Airheads

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Airheads

Fitxa tècnica
Direcció: Michael Lehmann

Guió: = Rich Wilkes

Música: Carter Burwell

Fotografia: John Schwartzman

Muntatge: Stephen Semel

Protagonistes: Brendan Fraser
Steve Buscemi
Adam Sandler
Joe Mantegna
Michael McKean

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1994
Gènere: Comèdia
Duració: 88 minuts

Companyies
Distribució: 20th Century Fox
Pressupost: 11 milions de dòlars

Pàgina sobre “Airheads a IMDb

Valoracions
IMDb 5.7/10 stars

Airheads és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Michael Lehmann, estrenada el 1994.

Argument[modifica | modifica el codi]

Chazz, Rex i Pip volen fer conèixer el grup de rock que formen ells tres. Armats de pistoles d'aigua omplertes de Tabasco, amenacen els animadors d’una emissora de ràdio local especialitzada en rock per tal que difonguin el seu casset de demostració.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Crítica[modifica | modifica el codi]

Potser el món rock and roll ha satiritzat massa minuciosament i és hora de la paròdia, però "Airheads" no és prou divertida per parlar-ne, de paròdia: explica què passa quan tres imitadors d’estrelles de rock branden pistoles de joguina i ocupen una emissora de ràdio, demanant que la seva gravació sigui emesa en antena. La idea té possibilitats anàrquiques, comença de forma prometedora, després dona voltes i voltes i no s'atura.

Amb un repartiment d'actors atraients (uns quants havien treballat a "Saturday Night Live") "Airheads" pot semblar molt més divertida del que és. Havent presentat els personatges i establint la situació bàsica, el director (Michael Lehmann) i guionista (Rich Wilkes) semblen que han fugit a mitja pel·lícula: una vegada que Chazz (Brendan Fraser), Rex (Steve Buscemi) i Pip (Adam Sandler) ocupen l'emissora de ràdio, no tenen demandes reals a fer i la pel·lícula no sap cap a on tirar.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. MASLIN, JANET. The New York Times. Airheads (en anglès). The New York Times, 5 d’agost de 1994. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema