Ahmad-i Jam

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Xihab-ad-Din Abu-Nasr Àhmad ibn Abi-l-Hàssan ibn Àhmad ibn Muhàmmad an-Namaqí al-Jamí, més conegut com a Aḥmad-i Jām (o Aḥmad-e Jām), Aḥmad de Jām o Aḥmad-i- Jāmī, així com pel sobrenom Žanda Pīl, literalment "Elefant-colós", fou un poeta i mestre sufí persa. Va néixer a Kashmar el 1049 i va morir el 1141 a Torbat Jam, on es troba el seu mausoleu i on va fundar un masjid-i nur, un convent (khankah), una mesquita i una catedral.

Va escriure (en persa):

  • Uns al-taibin
  • Siradj al-sairin
  • Futuh al-Kulub
  • Rabdat al-mudhnibin
  • Bihar al-hakika
  • Kunus al-kikma
  • Miflak al-nadjat

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • W. Ivanov, A Biography of Shaykh Ahmad-i Djam, JRAS, 1917