Ailanthus altissima

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ailant)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ailant
Ailanthus altissima
Ailanthus altissima
Ailanthus altissima jove en un carrer
Ailanthus altissima jove en un carrer

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Sapindales
Família: Simaroubaceae
Gènere: Ailanthus
Espècie: A. altissima
Nom binomial
Ailanthus altissima
(Mill.) Swingle
Sinònims[1]
  • Ailanthus cacodendron (Ehrh.) Schinz i Thell.
  • Ailanthus erythrocarpa Carrière
  • Ailanthus giraldii Dode
  • Ailanthus glandulosa Desf.
  • Ailanthus guangxiensis S.L.Mo
  • Ailanthus japonica K.Koch
  • Ailanthus japonica Dippel
  • Ailanthus peregrina (Buc'hoz) F.A.Barkley
  • Ailanthus pongelion J.F.Gmel.
  • Ailanthus procera Salisb.
  • Ailanthus rhodoptera F.Muell.
  • Ailanthus sinensis Dum.Cours. nom. illeg.
  • Ailanthus sutchuensis Dode
  • Ailanthus vilmoriniana Dode
  • Albonia peregrina Buc'hoz
  • Choerospondias auriculata D.Chandra
  • Rhus cacodendron Ehrh.
  • Toxicodendron altissimum Mill.

L'ailant, vernís del Japó , arbre de carretera, arbre del cel, arbre pudent, canya de la pudor, cornissa, espantagitanos, fals vernís, hivernenc o mal arbre [2](Ailanthus altissima), conegut com a chouchun en mandarí estàndard (臭椿 chòuchūn), és un arbre caducifoli de la família de les simaroubàcies.

És originari tant de Taiwan com del nord-est i el centre de la Xina. A diferència d'altres membres del gènere dels ailants, prefereix els climes temperats abans que els tropicals. Aquest arbre creix amb rapidesa i és capaç d'assolir una alçada de fins a quinze metres en vint-i-cinc anys. Tanmateix, és poc longeu i rarament viu més de cinquanta anys.

A la Xina, té una llarga història. Es menciona al diccionari Xinès més vell que ens ha arribat i està anomenat en diversos texts mèdics antics per la seva suposada qualitat de curar des de desordres mentals a la calvície. Les arrels, les fulles i l'escorça s'utilitzen encara avui en dia en la medicina tradicional xinesa, principalment com a astringent. L'arbre ha crescut per tot Xina i a l'estranger, on ha esdevingut part de la cultura occidental com es pot observar en la novela "A tree Grows in Brooklin" de Betty Smith, on l'ailant és metafòricament el tema principal.

L'arbre arribà a Europa des de Xina per primer cop als 1740s i als EEUU el 1784. Fou un dels primers arbres que es portaren des d'allí amb el moviment de la Chinoiserie. Inicialment era un arbre de jardí, que començà a inquietar als jardiners amb els seus hàbits invasors, però no se li donà importància. El segles XIX s'utilitzà àmpliament com arbre de carrer. Des d'allí l'arbre ha anat envaint i és que fora del seu hàbitat natural per acció directa de l'activitat humana, és considerada una espècie invasora capaç de produir estralls sobre les comunitats vegetals on s'estableixen, degut a la gran quantitat de llavors que poden generar els peus femenins, la seva capacitat de rebrot a través de les arrels, cosa que fa realment difícil de tal·lar, i la seva elevada taxa de creixement que produeixen una forta competència per a la llum. Per totes aquestes causes produeix una disminució en la biodiversitat constatada al Parc Natural de Collserola.[3] De les 61 espècies invasores senyalades als espais naturals de Catalunya, junts amb la cortaderia selloana és la més problemàtica.[4] Està considerada una espècia nociva a Austràlia, als EEUU, a Nova Zelanda i diversos països del sud i de l'est d'Europa. I ha estat tant perjudicial per certes poblacions que l'han arribat a anomenar col·loquialment arbre de l'infern.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Il·lustració botànica de les fulles, les flors i les sàmares d'un Ailanthus altissima, extreta de "Illustrated flora of the northern states and Canada" de Britton i Brown (1913)

L'ailanthus altissima és un arbre de mida mitjana que arriba a mesurar entre 17 i 27 metres d'alçada i 1 metre de diàmetre a l'altura del pit.[5] L'escorça és llisa, de color gris clar i a causa de l'acció de la llum solar es va esquerdant i va agafant amb un to més fosc i rogenc a mida que l'arbre envelleix. Els branquillons són forts i suaus degut a la lleugera pubescència. Tenen un color vermellós tirant a castany. Es poden observar lenticel·les i diverses marques en forma de cor que deixen els pecíols de les fulles en caure.

