Aigua a Mart

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La presència d'aigua a Mart és un aspecte de l'estudi de la superfície marciana. La geografia del planeta sembla indicar forts efectes que haurien estat produïts per l'aigua en temps passats, en condicions ambientals molt diferents de les actuals. Avui l'atmosfera de Mart s'estima que té un 0'01% d'aigua en forma de vapor i se sap que hi ha també aigua glaçada al sòl. La pressió atmosfèrica marciana és molt inferior a la de la Terra, i la temperatura també, aquestes condicions ambientals fan que el cicle de l'aigua a Mart sigui diferent que al nostre planeta, ja que aquesta passa directament d'estat sòlid a gasós i viceversa sense passar pel líquid.

Primeres sospites[modifica | modifica el codi]

Fins a trobar el glaç, quan les petites pal·les mecàniques de les sondes espacials excavàven una ranura en el sòl polsegós de Mart, les vores d'eixa excavació hagueren d'afonar-se com quan practiquem un solc en l'arena o en un sòl terrós. En realitat, les vores de les ranures practicades a Mart no s'afonaven, com si el sòl estiguera humit. Això feia suposar que entre els grans del sòl hi havia potser aigua congelada, un fenomen que, d'altra banda, és comú en les regions molt fredes de la Terra on, des de les grans glaciacions del quaternari, el sòl està profundament gelat (permagel).

Al maig del 2002 la nau Mars Odyssey va detectar la signatura d'hidrogen superficial. Això va fer pensar que havia la possibilitat que aquest hidrogen es pogués combinar amb grups hidroxils per a formar aigua gelada. El gel formaria una capa a entre 30cm i 60cm de profunditat de la superfície i comprendria des dels casquets polars fins als 60 ° de latitud.

Primera detecció d'aigua al sòl[modifica | modifica el codi]

Al gener del 2004 la sonda europea Mars Express va detectar aigua en el pol sud del planeta.[1] L'observació de línies espectrals de vapor d'aigua es va fer al final de l'estiu, quan el "gel sec" sublima i deixa un casquet residual d'aigua.

El 31 de juliol de 2008, la NASA va fer públic que el dia anterior, 30 de juliol de 2008,[2] el vehicle explorador Phoenix havia realitzat proves de laboratori que havien confirmat l'existència d'aigua al planeta Mart.[3] Segons William Boynton, de l'analitzador termal de Phoenix a la Universitat d'Arizona, "aquesta és la primera vegada que es comprova de manera concreta i segura la presència d'aigua al planeta. Ja s'havien detectat indicis d'aigua congelada en observacions fetes per la nau Mars Odyssey i en altres que es van diluir en ser observades per Phoenix el mes passat. Però aquesta és la primera vegada que l'aigua marciana s'ha tocat i s'ha provat". Sembla que el dimecres, 30 de juliol, el braç robòtic de Phoenix va dipositar una mostra que la instrumentació va identificar com a vapor d'aigua. La mostra, en forma d'una capa dura de material congelat, va ser extreta d'una perforació de prop de cinc centímetres al sòl marcià i exposada durant dos dies a l'ambient de Mart, fins que l'aigua que contenia va començar a evaporar-se, cosa que segons el comunicat va facilitar-ne l'observació.[4]

Aigua a l'atmosfera[modifica | modifica el codi]

També subsisteix aigua marciana en l'atmosfera del planeta, encara que en proporció tan ínfima (0,01 per cent) que, de condensar-se totalment sobre la superfície de Mart, formar-la en ella una pel·lícula líquida la grossària de la qual seria aproximadament de la centèsima part d'un mil·límetre. A pesar de la seva escassetat, eixe vapor d'aigua participa d'un cicle anual. A Mart, la pressió atmosfèrica és tan baixa (de 0'0007 a 0'0009 atmosferes, cent vegades inferior a la de la Terra) que el vapor d'aigua se sublima en el sòl, en forma de gel, a la temperatura de –80 °C. Quan la temperatura s'eleva novament per damunt d'eixe límit, el gel se sublima en sentit invers: es converteix en vapor sense passar per l'estat líquid.

