Agustín Viñuales Pardo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAgustín Viñuales Pardo
Biografia
Naixement7 agost 1881 Modifica el valor a Wikidata
Osca (Restauració borbònica) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 novembre 1959 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Madrid (Espanya Franquista) Modifica el valor a Wikidata
Ministre d'Hisenda
12 juny 1933 – 12 setembre 1933
← Jaume Carner i RomeuAntonio Lara Zárate →
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Central Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Granada Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióeconomista, professor d'universitat, polític, jurista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Central
Universitat de Granada Modifica el valor a Wikidata
PartitAcció Republicana
AlumnesFrancisco García Lorca Modifica el valor a Wikidata
Família
PareAgustín Viñuales Val (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Agustín Viñuales Pardo (Osca, 7 d'agost de 1881Madrid, 14 de novembre de 1959) va ser un economista i polític aragonès.

Biografia[modifica]

Després de cursar el batxillerat a la seva ciutat natal, es va traslladar a Madrid per estudiar dret especialitzant-se en economia política i hisenda pública i després de llicenciar-se el 1903 va completar els seus estudis a França, Imperi Alemany i Regne d'Itàlia després de la qual cosa va ser nomenat secretari de la Cambra de Comerç de Madrid.

En 1918 es trasllada a Granada (Andalusia) en obtenir per oposició la Càtedra d'Economia Política de la Facultat de Dret de la Universitat de Granada i entaula una gran amistat amb Federico García Lorca.

Militant d'Acció Republicana, en proclamar-se la Segona República Espanyola va ser nomenat director general del Timbre pel llavors ministre d'Hisenda Indalecio Prieto ocupant aquest càrrec fins que, el gener de 1933, obté la càtedra d'Hisenda Pública de la Universitat Central de Madrid. Va ser nomenat ministre d'Hisenda al Tercer Govern Reformista de la Segona República Espanyola que, entre el 12 de juny i el 12 de setembre de 1933, va presidir Manuel Azaña després de la qual cosa va tornar a la docència.

En esclatar la Guerra Civil espanyola era conseller del Banc d'Espanya, i es va oposar al llavors ministre d'Hisenda, Juan Negrín, en la proposta que els dipòsits d'or i plata dipositats al banc emissor fossin traslladats a un lloc més segur. Aquest enfrontament va fer que rebés amenaces que el van portar a fixar la seva residència a França des d'on va intentar passar a la zona franquista. Però el seu passat polític va fer que la seva tornada fos denegada fins a 1948, any en què es va reintegrar a la seva càtedra continuant la seva labor docent fins a la seva jubilació el 1958.

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Jaume Carner i Romeu
Ministre d'Hisenda
Segona República Espanyola

1933
Succeït per:
Antonio Lara Zárate