Detall de la marca que deixa la fulla en caure

Les gemmes són, igual que les branques, una mica pubescents, amb forma de cúpula, i es troben parcialment amagats derrere dels pecíols, excepte en la època de dormició, quan s'observen perfectament a les marques deixades per les fulles caigudes.[6] Les branques són d'un to gris que varia de clar a fosc, suaus i amb lenticel·les que es transformen amb fissures a mesura que envelleixen. Tot l'arbre desprèn una forta olor que pot recordar al cacauet, l'anacard [7] o a l'anacard podrit.[8]

Les fulles són llargues, pinnaticompostes (tant parelles o senars) i estan ordenades alternadament al llarg de la tija. Medeixen de 30cm a 90cm de llargada i contenen de 10 a 41 folíols. Les fulles més grans es troben en els brots més joves i vigorosos. El raquis és rogenc o verd amb una base ampla. Els folíols són oblanceolats amb marges sencers I una mica asimètrics, de vegades en cada parella no es troba cada un dels folíols un davant de l'altre. Medeixen entre 5 i 18 cm de llarg i entre 2,5 i 5cm d'amplada, a la base s'observen dues o quatre dents, cada una conté una glàndula a la punta. S'aprimen cada cop més fins arribar a la punta, molt prima.[6] L'anvers del focíol és verd fosc amb venes de color verd clar. En canvi, el revers és d'un color verd esblanqueït. ELs pecíols medeixen de 5 a 12 mm. La base lobular i les glàndules el distingeixen d'espècies similars com el sumac.

Llavors immadures, fulles i flors de l'A. altissima Llavors immadures, fulles i flors de l'A. altissima
Llavors immadures, fulles i flors de l'A. altissima

Les flors són petites i apareixen en grans panícules (de fins a 50cm de llargada) al final dels nous brots. Les flors individuals són groc-verdoses i es van tornant vermelloses. Tenen 5 petals i 5 sèpals.[5][7] Els sepals tenen forma de tasseta, són lobulars i estan units entre ells. Al seu torn, els pètals són valvats,(és a dir, estan tocant-se per les puntes però no es sol·lapen ni estan enganxats) i blancs i pubescents a l'interior.[6][9][10] Apareixen des de mitjans d'Abril, al sud, fins al Juliol, al nord. És dioeci, és a dir, les flors mascles i femelles neixen d'individuus diferents. Els arbres mascles produeixen entre tres i quatre cops la quantitat de flors que produeixen les femelles, això fa que els arbres mascles en floració siquin més vistosos. A més a més, els arbres mascles desprenen una olor molt desagradable durant la floració per atraure els insectes polinitzadors. Les flors femenines contenen deu (o molt rarament cinc) estams estèrils (estamoides), amb anteres amb forma de cor. El pistil està fet de cinc carpels independents (no estan fusionats), contenint, cada un, un únic òvul. Els estils estan units fragilment, acabant amb forma d'estrella a l'estigma.[6][9] Les flors masclulines són similars a les femenines però no tenen pistil i els estams funcionen, cada un coronat amb una antera globular i un disc glandular verd (que produeix la olor desagradable).[6] Les llavors nascudues de les flors femenines, són esfèriques i medeixen 5mm de diametre i cada una està encapulada en una sàmara de 2,5 cm de llarg i un 1cm d'ample. Apareixen del Juliol a l'Agost, però poden quedar-se a l'arbre fins la primavera següent. La sàmara és allargada i cargolada per les puntes, això fa que giri mentre cau, que es dispersi més amb el vent[5][7] i floti per poder-se dispersar a grans distàncies per Hidrocòria.[11] Els arbres femella produeixen una enorme quantitat de llavors, aproximadament unes 30.000 per kilogram d'arbre.[5] LA seva fecunditat es pot estimar sense danyar l'arbre, fent una mesura del dbh (diametre a l'altura del pit, del anglès diameter at breast height).[11]

