Aixarisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'aixarisme o escola aixarita (en àrab الأشعرية, al-axʿariyya, o الأشاعرة, al-axāʿira, literalment "els aixarites") va ser una de les primeres escoles teològiques de l'islam, basada en l'ensenyament d'Abu-l-Hàssan al-Aixarí. Sorgit en reacció al mutazilisme, que defensava la importància de la raó i la lògica, aquest corrent negava el lliure albir, considerant el concepte incompatible amb el poder absolut i la voluntat de Déu, rebutjant així mateix que la raó natural humana pogués conduir al coneixement del bé i del mal, ja que les veritats morals són establertes per Déu i només es poden conèixer a través de la revelació divina. Les idees d'Al-Aixarí i la seva escola es van anar anar imposant amb lentitud entre els musulmans ortodoxos fins a esdevenir predominants dins del sunnisme.

L'escola va aparèixer vers l'any 913 i durant les dues dècades següents va reunir un gran nombre de deixebles. Fou atacada pels mutazalites i per grups ortodoxos com els hanbalites, els hanafites i els maturidites, però tot i els atacs va esdevenir l'escola ortodoxa dominant al món àrab musulmà i potser al Khorasan (Pèrsia), sovint cooperant amb els xafiïtes. Van patir persecució sota els buwàyhides, però van obtenir el favor dels seljúcides i van obtenir així l'hegemonia. La reacció hanbalita d'Ibn Taymiyya (mort 1327) fou de poc abast. A partir del segle XVI, després d'As-Sanussí (mort en 1490) els grans xeics teòlegs ja no es consideren con aixarites, sinó eclèctics.

Els sunnites la consideren una de les tres escoles teològiques (o "d'aqida") tradicionals, junt amb l'atharisme i el maturidisme.