Agustina d'Aragó
Agustina Saragossa i Domènech, més coneguda com Agustina d'Aragó, (Barcelona o Reus o Fulleda,[1] 4 de març del 1786 - Ceuta, 29 de maig del 1857) és considerada una heroica defensora de Saragossa contra els francesos durant la Guerra del Francès.[2]
Es discuteix el seu lloc de naixement, un d'ells se situa a Barcelona, a la Placeta de Montcada, al Barri de la Ribera i batejada a l'església de Santa Maria del Mar.[3] Tanmateix, abundant bibliografia aragonesa recent ubica el seu naixement el 1786 a Reus.[4] Tampoc no queda clar que el seu origen sigui una d'aquestes dues ciutats. El seu pare era Pere Joan Saragossa i la seva mare, Raimunda Domènec, tots dos de Fulleda.
Agustina Saragossa va casar-se el 1802, als 16 anys, amb Joan Roca Vila-seca, caporal d'artilleria que va participar des d'un bon principi en la Guerra del Francès, va ser a la batalla del Bruc i l'esdevenir de la guerra el va dur a ell i a Agustina a Saragossa.
Taula de continguts |
La gesta heroica [modifica]
Durant el primer setge de Saragossa de la Guerra del Francès, o Guerra de la independència segons la historiografia espanyola, l'1 de juliol de 1808, mentre Agustina portava vitualles pel seu marit, va posar topall a un canó a punt de ser detonat però amb l'assistent ferit amb la metxa encara a la mà. Va agafar la metxa i va encendre el canó, que apuntava a la porta del Portillo. No se'n sap res de les conseqüències reals d'aquesta acció en la batalla, però el general Palafox va descriure la seva acció com èpica.
Mort [modifica]
Agustina d'Aragó va morir a Ceuta, el 29 de maig de 1857, als 71 anys d'edat. Fins a 1870 no van ser traslladades les seves despulles a Saragossa, descansant primer al Pilar i, des del 14 de juny de 1908, a la capella de l'Anunciació de l'Església de Nostra Senyora del Portillo, on són venerats com els d'una gran heroïna que amb valor i decisió va repel·lir les adversitats i va vèncer a l'enemic. És considerada com un dels símbols més representatius de la resistència espanyola contra els invasors napoleònics. Aquesta guerrillera va rebre el títol de Defensora de Saragossa i la condecoració de Recompensa al Valor i al Patriotisme, seguint les ordres del general Palafox, i va arribar a aconseguir el rang de capità de l'exèrcit.
Va ser cantada per Lord Byron en el seu Childe Harold.
El seu nom [modifica]
Tot i anomenar-se Agustina Saragossa, quan va viure en terres de parla castellana, va signar com Agustina Zaragoza.[5]
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agustina d'Aragó |
- ↑ Agustina de Saragossa va néixer s Fulleda, Les Garrigues, LLeida(castellà)
- ↑ «Agustina d'Aragó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Nomenclàtor del web de l'Ajuntament de Barcelona, extret del llibre Diccionari Nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona, 1996 (Ajuntament de Barcelona, 1996), compilat per Jesús Portavella i Isidoro
- ↑ Beltrán, M. ; Beltrán, A. ; Fatás, G. (dir. y coord.) Aragoneses Ilustres Zaragoza: Caja de Ahorros de la Inmaculada, 1983. pàg. 9-10
- ↑ Article de Josep Maria Albaigès, octubre del 2007
