Aixafacaps

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aixafacaps exposat al Palau dels Oblidats de Granada.

L'aixafacaps és un instrument de tortura aplicat a l'edat mitjana, destinat a rebentar els ossos del crani.[1]

La barbeta de la víctima es col·locava a la barra inferior de l'instrument, i el casquet era empès cap avall pel cargol. Els efectes d'aquest procés són evidents: primer, es destrossen els alvèols dentaris, després les mandíbules, i, finalment, el cervell s'escorre entre les conques dels ulls i entre els fragments de crani.[1]

Existeixen uns instruments semblants anomenats "trencacranis", que, com el seu nom indica, la seva finalitat està a trencar el crani de la víctima.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Muñoz, Luis. «La tortura con el Aplasta cabezas». A: Origen, historia criminal y juicio de la iglesia catolica r.. Palibrio, 2013, p.241-242. ISBN 9781463359966 [Consulta: 17 març 2014]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aixafacaps