Algutzir
Algutzir era el nom que rebien els més alts oficials del rei que executaven les decisions preses per l'administració superior de justícia a Catalunya.[1] No tenien una naturalesa judicial sinó més aviat policial, segons entendríem avui en dia. Els algutzirs reials basaven la seva autoritat en les "comissions dels quatre usatges" que se'ls concedien per tot un any,[2] i que els atorgaven el poder d'actuar per substanciar els processos judicials de regalia que es derivaven d'aquests usatges (importants pel que feia a l'ordre públic):[1]
- Actuoritate et rogatu II (o "auctoritate")
- Simili modo
- Moneta
- Camini et stratae
Actuaven per manament in situ del seu superior, en el transcurs d'un sometent que com a oficials reials podien convocar, i en qualsevol cas sempre que sorprenguessin un delinqüent in fraganti.[2]
Algutzirs a Catalunya [modifica]
En un primer moment, en temps medievals, els algutzirs formaven part del nucli més proper al rei per executar les seves ordres fins i tot sobre els membres del casa reial (juntament amb el canceller).[1]
Durant l'edat moderna com a oficials d'una monarquia absentista estaven a les ordres del lloctinent general (el qual després s'anomenaria virrei). Aquest disposava al seu servei directe de dos algutzirs ordinaris (regii algutzirii), i posteriorment dos algutzirs extraordinaris més, que executaven les ordres de caràcter judicial i policial que els donava.[1][2] A més a més el portantveus de general governador de Catalunya i el portantveus de general governador dels Comtats del Rosselló en disposaven també un cadascun a llur cort itinerant.[1][3]
El caràcter operatiu d'aquests oficials es veu per exemple quan calia traslladar un pres fins a Barcelona: s'encomanava a un d'ells perquè l'anés a buscar i el prengués "en les seves mans" de la presó on el tenien (fins i tot si els oficials o jutges locals s'oposaven a que se l'endugués l'algutzir actuava llavors per la força).[2] En altres casos fins i tot se'ls encomanava anar al lloc on s'informava que s'havia comès un delicte per perseguir els delinqüents i dur-los a la presó de Barcelona. En cas que la cort local del batlle, sotsveguer o veguer local hagués iniciat ja un procés judicial contra el delinqüent també era tasca de l'algutzir portar els papers a la capital.[4] Un altre exemple de la seva naturalesa executiva fou quan a finals del s. XVII es va ordenar als algutzirs reials que patrullessin els carrers de Barcelona juntament amb els oficials reials territorials (el veguer, el sotsveguer, el batlle i llurs homes subordinats).[2]
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Mestre 1998, p. 27
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Ferro 2a reimpressió del 1999 de l'edició del 1987, p. 76-78
- ↑ Ferro 2a reimpressió del 1999 de l'edició del 1987, p. 99-100
- ↑ Ferro 2a reimpressió del 1999 de l'edició del 1987, p. 360
Bibliografia referenciada [modifica]
- Mestre, Jesús (director) (1998), Diccionari d'Història de Catalunya, Barcelona: Edicions 62, ISBN 84-297-3521-6
- Ferro, Víctor (2a reimpressió del 1999 de l'edició del 1987), El Dret Públic Català. Les Institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta, Vic: Eumo Editorial, ISBN 84-7602-203-4
