Ailant
|
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Jove arbre de vernís del Japó
Il·lustració que representa les fulles, flors i fruits de l'ailant
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Ailanthus altissima (Mill.) Swingle |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
Ailanthus glandulosa Desf. |
||||||||||||||
L'ailant, vernís del Japó , arbre de carretera, arbre del cel, arbre pudent, canya de la pudor, cornissa, espantagitanos, fals vernís, hivernenc o mal arbre [1](Ailanthus altissima), conegut com a chouchun en mandarí estàndard (臭椿 chòuchūn), és un arbre caducifoli de la família de les simaroubàcies. És originari tant de Taiwan com del nord-est i el centre de la Xina. A diferència d'altres membres del gènere Ailanthus, prefereix els climes temperats abans que els tropicals. Aquest arbre creix amb rapidesa i és capaç d'assolir una alçada de fins a quinze metres en vint-i-cinc anys. Tanmateix, és poc longeu i rarament viu més de cinquanta anys. Fora del seu hàbitat natural per acció directa de l'activitat humana, és considerada una espècie invasora capaç de produir estralls sobre les comunitats vegetals on s'estableixen, degut a la gran quantitat de llavors que poden generar els peus femenins, la seva capacitat de rebrot a través de les arrels i la seva elevada taxa de creixement que produeixen una forta competència per a la llum. Per totes aquestes causes produeix una disminució en la biodiversitat constatada al Parc Natural de Collserola. [2]
Referències[modifica]
- ↑ Vallés i Xirau, Joan (dir.). «Noms de plantes». Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. (Diccionaris en Línia), 2009.
- ↑ «Flora bioinvasora al Parc de Collserola. El cas d’Ailanthus altissima». Diagnosi ambiental al Parc de Collserola p. 65-69. Diputació de Barcelona, 2008. [Consulta: 25 de març de 2013].
| Açò és un esborrany sobre sapindals. Amplieu-lo! (citant les fonts) |