
Succeït per: Antoni Isac i Aguilar |
| Precedit per: Macià Alavedra i Moner |
Conseller de Governació 1986–- 1988 |
Succeït per: Josep Gomis i Martí |
|
|||||||||||
