Aiguarràs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aiguarràs
Gnome-dev-camera.svg
Falta una imatge!!!

Podeu contribuir afegint-hi una imatge (fotografia, dibuix, esquema, diagrama, etc.) que il·lustri l'article. Si en coneixeu cap de llicència lliure o en teniu una de vostra, la podeu carregar a Wikimedia Commons per tal d'enllaçar-la aquí.

Nomenclatura
Altres noms Essència de trementina
Fórmula química C10H16 (aproximadament)
Nombre CAS 8006-64-2
Propietats químiques
Aparença líquid incolor o
lleugerament groc
(en estat pur)
Densitat Líquid 0,850 -0,860 g/cm³
Massa molar 136 g/mol (aproximadament)
Punt de fusió −50 °C (aproximadament)
Punt d'ebullició 154 °C, a 760 mm Hg
Solubilitat insoluble en aigua
Punt d'inflamabilitat 35°C
Seguretat
Perills Inflamable, nociu per inhalació, ingestió i en contacte amb la pell (pot produir al·lèrgia. És tòxic per als peixos i les algues.
Frases R R10 R20/21/22 R36/38 R43 R51/53 R65
Frases S S2 S36/37 S46 S61 S62
NFPA 704
NFPA 704.svg
3
1
0
 
Fitxa de dades de seguretat http://www.sciencelab.com/xMSDS-Turpentine-9925375
Recursos externs
Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa)
Avís d'exempció de responsabilitat
Propietats
Viscositat 1 mPa·s a 20°C °C
Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials
en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa)
Avís d'exempció de responsabilitat

L'aiguarràs, també anomenat essència de trementina, és un líquid volàtil i incolor o lleugerement groc produït mitjançant la destil·lació de la resina, també anomenada miera, dels pins. Està format principalment per una barreja d'hidrocarburs terpènics, majorment alfa i beta pinens, encara que la seva composició varia depenent de la classe de pi de la qual provingui la resina. Cal diferenciar l'aiguarràs d'origen vegetal, del que es coneix pel nom d'aiguarràs mineral, white spirit o aiguarràs simil, que és un derivat del petroli que es fa servir com a succedani de l'aiguarràs, en la preparació de pintures, vernissos i afins.

Taula de continguts

[modifica] Producció

Una de les primeres fonts de la trementina va ser el terebint (Pistacia terebinthus), un arbre mediterrani emparentat amb el pistatxo. En l'actualitat els principals pins productors d'essència de trementina són: pinastre (Pinus pinaster), Pi blanc (Pinus halepensis), Pinus massoniana, Pinus merkusii, Pinus palustris, Pitaeda (Pinus taeda) i pi ponderosa (Pinus ponderosa). La destil·lació de trementina obtinguda a partir de pins californians com el pi ponderosa (Pinus ponderosa) i Pinus sabiniana) dona un tipus d'aiguarràs que és gairebé heptà pur.[1] Quan es produeix pasta de paper amb el procés Kraft emprant com a matèria primera la fusta des pins, s'obté aiguarràs com a subproducte. Sovint es crema a la mateixa fàbrica per a la obtenció d'energia.

[modifica] Propietats

1912 Targeta postal que representa a uns recol·lectors de trementina

L'aiguarràs és un líquid incolor o amb lleuger color groguenc i olor característica com a pi.

  • Núm. CE: 232-350-7
  • Perills per a la salut: .
  • Perills per al medi ambient:
  • ADR: UN 1299 TREMENTINA, 3, III

[modifica] Usos

El principal ús de l'aiguarràs ha estat sempre com a dissolvent de pintures o com a matèria primera per a la fabricació de pintures i vernissos. En l'actualitat està sent substituït per mescles d'hidrocarburs més barates, tals com el white spirit.

Transformat, l'aiguarràs també s'utilitza per formular repel·lents per a polls, gels per a fregues o emplastres.

Altres usos inclouen l'elaboració de fragàncies. Els usos dels pinens que poden obtenir-se amb posteriors destil·lacions són també múltiples. Bàlsam del Canadà, també anomenat Canadà trementina o bàlsam d'avet, és una trementina que es fabrica a partir de la resina de l'Abies balsamea.

Venècia trementina es produeix a partir de la Occidental Alerce Larix occidentalis.

Trementina s'utilitza també com a matèries primeres en la síntesi de compostos químics fragant. L'alcanfor utilitzat comercialment, Linalool, alfa-terpineol, geraniol i són generalment produïts a partir de alfa-pinè i beta-pinè, que són dos dels principals components químics de trementina. Aquests pinè se separen i es purifica per destil lació. La barreja de triterpens diterpens que queda com a residu després de la destil·lació de la trementina es ven com a pega grega (colofònia).

La essència de trementina se agrega també a molts de productes de neteja i sanitaris, a causa de les seves propietats antisèptiques i el seu aroma a "net".

A principis de segle XIX Amèrica, trementina de vegades es crema en làmpades com una alternativa econòmica a l'oli de balena. S'utilitza més comunament per a la il luminació a l'aire lliure, a causa de la seva forta olor.[2]

Trementina ha estat durant molt de temps utilitzat com a dissolvent, barrejada amb cera d'abelles o amb cera de carnauba, per fer mobles fins de cera per al seu ús com una capa protectora en els acabats de fusta greixada (per exemple, oli de llimona).

La trementina així com destil·lats del petroli com el querosè s'han emprat en medicina des de temps antics, en remeis casolans per via tòpica i de vegades interna. Tòpicament s'ha utilitzat per abrasions i ferides, contusions, com un tractament per polls, barreja amb greix animal que s'ha utilitzat com a fregar el pit, o de inhalador nasal i gola Moltes fregues modernes per al pit com el Vicks VapoRub® , encara contenen trementina en les seves formulacions. També contenen essència de trementina el Reflex ™[3]

[modifica] Maneig com a residu

L'aiguarràs ha de ser considerat un residu perillós i des del punt de vista ambiental ha de tenir-se en compte buscar la reducció del seu ús, la reutilització i la seva correcta canalització. No és adequat vessar-lo al sistema de clavegueram o al terra. L'aiguarràs pot ser reutilitzat si després d'haver-se utilitzat per rentar una brotxa amb pintura es deixa un temps per a que les partícules d'aquesta es decantin i llavors pugui ser colat.

ncara que l'administració interna d'aquests productes tòxics ja no és comuna avui en dia, s'administrava emmascarant el seu gust amb terrossos de sucre, melassa o mel; i si no era possible directament. Es promociona com a tractament per als paràsits intestinals a causa de les seves presumptes propietats antisèptiques i diürètiques, i també com a panacea.

[modifica] Notes

Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües