Ainulindalë

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'Ainulindalë és la primera part d'El Silmaríl·lion, un recull resumit dels mites ficticis de la Terra Mitjana escrits per J.R.R. Tolkien i publicats pòstumament pel seu fill Christopher Tolkien.

El terme Ainulindalë vé del quenya i significa La Música dels Ainur, o en una traducció més literal el Càntic dels Sagrats. Es pronuncia "Ai-niu-LÍN-dal-e" (en quenya les esdrúixoles no s'han d'accentuar, i la dièresi és tan sols per indicar que la "e" final no és muda.)

La Música dels Ainur ocupa un lloc destacat en el cicle de Tolkien, ja que narra la cosmologia (o mite de la creació) de la Terra Mitjana.[1] La història té lloc en un buit abstracte, abans de l'inici dels temps, i explica els inicis del món, pensat i dissenyat per la voluntat de Déu, conegut en l'univers de Tolkien com l'Il·lúvatar.

Sinopsi[modifica | modifica el codi]

La narrativa es pot dividir en les següents parts:

  1. Els Ainur i el tema de la seva música (paràgrafs 1 a 4)
  2. Mélkor i la seva intercenció en la Música dels Ainur (paràgrafs 5 a 8)
  3. La Visió (paràgrafs 9 a 17)
  4. Gènesis (paràgrafs 18 a 20)
  5. La lluita per acomplir el destí (paràgrafs 21 a 25)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Chance, Jane. Tolkien the Medievalist (en anglès). Psychology Press, 2003, p.171. ISBN 0415289440. 


J. R. R. Tolkien - El Silmaríl·lion

Ainulindalë | Vàlaquenta | Quenta Silmaríl·lion | Akallabêth | Dels anells del poder i de la Tercera Edat