Aiguaviva de Bergantes

Aiguaviva de Bergantes
Aguaviva

(En detall) (En detall)
Localització
Estat • Autonomia • Província • Comarca	Espanya Aragó Província de Terol Baix Aragó
Gentilici	Aiguavivà, aiguavivana
Predom. ling.	Català
Superfície	42,2 km²
Altitud	459 msnm
Població (2011)   • Densitat	693 hab. 16,42 hab/km²
Coordenades	40° 49′ 25″ N, 0° 11′ 51″ O
Organització Nuclis	1

Aiguaviva de Bergantes és un municipi del Baix Aragó, històricament considerat del Matarranya.

Història

Aiguaviva està situat a la confluència dels rius Guadalop i Bergantes, al límit històric dels regnes d'Aragó i de València. La població, estable fins el 1930, ha disminuït en més de la meitat des d'aleshores. El conreu de regadiu (400 hectàrees) aprofita les aigües del Guadalop a través de sèquies administrades per una comunitat de regants. El secà (vinya, cereals i oliverar) ocupa unes 820 hectàrees, i a les terres no conreades (2800 hectàrees), cobertes en part de romaní i de carrasca, hi pasturen més de mil caps de bestiar, especialment oví i cabrum. Al s XVIII tenia importància el conreu de moreres als marges de les feixes, les fulles de les quals eren destinades a la cria dels cucs de seda. Les terres de conreu estan força repartides i, en general, són explotades pels propietaris. La vila (677 hectàrees [1981], aiguavivans; 549 m alt), gairebé equidistants d'ambdós rius, fou reconquerida al final del s XII per Alfons I de Catalunya-Aragó. Al temple parroquial de Sant Llorenç, del s XVIII, són venerades quatre hòsties consagrades, les quals, segons la tradició, se salvaren de l'incendi que el 1475 destruí l'antiga església. Durant la Primera Guerra Carlina fou batuda a Aiguaviva, el 29 d'abril de 1838, la partida del guerriller carlí Lluís Badoy (batalla d'Aiguaviva).

Lingüística

El parlar d'Aiguaviva, al límit lingüístic del català amb el castellà, té unes característiques peculiars, que no es retroben exactament en cap altra població veïna, amb l'excepció de la Ginebrosa, a causa de l'aïllament de la vila de la resta del territori català (els seus habitants tenen més relació amb Morella i amb Alcanyís que no pas amb Vall-de-roures).

Té, com a particularitats fonètiques davant el català general: manca dels fonemes [ɛ] [ɔ] el primer substituït, en determinats casos, per l'articulació [ja]: [pjál] per pèl; interdental fricativa sorda [θ] com a resultat de c davant e i i: (θẹles], (θiştéla] per celles, cistella; articulació apicointerdental africada sonora [d] com a resultat del grup d'c davant e i i: [dọðe] per dotze; articulació d dels grups romànics contínua (l,n,r)+c davant ei i i: [dọņðẹla], [katqrðe] per donzella, catorze, i inversió del grup tl procedent de t'l, que passa a ld: [ŕɔlde] en lloc de la forma rotlle o rotle.

Com a particularitat morfològica, cal destacar el fet que a la primera persona del singular del present d'ndicatiu de la primera conjugació empren una <a>: jo canta.

Els aiguavivans qualifiquen llur parlar, espontàniament, de valencià i l'empren en les seves relacions amb Morella i amb els pobles dels Ports.