Agustina Otero Fernández

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula de personaAgustina Otero Fernández
Biografia
Naixement1960 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
San Adrián del Valle (província de Lleó) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióartista, escultora Modifica el valor a Wikidata

Agustina Otero Fernández (San Adrián del Valle, Lleó, 1960) és una artista actual que treballa conjuntament amb Leopoldo Ferrán Muñoz. Tots dos han exposat moltes obres a diferents països com Bèlgica, Itàlia, Espanya, França, etc., buscant sempre el trencament amb la realitat i el que l'espectador espera de l'obra.[1] Es consideren "investigadors de l'espai", perquè s'aparten dels mètodes usuals artístics amb la intenció d'aconseguir de l'espectador una sensació de sorpresa i reflexió.[2]

Ha col·laborat també en la decoració d'edificis tant de nova planta com restaurats, i pot destacar l'ampliació del Museu de San Telmo (Sant Sebastià, Espanya, 2005-2011),[3] l'edifici presenta "una pell metàl·lica embolicada en liquen i molsa", projecte dels arquitectes Fuensanta Nieto i Enrique Sobejano; i en la qual Agustina treballar al costat de Leopoldo Ferrán.[4]

Exposicions[modifica]

Individuals[modifica]

  • Barcelona 1990. Agustina Otero. Barcelona, Galería Jordi Boronat, 1990.
  • Irun (Gipuzkoa) 1991. Agustina Otero. Irun, Galería La Pecera, 1991.
  • Pamplona/Iruña 1991. Agustina Otero. Pamplona/Iruña, Ciudadela, Pabellón de Mixtos, 19 marzo - 7 abril 1991.

Museus i col·leccions[5][modifica]

  • ARTIUM-Centro Museo Vasco de Arte Contemporáneo, Vitoria-Gasteiz.
  • Col·lecció de Arte Contemporáneo Fundació "la Caixa", Barcelona.
  • Col·lecció Norte de Arte Contemporáneo, Gobierno de Cantabria, Cantabria.
  • Irungo Udala-Ayuntamiento de Irun (Gipuzkoa).
  • MUSAC-Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León, León.

Llibres[6][modifica]

  • Trente-six sphères tendues pour une église: Leopoldo Ferrán - Agustina Otero : Chapelle Saint-Louis, Hôpital de la pitié-salpêtrière. Paris
  • Cartografía para el corredor de un delta sin mar: Leopoldo Ferrán-Agustina Otero
  • Tutto sono isole: Leopoldo Ferrán, Agustina Otero
  • De peregrinos y naúfragos: Leopoldo Ferrán, Agustina Otero
  • Leopoldo Ferrán, Agustina Otero : Zaragoza - febrer-març 2003
  • Zirtaka - crepitar: Leopoldo Ferrán, Agustina Otero: erakusketa - exposició ... 28 d'octubre-17 de gener del 2004

Referències[modifica]

  1. ↑ Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró. 1a edició. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014].  Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS
  2. ↑ «ADACYL. Leopoldo Ferran & Agustina Otero» (en castellà). Arxivat de l'original el 2016-03-28. [Consulta: 8 juny 2017].
  3. ↑ «Fuensanta Nieto. Primero el urbanismo después los edificios. | gyg gabinete arquitectura blog». Arxivat de l'original el 2017-04-27. [Consulta: 8 juny 2017].
  4. ↑ Quixal, de Joaquim. «Fuensanta Nieto 1957», 13-10-2015. [Consulta: 8 juny 2017].
  5. ↑ «Instalaciones». Agustina Otero i Leopoldo Ferrán. Arxivat de l'original el 2011-09-07. [Consulta: 13 abril 2013].
  6. ↑ «Obres Clau». Museu d'Art Contemporani de Barcelona.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Agustina_Otero_Fernández&oldid=31783725»