Agustí Rigalt i Cortiella
Agustí Rigalt i Cortiella (Barcelona 1846-1898) fou un pintor català, fill del conegut pintor Lluís Rigalt i Farriols,[1] es va especialitzar a la pintura paisatgística i religiosa, tot i que destacà en la decoració de vitralls.
Estudià a l'Escuela Especial de Pintura de Madrid, i a la Llotja de Barcelona. Com a companys tenia a Josep Tapiró, Antoni Caba, Francesc Sans Cabot, Jeroni Suñol, els germans Vallmitjana. Durant els seus estudis a Roma, fou amic de Fortuny. Pintà paisatges i obres de temàtica religiosa. A més de pintura de cavallet, va dedicar-se a la pintura decorativa i a la realització dels projectes de vidrieres de molts temples de Barcelona. Realitzà dos plafons decoratius del Liceu destruïts en el darrer incendi. També és seva la Capella de Sant Jordi del palau de la Generalitat.
A Catalunya es poden trobar obres seves exposades en diferents institucions públiques, entre elles el Museu Nacional (MNAC) i la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
[modifica] Galeria
-
Ausiàs March i el príncep de Viana, exposada a Vilanova i la Geltrú
[modifica] Referències
- ↑ «Agustí Rigalt i Cortiella». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
[modifica] Enllaços externs
  |
Açò és un esborrany sobre biografies. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
