Agustí Sardà i Llaveria
Agustí Sardà i Llaveria (Mont-roig del Camp, Baix Camp, 1836 - Madrid, 1913) fou un pedagog, advocat i polític català. Es llicencià en dret i magisteri a Madrid i fou secretari d'Estanislau Figueras, amb qui va destacar en la defensa de la causa obrera. El 1865 fou nomenat catedràtic de l'Escola Normal de Pamplona però en fou separat durant la Restauració borbònica.
Milità a les fines republicanes, amb les què fou escollit diputat a les Corts espanyoles a les eleccions de 1873 per la circumscripció de Falset, fou seguidor de Nicolás Salmerón i posteriorment ingressaria a Unió Republicana. Es va vincular a la Institución Libre de Enseñanza, des de la qual volia estimular els mestres en l'aplicació de les noves metodologies i pràctiques educatives. Posteriorment fou catedràtic de l'Escola Normal de Madrid el 1898 i director de l'Escola Superior de Magisteri el 1909. També fou senador per la província de Tarragona el 1903, 1905, 1907 (amb Solidaritat Catalana) i el 1910, i des del seu càrrec fomentà l'establiment d'escoles noves a la seva comarca.
[modifica] Obres
- La isla de Puerto Rico (1889)
- Estudios pedagógicos (1892)
[modifica] Enllaços externs
- Biografia
- El Centre Obrer de Mont-roig del Camp (1911-1925) de Francesc Rom i Serra i Martí Rom.
- Fitxa del Congrés dels Diputats