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Les primeres definicions científiques de l'arbre es feren poc després de que fos introduït a Europa per part del Jesuïta francès Pierre Nicholas d'Incarville. Aquest havia enviat llavors des de Perking via Sibèria al seu amic botànic Bernard de Jussieu a la dècada dels 1740s. Bernard de Jussieu va pensar que aquestes llavors eren del Arbre de la laca Xinès (Toxicodendron vernicifluum), molt semblant a l'Ailanthus altissima i molt important econòmicament a Europa, que ell havia pogut observar a la baixa regió de Yangtze. D'Incarville adjuntava una nota indicant això, cosa que causà molta confusió les següents dècades. El 1751 de Jussieu va plantar unes quantes llavors a França i envià la resta a Phillip Miller, superintendent al Chelsea Physic Garden i a Phillip C. Webb, propietari d'una botiga de plantes exòtiques de Busbridge, Anglaterra.[6]

La gran confusió amb el seu nom començà quan tres homes diferents el van descriure amb tres noms diferents. A París, Carl von Linné li donà el nom de Rhus succedanea quan popularment es coneixa com "grand vernis du Japon". A Londres fou anomenat per Miller Toxicodendron altissima. Per acabar, a Busbridge s'optà per encabir-lo en el sistema de classificació antic com Rhus Sinese foliis alatis. Encara es conserven cartes del 1750s entre Philip Miller i John Ellis, cuidador del jardí de Webb a Busbridge, on es discuteix sobre nom. Per acabar-ho d'adobar, el 1782, Jakob Friedrich Ehrhart va classificar un exemplar de l'arbre que havia observat a Utrecht com a Rhus cacodendron.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «The Plant List».
  2. Vallés i Xirau, Joan (dir.). «Noms de plantes». Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. (Diccionaris en Línia), 2009.
  3. «Flora bioinvasora al Parc de Collserola. El cas d’Ailanthus altissima». Diagnosi ambiental al Parc de Collserola p. 65-69. Diputació de Barcelona, 2008. [Consulta: 25 de març de 2013].
  4. Jara Andreu i Montserrat Vilà, «Gestió de les invasions vegetals a Catalunya», L'atzavara, 2009 (18), pàgines 67-75
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Miller, James H. [22 gener 2010]. «Ailanthus altissima». A: Russell M. Burns and Barbara H. Honkala (eds.). Silvics of North America, Volume 2: hardwoods. USDA Forest Service, 1990. ISBN 0-16-029260-3 [Consulta: 7 febrer 2010].  AH654
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Hu, Shiu-ying. «Ailanthus altissima» (PDF). Arnoldia, 39, 2, març 1979, pàg. 29–50 [Consulta: 7 febrer 2010].
  7. 7,0 7,1 7,2 Miller, James H. «Tree-of-heaven». A: Nonnative invasive plants of southern forests: a field guide for identification and control. USDA Forest Service, 2003 [Consulta: 29 novembre 2011].  Gen. Tech. Rep. SRS-062
  8. Davies, Rob. «The toxic Tree of Heaven threatens England's green and pleasant land». The Observer, 17 setembre 2006. [Consulta: 21 agost 2010].
  9. 9,0 9,1 Felter, Harvey Wickes. «Ailanthus.—Ailanthus.». A: King's American Dispensatory. 18a ed.. Henriette's Herbal Homepage, 1898 [Consulta: 7 febrer 2010].  A 2-volumes modern facsimileis published by Eclectic Medical Publications.
  10. Ronse De Craene, Louis P.. «The systematic relationships of glucosinolate-producing plants and related families: a cladistic investigation based on morphological and molecular characters». Botanical Journal of the Linnean Society, 151, 4, agost 2006, pàg. 453–494. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2006.00580.x.
  11. 11,0 11,1 Kaproth, Matthew A.. «Seed Viability and Dispersal of the Wind-Dispersed Invasive Ailanthus altissima in Aqueous Environments». Forest Science, 54, octubre 2008, pàg. 490–496.

Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "Wasacz" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "collins2008" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "collins03" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "fergus" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "penn" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "burows" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "hartwell" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "kuhns" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "Dirr" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "Keeler" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "Mitchell" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "dirrmanual" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "gill" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "duke" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "swearingen" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "barnes" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "howard-feis" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "lawrence" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "mergen" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "heisy90" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "heisy96" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "bard" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "grime" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "jepson" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "Munz" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "Stipes_1995" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "merriam" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "shafiq" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "new_zealand" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "weeds-strategy" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "kowarik" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "shah97" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "little" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "schmeil" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "Hoshovsky" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "epithets" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "IUCN" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "taiwan" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "chinainvade" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "chinaflora" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "swingle" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.

Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "oed" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.