Aiguarràs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aiguarràs
Gnome-dev-camera.svg
Falta una imatge!

Podeu contribuir afegint-hi una imatge (fotografia, dibuix, esquema, diagrama, etc.) que il·lustri l'article. Si en coneixeu cap de llicència lliure o en teniu una de vostra, la podeu carregar a Wikimedia Commons per tal d'enllaçar-la aquí.

Nomenclatura
Altres noms Essència de trementina
Fórmula química C10H16 (aproximadament)
Nombre CAS 8006-64-2
Propietats químiques
Aparença líquid incolor o
lleugerament groc
(en estat pur)
Densitat Líquid 0,850 -0,860 g/cm³
Massa molar 136 g/mol (aproximadament)
Punt de fusió −50 °C (aproximadament)
Punt d'ebullició 154 °C, a 760 mm Hg
Solubilitat insoluble en aigua
Punt d'inflamabilitat 35 °C
Seguretat
Perills Inflamable, nociu per inhalació, ingestió i en contacte amb la pell (pot produir al·lèrgia. És tòxic per als peixos i les algues.
Frases R R10 R20/21/22 R36/38 R43 R51/53 R65
Frases S S2 S36/37 S46 S61 S62
NFPA 704
NFPA 704.svg
3
1
0
 
Compostos relacionats
Recursos externs
Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa)
Avís d'exempció de responsabilitat
Propietats
Viscositat 1 mPa·s a 20 °C °C
Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials
en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa)
Avís d'exempció de responsabilitat

L'aiguarràs, també anomenat essència de trementina, és un líquid volàtil i incolor o lleugerement groc, produït mitjançant la destil·lació de la resina, també anomenada galipot, dels pins. Està format principalment per una barreja d'hidrocarburs terpènics, majorment alfa i beta pinens, encara que la seva composició varia depenent de la classe de pi de la qual provingui la resina. Cal diferenciar l'aiguarràs d'origen vegetal, del que es coneix pel nom d'aiguarràs mineral, white spirit o aiguarràs símil, que és un derivat del petroli que es fa servir com a succedani de l'aiguarràs, en la preparació de pintures, vernissos i afins.[1]

Producció[modifica | modifica el codi]

Una de les primeres fonts de la trementina va ser el terebint (Pistacia terebinthus), un arbre mediterrani emparentat amb el pistatxo. En l'actualitat els principals pins productors d'essència de trementina són: pinastre (Pinus pinaster), Pi blanc (Pinus halepensis), Pinus massoniana, Pinus merkusii, Pinus palustris, pi taeda (Pinus taeda) i pi ponderosa (Pinus ponderosa). La destil·lació de trementina obtinguda a partir de pins californians com el pi ponderosa (Pinus ponderosa) i Pinus sabiniana) dóna un tipus d'aiguarràs que és gairebé heptà pur.[2] Quan es produeix pasta de paper amb el procés Kraft emprant com a matèria primera la fusta dels pins, s'obté aiguarràs com a subproducte. Sovint es crema a la mateixa fàbrica per a l'obtenció d'energia.

Propietats[modifica | modifica el codi]

1912 Targeta postal que representa uns recol·lectors de trementina

L'aiguarràs és un líquid incolor o amb lleuger color groguenc i olor característica com a pi.

  • Núm. CE: 232-350-7
  • Perills per a la salut: .
  • Perills per al medi ambient:
  • ADR: UN 1299 TREMENTINA, 3, III

Usos[modifica | modifica el codi]

El principal ús de l'aiguarràs ha estat sempre com a dissolvent de pintures o com a matèria primera per a la fabricació de pintures i vernissos. En l'actualitat està sent substituït per mescles d'hidrocarburs més barates, tals com el white spirit.

Transformat, l'aiguarràs també s'utilitza per formular repel·lents per a polls, gels per a fregues o emplastres.

Altres usos inclouen l'elaboració de fragàncies. Els usos dels pinens que poden obtenir-se amb posteriors destil·lacions són també múltiples.

El bàlsam del Canadà, també anomenat trementina del Canadà o bàlsam d'avet, és una trementina que es fabrica a partir de la resina de l'Abies balsamea.

La trementina veneciana es produeix a partir del làrix occidental (Larix occidentalis).

La trementina s'utilitza també com a matèria primera en la síntesi de compostos químics aromàtics. La càmfora utilitzada comercialment, linalol, alfa-terpineol i geraniol són generalment produïts a partir d'alfa-pinens i beta-pinens, que són dos dels principals components químics de la trementina. Aquests pinens se separen i es purifiquen per destil·lació. La barreja de triterpens i diterpens que queda com a residu després de la destil·lació de la trementina es ven com a pega grega (colofònia).

L'essència de trementina s'agrega també a molts productes de neteja i sanitaris, a causa de les seves propietats antisèptiques i el seu aroma a "net".

A principis de segle XIX, a Amèrica, la trementina de vegades es cremava en làmpades com a alternativa econòmica a l'oli de balena. S'utilitza més habitualment per a la il·luminació a l'aire lliure, a causa de la seva forta olor.[3]

La trementina ha estat durant molt de temps utilitzada com a dissolvent, barrejada amb cera d'abelles o amb cera de carnauba per fer cera per a mobles per a utilitzar-la com a capa protectora en els acabats de fusta greixada (per exemple, oli de llimona).

La trementina i destil·lats del petroli com el querosè s'han emprat en medicina des de temps antics, en remeis casolans per via tòpica i de vegades interna. Tòpicament s'ha utilitzat per a abrasions i ferides, contusions, com a tractament contra els polls, barrejada amb greix animal s'ha utilitzat per a fregues al pit, o per a inhalacions nasals i de gola. Moltes fregues modernes per al pit com el Vicks VapoRub®, encara contenen trementina en les seves formulacions. També contenen essència de trementina el Reflex ™[4]

Encara que l'administració interna d'aquest producte tòxic ja no és comuna avui en dia, antigament s'administrava emmascarant el seu gust amb terrossos de sucre, melassa o mel. Es podia utilitzar com a tractament per als paràsits intestinals, a causa de les seves suposades propietats antisèptiques i diürètiques, i també com a panacea.


Maneig com a residu[modifica | modifica el codi]

L'aiguarràs ha de ser considerat un residu perillós i des del punt de vista ambiental s'ha de tendir a buscar la reducció del seu ús, la reutilització i la seva correcta canalització. No és adequat abocar-lo al sistema de clavegueram o al sòl. L'aiguarràs que s'ha fet servir per netejar una brotxa de pintura es pot reutilitzar deixant-lo en repòs fins que les partícules de pintura es decanten i després es pot procedir a colar-lo.

Notes[modifica | modifica el codi]