Ahmad ibn Hasan al-Maymandi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Abu l-Kasim Ahmad ibn Hasan al-Maymandi Shams al-Kufat (mort 1032) fou visir gaznèvida sota el sultà Mahmud de Gazni (998-1030).

El seu pare fou amil de Bust en temps del pare de Mahmud, Sebuktegin, però fou executat per orde d'aquest, que després se'n va penedir. Ahmad va començar la seva carrera administrativa el 994 com cap del departament de correspondència del príncep Mahmud. Quan aquest fou nomenat governador militar del Khurasan fou promogut a mustawfi (cap de comptabilitat) i arez (cap del departament militar); en aquest temps fou a més a més amil de Bust i de Rukkadj.

El primer visir de Mahmud fou Abu l-Hasan Ali ibn Abu l-Abbas Fadl ibn Ahmad al-Isfaraini (994-1010) recomanat per Sebuktegin encara que suposadament Mahmud ja preferia a al-Maymandi (això es posat en dubte pels historiadors). Després de la dimissió d'al-Isfarayini (1010 o 1011), al-Maymundi va ser nomenat governador de Khurasan (civil) i recol·lector de taxes i fou ben considerat pels habitants de la regió. Al cap de tres anys Ahmad va ser nomenat visir (1013).

Va centralitzar la recaptació a Gazni i va restablir l'àrab com a llengua administrativa (al-Isfarayini havia introduït el persa). Entre els seus enemics el khwarizmshah Altuntash, Hasanak (després visir del 1024 al 1031) i la germana de Mahmud. Entre els seus partidaris hi havia el príncep Masud ben Mahmud. La riquesa acumulada per al-Maymandi va despertar la cobdícia de Mahmud que va ordenar detenir al visir i confiscar la seva propietat i enviat finalment a l'Índia on fou empresonat al castell de Kalindjar; Mahmud però no el va voler executar com li demanaven alguns cortesans (1024). Al-Maymandi va restar en presó sis anys.

Quan Masud ben Mahmud va pujar al poder després de deposar al seu germà Muhammad ben Mahmud (1030) va ordenar l'alliberament d'al-Maymandi i el va cridar a Balkh i li va oferir ser visir, càrrec que al-Maymandi va refusar però finalment, després d'un acord delimitant responsabilitats, va acceptar el 31 de gener del 1031. Va rebre completa autoritat sobre afers financers i va apartar als possibles competidors però no va tenir part amb l'execució d'Hasanak decretada per Masud i al que va intentar salvar; també va fer d'home bo en el conflicte entre Masud i Altuntash i el va salvar (1032).

Va morir el 31 de desembre del 1032.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • M. Nazim, The Life and Times of Sulṭān Maḥmūd of Ghazna, Cambridge, 1931