Aigües Mortes
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
| La muralla d'Aigües Mortes amb les salines al fons | |||
| Estat • Regió • Departament • Districte • Cantó |
Llenguadoc-Rosselló Gard Districte de Nimes Cantó d'Aigües Mortes |
||
| Superfície | 57,78 km² | ||
| Altitud | 1 m | ||
| Població (2005) • Densitat |
6.798 hab. 117,65 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Codi postal | 30220 |
||
| Codi INSEE | 30003 |
||
Aigües Mortes (en occità Aigas Mòrtas, en francès Aigues-Mortes) és un municipi francès, situat al departament de Gard i a la regió de Llenguadoc-Rosselló. L'any 2005 tenia 6.798 habitants. Els seus habitants s'anomenen aiguemortais.
La ciutat està fortificada i envoltada d'estanys, canals i de l'enlluernadora claredat de les salines. Les muralles amb torres i portes, edificades a partir de 1272 per l'empresari genovès Guillaume Boccanegra, ens han arribat gairebé intactes.
A la torre de Constança s'hi empresonaren templers i mercenaris. Però a partir de la revocació de l'Edicte de Nantes (1683) els principals allotjats a la torre van ser presos protestants de Cevennes o Vivarais. Entre ells figuren el "camisard" Abraham Mazel (que es va evadir el 1703) i moltes dones, entre qui destaca com a símbol Marie Durand, tancada 38 anys en aquest lloc. A ella és a qui s'atribueix la paraula "REGISTER" (resisitir) gravada en el brocal del pou central.
L'església de Nostra Senyora de les arenes, edificada durant el regnat de Sant Lluís, és un edifici fortificat (utilitzada un temps com a dipòsit de sal), molt austera, té una bonica estructura i un interior ben il·luminat per vidrieres de Claude Viallat. Notable estàtua de Sant Lluís deguda a Josep Maria Subirachs, l'autor d'una de les façanes de la Sagrada Família de Barcelona.
La capella dels penitents grisa, envoltada de xiprers, té un imposant retaule barroc esculpit per Jean Sabatier. Dissimulat sota el farratge durant la Revolució, sens dubte ha arribat fins a nosaltres gràcies a la inesperada reconversió de la capella en magatzem des d'aquella època.
La capella dels penitents blanca, també barroca, fou edificada per a una confraria instituïda el 1622 i acull custòdies, dossers i atxes que eren utilitzades durant les processons. En ella s'hi celebra l'ofici litúrgic tots els anys el diumenge de Rams.

