Agustina d'Aragó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Agustina d'Aragó, per Goya.

Agustina Saragossa i Domènech, més coneguda com Agustina d'Aragó, (Barcelona o Reus o Fulleda,[1] 4 de març del 1786 - Ceuta, 29 de maig del 1857) és considerada una heroica defensora de Saragossa contra els francesos durant la Guerra del Francès.[2]

Es discuteix el seu lloc de naixement, un d'ells se situa a Barcelona, a la Placeta de Montcada, al Barri de la Ribera i batejada a l'església de Santa Maria del Mar.[3] Tanmateix, abundant bibliografia aragonesa recent ubica el seu naixement el 1786 a Reus.[4] Tampoc no queda clar que el seu origen sigui una d'aquestes dues ciutats. El seu pare era Pere Joan Saragossa i la seva mare, Raimunda Domènec, tots dos de Fulleda.

Agustina Saragossa va casar-se el 1802, als 16 anys, amb Joan Roca Vila-seca, caporal d'artilleria que va participar des d'un bon principi en la Guerra del Francès, va ser a la batalla del Bruc i l'esdevenir de la guerra el va dur a ell i a Agustina a Saragossa.

Taula de continguts

La gesta heroica [modifica]

Agustina d'Aragó, en estampa de Juan Gálvez i Fernando Brambila (1812/1813).

Durant el primer setge de Saragossa de la Guerra del Francès, o Guerra de la independència segons la historiografia espanyola, l'1 de juliol de 1808, mentre Agustina portava vitualles pel seu marit, va posar topall a un canó a punt de ser detonat però amb l'assistent ferit amb la metxa encara a la mà. Va agafar la metxa i va encendre el canó, que apuntava a la porta del Portillo. No se'n sap res de les conseqüències reals d'aquesta acció en la batalla, però el general Palafox va descriure la seva acció com èpica.

Mort [modifica]

Agustina d'Aragó va morir a Ceuta, el 29 de maig de 1857, als 71 anys d'edat. Fins a 1870 no van ser traslladades les seves despulles a Saragossa, descansant primer al Pilar i, des del 14 de juny de 1908, a la capella de l'Anunciació de l'Església de Nostra Senyora del Portillo, on són venerats com els d'una gran heroïna que amb valor i decisió va repel·lir les adversitats i va vèncer a l'enemic. És considerada com un dels símbols més representatius de la resistència espanyola contra els invasors napoleònics. Aquesta guerrillera va rebre el títol de Defensora de Saragossa i la condecoració de Recompensa al Valor i al Patriotisme, seguint les ordres del general Palafox, i va arribar a aconseguir el rang de capità de l'exèrcit.

Va ser cantada per Lord Byron en el seu Childe Harold.

El seu nom [modifica]

Tot i anomenar-se Agustina Saragossa, quan va viure en terres de parla castellana, va signar com Agustina Zaragoza.[5]

Referències [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agustina d'Aragó
  1. Agustina de Saragossa va néixer s Fulleda, Les Garrigues, LLeida(castellà)
  2. «Agustina d'Aragó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Nomenclàtor del web de l'Ajuntament de Barcelona, extret del llibre Diccionari Nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona, 1996 (Ajuntament de Barcelona, 1996), compilat per Jesús Portavella i Isidoro
  4. Beltrán, M. ; Beltrán, A. ; Fatás, G. (dir. y coord.) Aragoneses Ilustres Zaragoza: Caja de Ahorros de la Inmaculada, 1983. pàg. 9-10
  5. Article de Josep Maria Albaigès, octubre del 2007