Ai-ai

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ai-ai
Aye-aye.png
Aye-aye (Daubentonia madagascariensis) 1.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Primates
Subordre: Strepsirrhini
Infraordre: Chiromyiformes
Família: Daubentoniidae
Gènere: Daubentonia
Espècie: D. madagascariensis
Nom binomial
Daubentonia madagascariensis
(Gmelin, 1788)

L'ai-ai (Daubentonia madagascariensis) és un estrepsirrí nadiu de Madagascar que combina unes llargues dents similars a les d'un rosegador amb un allargat i prim dit mitjà, ocupant d'aquesta manera el mateix nínxol ecològic que un picapins. És el primat nocturn més gran del món i es caracteritza pel seu mètode únic de trobar menjar; cerca als arbres buscant larves, després fa forats a la fusta i hi introdueix el seu dit mitjà allargat per a extreure la presa.

Daubentonia és l'únic gènere en la família Daubentoniidae' i en l'infraordre Chiromyiformes'.

Història[modifica | modifica el codi]

L'ai-ai és un primat endèmic de l'illa de Madagascar. El seu peculiar aspecte ha estat de sempre un atractiu per la curiositat humana, encara que al seu lloc d'origen era poc conegut, en tenir costums nocturnes i viure en zones selvàtiques.

Així, és descobert pel francès Sonnerat el 1780, durant un viatge. En porta un exemplar dissecat al Museu d'Història Natural de París, on és analitzat pel naturalista Buffon (1769-1832). Ja aleshores es destaquen els seus trets peculiars: unes orelles grans, unes incisives molt marcades que recorden els rosegadors i, sobretot, el dit central llarg i prim de les mans. Buffon dedueix que aquest animal ha de ser proper als esquirols.

Posteriorment, és Georges Cuvier (1707-1788) i altres naturalistes de l'època qui intenten saber a quin grup pertany l'ai-ai. Per fer-ho, treuen els ossos de l'exemplar dissecat i arriben a la conclusió que hi ha certa similitud amb els lèmurs, encara que continua essent considerat una espècie rara.

El 1863, Richard Owen (1804-1892), del departament d'Història Natural del British Museum, publica Monograph on the aye-aye (Chiromys madagascariensis, Cuvier), on relata tot el que es coneix de l'espècie, així com diverses experiències de comportament d'animals capturats. Aquest excel·lent estudi inclou descripcions de tot i cadascun dels aspectes de l'espècie, així com realistes dibuixos de l'esquelet, la musculatura, el tub digestiu,… Ja aleshores s'ha relacionat l'espècie amb els Primats.

La manera en què s'estudia la biodiversitat ha canviat molt des del S.XVIII i XIX. Però ja aleshores esbrinaren aspectes importants de la biologia d'aquesta espècie, com és l'ús dels dits més prims per buscar aliments als troncs, o de les dents per rosegar troncs i menjar fruita. O bé que les seves grans orelles tenen a veure amb una sensible oïda, tan important en un animal d'hàbits nocturns.

Actualitat[modifica | modifica el codi]

En l'actualitat, l'ai-ai és una espècie protegida, inclosa a l'apèndix I del CITES i amb la categoria Gairebé amenaçada de la UICN, tot i haver estat categoritzada com en perill fa uns anys. De totes maneres, la seva conservació depèn bàsicament de la protecció de les limitades àrees on viu. També han arribat a criar en parcs zoològics.

L'any 2005, un ai-ai amb el nom de Maurice es converteix en un dels protagonistes d'una pel·lícula d'animació, Madagascar. En les seqüeles de la pel·lícula i la sèrie que en deriva (Els pingüins de Madagascar), en Maurice guanya protagonisme. El seu personatge, intel·ligent i seriós, ben poc té a veure amb l'espècie.

Ai-ai a Catalunya[modifica | modifica el codi]

Ai Ai conservat al Museu Darder.

A principis del segle XX, Francesc Darder oferí un exemplar d'ai-ai al Museu de Zoologia de Barcelona. Potser el mateix exemplar que posteriorment, el 1916, arribà a Banyoles en crear-se el Museu Darder, i que encara a la base porta el nom antic de l'espècie (Chiromys madagascariensis), i un preu (500 pessetes). Està dissecat amb la boca entreoberta, perquè es puguin veure bé les dents, i com si baixés per un tronc, la qual cosa indica els seus hàbits arborícoles. Aquest exemplar també ens mostra la seva mà, amb el dit més prim. En altres museus, la postura dels exemplars que hi conserven és similar.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. . Daubentonia madagascariensis. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 19 març 2010.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Iwano, T.; Iwakawa, C.; 1988. Feeding behavior of the aye-aye (Daubentonia madagascariensis) on nuts of ramy (Canarium madagascariensis). Folia Primatologica 50: 136–142.
  • Mittermeier, R.; Louis, E.; Hawkins, F.; Langrand, O.; Ganzhorn, J.; Konstant, W.; Rasoloarison, R.; Rajaobelina, S.; Richardson, M.; 2008. Lemurs of Madagascar, 3a. edició. Conservation International.
  • Petter, J.-J.; Peyrieras, A.; 1970. Nouvelle contibution a l'étude d'un lémurien malagache, le aye-aye (Daubentonia madagascariensis E. Geoffroy). Mammalia 34: 167–193.
  • Sterling, E. J.; 1994. Taxonomy and distribution of Daubentonia: A historical perspective. Folia Primatologica 62: 8–13.
  • Sterling, E. J.; 2003. Daubentonia madagascariensis, aye-aye, aye-aye. A: S. M. Goodman i J. P. Benstead (eds), The Natural History of Madagascar, pàg. 1348–1351. University of Chicago Press, Xicago, els Estats Units.
  • Sterling, E. J.; Richard, A. F.; 1995. Social organization in the aye-aye (Daubentonia madagascariensis) and the perceived distinctiveness of nocturnal primates. A: L. Alterman, G. A. Doyle i M. K. Izard (eds), Creatures of the Dark: The Nocturnal Prosimians, pàg. 439–451. Plenum Press, Nova York, els Estats Units.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]