Agustina d'Aragó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Agustina d'Aragó, per Goya.

Agustina Saragossa i Domènech, més coneguda com a Agustina d'Aragó (Barcelona, Reus[1] o Fulleda,[2] 6 de març[2] del 1786 - Ceuta, 29 de maig del 1857),[3] és considerada una heroica defensora de Saragossa contra els francesos durant la Guerra del Francès.[3]

Es discuteix el seu lloc de naixement, un d'ells se situa a Barcelona, a la Placeta de Montcada, al Barri de la Ribera i batejada a l'església de Santa Maria del Mar.[4] Tanmateix, abundant bibliografia aragonesa recent ubica el seu naixement el 1786 a Reus.[5] Tampoc no queda clar que el seu origen sigui una d'aquestes dues ciutats. El seu pare era Pere Joan Saragossa i la seva mare, Raimunda Domènec, tots dos de Fulleda.

Agustina Saragossa va casar-se el 1802 a l'església de Santa Maria del Pi de Barcelona, als 16 anys, amb Joan Roca Vila-seca, caporal d'artilleria que va participar des d'un bon principi en la Guerra del Francès, va ser a la batalla del Bruc i l'esdevenir de la guerra el va dur a ell i a Agustina a Saragossa.

La gesta heroica[modifica | modifica el codi]

Agustina d'Aragó, en estampa de Juan Gálvez i Fernando Brambila (1812/1813).

Durant el primer setge de Saragossa de la Guerra del Francès, o Guerra de la independència segons la historiografia espanyola, l'1 de juliol de 1808, mentre Agustina portava vitualles pel seu marit, va posar topall a un canó a punt de ser detonat però amb l'assistent ferit amb la metxa encara a la mà. Va agafar la metxa i va encendre el canó, que apuntava a la porta del Portillo. No se'n sap res de les conseqüències reals d'aquesta acció en la batalla, però el general Palafox va descriure la seva acció com èpica.

Mort[modifica | modifica el codi]

Agustina d'Aragó va morir a Ceuta, el 29 de maig de 1857, als 71 anys. Fins a 1870 no van ser traslladades les seves despulles a Saragossa, descansant primer al Pilar i, des del 14 de juny de 1908, a la capella de l'Anunciació de l'Església de Nostra Senyora del Portillo, on són venerats com els d'una gran heroïna que amb valor i decisió va repel·lir les adversitats i va vèncer a l'enemic. És considerada com un dels símbols més representatius de la resistència espanyola contra els invasors napoleònics. Aquesta guerrillera va rebre el títol de Defensora de Saragossa i la condecoració de Recompensa al Valor i al Patriotisme, seguint les ordres del general Palafox, i va arribar a aconseguir el rang de capità de l'exèrcit.

Va ser cantada per Lord Byron en el seu Childe Harold.

El seu nom[modifica | modifica el codi]

Tot i anomenar-se Agustina Saragossa, quan va viure en terres de parla castellana, va signar com Agustina Zaragoza.[6]

Llegat[modifica | modifica el codi]

Aquesta dona ha estat votada en un procés participatiu realitzat al març del 2010 a Palafrugell de dones que mereixen un carrer.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Agustina de Aragón». Gran Enciclopedia Aragonesa. [Consulta: 30-XI-2014].
  2. 2,0 2,1 Agustina de Saragossa va néixer s Fulleda, les Garrigues, Lleida(castellà)
  3. 3,0 3,1 «Agustina d'Aragó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Nomenclàtor, Bcn.cat, extret del llibre Diccionari Nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona, 1996, Ajuntament de Barcelona, compilat per Jesús Portavella i Isidoro
  5. Beltrán, M.; Beltrán, A.; Fatás, G. (dir. y coord.) Aragoneses Ilustres Zaragoza: Caja de Ahorros de la Inmaculada, 1983. pàg. 9-10
  6. Article de Josep Maria Albaigès, octubre del 2007
  7. Puig, Evarist. «Les dones esperantistas de la Vila». Revista de Palafrugell [Palafrugell], núm. 208, febrer 2011, pàg. 23.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agustina d'Aragó Modifica l'enllaç a Wikidata