Un passat amb rius i aigua abundant[modifica | modifica el codi]

Segons una hipòtesi, en temps passats, Mart va tenir abundants cursos d'aigua, fet possible perquè comptava també amb una atmosfera molt més densa que proporcionava també temperatures més elevades. Al dissipar-se la major part d'eixa atmosfera a l'espai, va disminuir la pressió i va baixar la temperatura, cosa que va fer desaparèixer l'aigua de la superfície de Mart. Ara bé, l'aigua encara subsisteix a l'atmosfera, en estat de vapor, encara que en escasses proporcions, així com en els casquets polars, constituïts per grans masses de gels perpetus (majoritàriament CO2 congelat), i segons pareix, en el subsòl.

Hi ha clara evidència d'erosió en diversos llocs de Mart tant per causa del vent com de l'aigua. La superfície del planeta conserva verdaderes xarxes hidrogràfiques, avui seques, amb les seues valls sinuoses entallades per les aigües dels rius, els seus afluents, els seus braços, separats per bancs d'al·luvions que han subsistit fins als nostres dies. Suggereixen un passat, amb unes condicions ambientals en què l'aigua va modelar el terreny per mitjà d'inundacions catastròfiques. Alguns suggereixen l'existència en un passat remot de llacs i d'un vast oceà en la regió boreal del planeta. Tot pareix indicar que això va passar fa uns 4.000 milions d'anys i només per un breu període de temps.

Al voltant d'alguns cràters marcians s'hi observen unes formacions en forma de lòbuls la formació de les quals només pot ser explicada admetent que el sòl de Mart està congelat: la calor produïda per l'impacte del meteorit degué haver provocar la vaporització del gel i al vapor en expansió es deuria certa sustentació de la matèria projectada en l'impacte i la formació del referit relleu de lòbuls o guimaldes. També es disposa de fotografies d'un altre tipus d'accident del relleu perfectament explicat per l'existència d'un gelisòl. Es tracta d'un afonament del sòl de la depressió del qual parteix un llit sec amb l'empremta dels seus braços separats per bancs d'al·luvions. Pareix que en la zona de la depressió, la calor, probablement a causa d'un fenomen volcànic, ha provocat la fusió del gel; el terreny s'ha afonat pel seu propi pes, expulsant l'aigua fins a la superfície; com l'evaporació del líquid, encara que ineluctable, no és instantània l'aigua ha pogut discórrer pel sòl abans de la seva total evaporació; el fenomen ha durat prou temps perquè el curs de l'aigua així creat per la fusió del permagel haja excavat un llit.

Al juny del 2000 la nau Mars Global Surveyor va detectar en parets de cràters o en valls profundes on no dóna mai el sol, accidents que pareixen barrancs formats per torrents d'aigua i els dipòsits de terra i roques transportats per ells.[5][6] Només apareixen en latituds altes de l'hemisferi sud. Crèien estar veient un subministrament superficial d'aigua semblant a un aqüífer. Aquest aqüífer estaria situat entre 100 i 400 metres de profunditat. Al sorgir l'aigua cap a la superfície es congela i forma una presa de gel que acaba per trencar-se i llavors es produïx el torrent que dura molt poc fins que l'aigua s'evapora, ja que no pot existir en les condicions ambientals del planeta.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Mapa interactiu de Mart[modifica | modifica el codi]

El següent mapa d'imatge del planeta Mart conté enllaços interns a característiques geogràfiques destacant les ubicacions de Rovers i mòduls de descens. Feu clic en les característiques i us enllaçarà a les pàgines dels articles corresponents. El nord està a la part superior; les elevacions: vermell (més alt), groc (zero), blau (més baix).

Tharsis Montes Hellas Planitia Olympus Mons Valles Marineris Arabia Terra Amazonis Planitia Elysium Mons Isidis Planitia Terra Cimmeria Argyre Planitia Alba MonsMapa de Mart
Quant a la imatge

Spirit Spirit

Opportunity Opportunity

Pathfinder <<<<<-MPF/Sojourner

Viking 1 Viking 1

Viking 2 Viking 2

Phoenix Phoenix

Mars 3 Mars 3

Curiosity Curiosity

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aigua a Mart Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. xTec.cat: Foto que mostra una estructura erosiva en forma de curs d'aigua
  2. BBC News, 31-7-2008: Nasa's lander samples Mars water (anglès)
  3. Avui.cat, 1-8-2008: La NASA confirma que hi ha aigua a Mart "de manera concreta i segura"
  4. 3cat24, 1-8-2008: La NASA confirma que hi ha aigua a Mart
  5. UniversQuark, 8-12-2006: Aigua a Mart?
  6. InfoK, TV3, 7-12-2006: Vídeo amb la notícia Aigua a Mart