Agustí Querol i Subirats

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Agustí Querol i Subirats
Naixement 17 de maig de 1860
Tortosa
Mort 14 de desembre de 1909 (als 49 anys)
Madrid
Ocupació Escultor

Agustí Querol i Subirats (Tortosa, 17 de maig de 1860[1] - Madrid el 14 de desembre de 1909) fou un escultor català. Fill d'un forner originari de la localitat d'Ulldecona va rebre les seves primeres classes d'art de la mà de Ramon Cerveto Bestraten, iniciador d'una dinastia d'artistes.

Va estudiar a l'Escola de la Llotja, sent deixeble de Domènec Talarn i dels germans Vallmitjana (Agapit Vallmitjana i Venanci Vallmitjana).

Amant de l'òpera el 1883 llaurà una estàtua en fang, dedicada a la soprano romanesa Elena Theodorini. Juntament amb Eduardo Barrón el 1884 guanyà una pensió per oposició per a estudiar a Roma, on executà una gran quantitat d'obres, instal·lant-se cap a finals de 1890 a Madrid. Les seves obres eren bigarrades i amb un gran efectisme, a la seva època va aconseguir una gran popularitat amb nombrosos encàrrecs oficials, que li van fer muntar un enorme taller amb desenes d'ajudants, entre els quals es trobaven Coullaut Valera i Jacinto Higueras. Gaya Nuño, no exempt de prejudicis, ho va definir com "el cas Querol",

« perquè, evidentment, va haver un cas de psicosi col·lectiva a l'entorn d'aquest home suficient per a enganyar a gairebé tots els seus contemporanis, i a ell mateix al capdavant de tots[2] »

Va rebre reconeixements com la medalla de primera classe a l'exposició de Madrid de 1887 (pel grup "La Tradición"); Medalla d'or a Munic l'any 1891 i 1895; medalla d'or a Viena el 1898; Primer premi a l'Exposició Universal de 1888, amb l'obra El suïcidi de Sagunt, entre molts altres.

Algunes obres[modifica | modifica el codi]

La Gloria i Pegasos del Ministeri d'Agricultura a Madrid
  • 1881- Cap de Dolorosa.
  • 1883- Estàtua de la cantant Elena Theodorini (en fang)
  • 1885- Guerrer vençut.
  • 1885- Bust d'Eduard Toda (a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer)[4]
  • 1887- La Tradició (en bronze al Museu Nacional del Prado, en marbre al Club Espanyol de Buenos Aires, etc.).
  • 1889- Sant Fèlix i Santa Eulàlia. Façana de la Catedral de Barcelona.
  • 1890- Monument a Méndez Núñez y Monument a José Elduayen (1896) a Vigo.
  • 1891- Bust de la reina regent Maria Cristina (marbre). Palau Reial de Madrid i Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona).
  • 1892- Monument als Bombers. Cementiri de Colom (l'Havana, Cuba). Inaugurat el 1897.
  • 1892-1903- Frontó per a la Biblioteca Nacional de Madrid.
  • 1897-1902- La Gloria i els Pegasos (coronament del Ministeri de Foment, avui Ministeri d'Agricultura, on hi ha una rèplica en bronze de J. de Ávalos dels 3 conjunts; Madrid).
  • 1893- Monument a Legazpi i Urdaneta (Manila, Filipines).
  • 1897- Moisès i les lleis. Palau de Justícia de Barcelona.
  • 1897- Projecte de Monument al bisbe Ros de Medrano (Tortosa).
  • 1900- Monument a Aureliano Linares Rivas i Monument a Daniel Carballo (La Corunya, c.1903).
  • 1900- Monument a la Carta Magna i les quatre regions argentines. Popularment conegut com a "monument dels espanyols" (Buenos Aires).
  • 1902- Monument al comte de Ribadedeva (Colombres, Astúries), Monument al general Bolognesi (Lima, Perú) inaugurat el 1905 i Monument a Quevedo (Madrid).
  • 1903- Mausoleu de Cánovas del Castillo. Encàrrec de la família del polític (Panteón de los Hombres Ilustres, Basílica de Atocha, Madrid).
  • 1906- Monument als màrtirs de la religió i de la pàtria (Saragossa), Monument a Casilda Iturrizar (vídua d'Epalza) a Bilbao (Euskadi)i Monument a Frederic Soler ("Pitarra") a Barcelona.
  • 1908- Monument als Setges de Saragossa.
  • 1909- Projecte de Monument a Garibaldi (Montevideo, Uruguay) i Monument a Moret (Cádiz).

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. és molt comú citar erròniament l'any 1863 com a data de naixement
  2. Gaya Nuño,J.A., Arte del siglo XIX Ars Hispaniae, Vol XIX, Ed. Plus Ultra, Madrid 1966
  3. Crònica i comentari sobre el monument a Serafí Pitarra al web de l'ajuntament de Barcelona.
  4. Trullén, Josep Maria (dir). Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Guia de les Col·leccions del Museu. Organisme Autònom BMVB, 2001, p.99. ISBN 84-931438-3-9. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 
  • Alcolea i Gil, Santiago (1989), Escultura catalana del Segle XIX, Barcelona, Fundació Caixa de Catalunya
  • Tomo 17 (2004), La Gran Enciclopèdia catalana, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5445 8
  • Alix, Josefina (1985), Escultura Española 1900/1936, Madrid, Ed. El Viso. ISBN 84 7483 412 0.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]