Aimó de Savoia-Aosta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aimó de Savoia-Aosta
Naixement 9 de març de 1900
Torí, Regne d'Itàlia
Mort 1948
Buenos Aires Argentina Argentina
Conegut/uda per 4t duc d'Aosta, príncep d'Itàlia i rei de Croàcia

Aimó de Savoia-Aosta (Torí, 9 de març de 1900 - Buenos Aires, 1948) fou el quart duc d'Aosta, príncep d'Itàlia i rei titular de Croàcia, com a Tomislau II, des de l'any 1941 fins a l'any 1943. Era fill del duc Manuel Filibert de Savoia-Aosta i de la princesa Helena d'Orleans. El duc d'Aosta era nét per via paterna del rei Amadeu I d'Espanya i de l'aristòcrata Maria Victòria del Pozzo, princesa de la Cisterna i per via materna del príncep Felip d'Orleans i de la princesa Maria Isabel d'Orleans. Casat l'any 1939 amb la princesa Irene de Grècia, filla del rei Constantí I de Grècia i de la princesa Sofia de Prússia. La parella tingué un únic fill SAR el príncep Amadeu de Savoia-Aosta, nat el 1943 a Florència. Casat en primeres núpcies amb la princesa Clàudia d'Orleans de la qual es divorcià i es casà amb l'aristòcrata siciliana Sílvia Paternò di Spedalotto. El 22 de setembre de 1904 fou honrat amb el títol de duc de Spoleto pel rei Víctor Manuel III d'Itàlia. A la mort del seu germà gran, el duc Amadeu de Savoia-Aosta, sense descendència masculina es féu càrrec del ducat d'Aosta. L'any 1941 els nacionalsocialistes i la Ustachi croata oferiren al duc de Spoleto la corona de Croàcia. Aimone i Irene acceptaren en un primer moment tot i que aviat se'ls hi féu entendre que establir-se a Zagreb seria problemàtic per la seva integritat física. El viatge a Zagreb per jurar com a rei croata i l'any 1943 Aimone abandonà les seves expectatives a la corona de Croàcia. Perdut el Referèndum de 1946 i després de l'establiment de la República, el duc d'Aosta abandonà el país i s'establí sol a l'Argentina amb la intenció de refer econòmicament les seva deteriorada hisenda, on morí pocs anys més tard.