Aiguafreda
|
|||||
| Localització | |||||
  
|
|||||
| Municipi del Vallès Oriental | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Vallès Oriental |
||||
| Gentilici | Aiguafredenc, aiguafredenca | ||||
| Superfície | 7,92 km² | ||||
| Altitud | 404 msnm | ||||
| Població (2011[1]) • Densitat |
2.481 hab. 313,26 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 437818 4624498(i) | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
1 Jordi Sambola i Serres |
||||
| Codi postal | 08591 |
||||
| Codi territorial | 080142 |
||||
Aiguafreda és un poble i municipi de la comarca del Vallès Oriental, a l'extrem nord de la comarca.
Es tracta d'un terme de transició entre les comarques del Vallès Oriental i d'Osona, fins al punt que sovint se l'ha associat a aquesta segona comarca, i han estat diverses, al llarg de la història, les peticions de cara a un canvi d'adscripció comarcal.
Taula de continguts |
[modifica] Història
A la serra de l'Arca hi ha un gran dolmen que testimonia l'antiga ocupació del territori, però la primera referència històrica del topònim Aiguafreda apareix en llatí (Aqua frigida) l'any 898 en l'acta de consagració de l'església del Sant Martí del Congost, actualment coneguda amb el nom d'Aiguafreda de Dalt.
La població medieval es trobava repartida en diverses cases de pagès de la part muntanyosa: el Saüc, Can Serra de l'Arca, l'Aragall, etc. Vivien de l'agricultura, de la ramaderia i de l'explotació del bosc. Originalment, els boscs eren formats per alzines i roures, aquests darrers trobant-se sobretot en les zones obagues.
El poble actual va néixer al voltant del camí que anava de Barcelona a Vic, on s'havien instal·lat algunes ferreries i alguns hostals als segles XVII i XVIII. Al segle XIX hi havia algunes vinyes que desaparegueren amb la fil·loxera.
A partir de 1875, amb l'arribada de la via fèrria, el poble coneixerà canvis importants en la seva economia: instal·lació de l'empresa tèxtil Serra i cases d'estiueig als anys 20 i 30. Al començament del segle XX, tot i continuar essent una vila bosquetana (i poc agrícola), té un considerable desenvolupament comercial i industrial.
Després de la Guerra Civil, Aiguafreda no va començar a desvetllar-se fins als anys 60, època de prosperitat. L'augment de la població, tant per la natalitat com per la immigració, l'expansió i la diversificació de la indústria (tèxtil, filatura, mobles, construcció de xalets) i l'expansió urbanística han col·laborat al creixement de la població.
Entre els anys 80 i actualment, Aiguafreda no ha conegut grans canvis demogràfics, en part ajudada per la manca de sòl pla. Per aquest fet, la població no ha arribat als 3.000 habitants.
[modifica] Llocs d'interès
- La riera d'Avencó
- La riera de Martinet (La Frau)
- Sant Martí del Congost
- Can Brull (on hi ha un dolmen)
- El castell de Cruïlles
[modifica] Castell de Cruïlles
El castell es troba en un lloc privilegiat des del qual es pot guaitar la via romana que anava de Bàrcino a Ausa (Vic). Recentment ha estat totalment reconstruït. L'estructura de l'edifici era rectangular de tres cossos i flanquejat per dues torres. Actualment pertany a Maria del Carme de Sitjar de Togores i Masferrer.
[modifica] Sant Martí del Congost
Sant Martí del Congost fou consagrada l'any 898 i fundada per Emma, filla de Guifré el Pelós. És una petita església que ha sofert canvis dràstics als llarg de la història. Actualment, es troba en un estat deplorable i és urgent que s'hi faci una reforma a fons.
Al voltant d'aquesta església hi ha una mica de llegenda. Segons la mitologia popular, el poder destructor de les pedregades estava relacionat amb l'acció malèfica de les bruixes. Quan el temps amenaçava calamarsa, la campana de l'església començava a sonar amb el seu so llòbrec; i el capellà, amb els seus atributs de gran cerimonial, sortia a la intempèrie per mostrar a les bruixes el seu gran poder. Quan hom sentia la campana, conjurava amb oracions o exorcismes el mal temps. Per protegir la població, un dels capellans d'Aiguafreda va fer construir el que s'anomenava el comunidor, una mena de glorieta formada per quatre columnes que sostenen una teulada. El comunidor servia d'aixopluc als qui prenien part en la cerimònia, perquè no rebessin sobre el cap les pedres que les bruixes enutjades els llançaven.
[modifica] Demografia
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
[modifica] Política
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió | Joan Vila i Matabacas | 678 | 7 | 50,94% | |
| GpA - PSC - PM | Josep Sellas i Benvingut | 269 | 2 | 20,21% | |
| ICV-EUiA-EPM | Jordi Sambola i Serres | 211 | 2 | 15,85% | |
| Partit Popular | 65 | 0 | 4,88% | ||
| SI | 42 | 0 | 3,16% | ||
| Total | 1.331 | 11 | |||
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Diputació de Barcelona
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
