Ajuda:Catalanització dels tàxons
Hi ha una sèrie de normes que permeten catalanitzar els tàxons a partir del gènere cap a rangs superiors. Aquí se'n fa un resum:
Taula de continguts |
[modifica] Regles generals
D'un tàxon se'n poden diferenciar dues parts, el lexema i el sufix.
La catalanització del lexema és la part més complicada, ja que depèn de l'etimologia de cada un i ha de ser analitzada independentment. La part del sufix és la més senzilla, ja que depèn d'unes normes estrictes recollides a les seccions inferiors i que són diferents per a animals, plantes i bacteris.
[modifica] Regles per als lexemes
Hi ha certs canvis que depenen de la llengua original del lexema. Sovint es corresponen amb els apunts exposats a Viquipèdia:Transliteració: això vol dir que s'apliquen els criteris de transliteració d'altres llengües per poder-ho pronunciar adequadament en català, però en canvi rarament es canvia l'arrel del mot quan la llengua original és escrita en caràcters llatins. De manera específica, s'acostumen a conservar molt majoritàriament en la forma original quan aquesta deriva del cognom d'algú (epònim) o d'un topònim sense exònim català tradicional.
Uns casos especials són els del llatí i el grec que, fins a inicis del segle XX, eren les principals llengües que es feien servir per als noms dels tàxons, per tant tenen una aparició molt abundant i solen transcriure's de la manera en què els seus sons haurien evolucionat en el català si haguessin estat paraules originàries del llatí o el grec antic.
[modifica] Transliteració
Les següents indicacions són vàlides per als noms derivats del grec i el llatí. Cal tenir en compte que, tot i estar llatinitzats, alguns noms inclouen lexemes d'orígens diferents. En aquest cas, el lexema s'ha de transliterar segons els criteris propis de la llengua en qüestió.
- Diftongs
- ae esdevé e
- ei esdevé i
- ii i yi esdevenen i
- oe esdevé e
- oi esdevé e (en alguns casos)
- ou esdevé u (en alguns casos)
- Atenció! Si aquestes combinacions de vocals apareixen en forma d'hiat, es conserven en la forma original.
- Lletres individuals
- c es conserva com a c independentment de la lletra que porti darrere
- g es conserva com a g independentment de la lletra que porti darrere
- y esdevé i
- Combinacions consonàntiques
- ch esdevé qu davant de "e" o "i"; esdevé c davant les altres lletres
- ll esdevé l·l
- ph esdevé f
- st esdevené est al principi de la paraula
- th esdevé t
- les consonants geminades només es mantenen si existeix aquesta mateixa combinació en català, i se simplifiquen si aquesta combinació no es dóna segons les normes ortogràfiques habituals de la llengua.
Aquestes regles deixen de tenir validesa en els tàxons que estan anomenats en honor de llocs o persones. En aquest cas, és important conservar el nom, cosa que permet mantenir combinacions que altrament s'haurien de transliterar. Per exemple, Stokesosaurus es translitera com a Stokesosaure, i no pas com a Estokesosaure.
[modifica] Regles per als sufixos
[modifica] Animals
En general, els noms transliterats de tàxons animals són masculins. En són una excepció les subtribus.
| Categoria | Terminació | En català | Exemples |
|---|---|---|---|
| Superfamília | -oidea | -oïdeu/oïdeus | Hominoidea (hominoïdeus) |
| Família | -idae | -id/ids | Hominidae (homínids) |
| Subfamília | -inae | -í/ins | Homininae (hominins) |
| Tribu | -ini | -ini/inis | Hominini (homininis) |
| Subtribu | -ina | -ina/ines | Hominina (hominines) |
Hi ha algunes adaptacions tradicionals per als gèneres:
| Terminació llatina | Terminació catalana | Exemple llatí | Exemple català |
|---|---|---|---|
| -ceratops | -ceratop | Brachyceratops | Braquiceratop |
| -dactylus | -dàctil | Pterodactylus | Pterodàctil |
| -pithecus | -pitec | Sivapithecus | Sivapitec |
| -saurus | -saure | Tyrannosaurus | Tiranosaure |
| -therium | -teri | Homotherium | Homoteri |
[modifica] Famílies
L'accent sempre cau sobre l'última vocal abans de la terminació: per exemple, bòv-id. Quan es tracta d'una vocal que pot dur accent obert o tancat, sempre el portarà obert. Quan l'última vocal de l'arrel està en contacte directe amb la i de la terminació, no porta accent: per exemple, lepisoste-id.
[modifica] Altres casos
Hi ha clades d'ocells que acaben en -ornithes. La forma singular en català és -orni, mentre que en plural manté la dental grega i és -ornites. Així doncs, Enantiornithes es transliteraria com a enantiorni en singular i enantiornites en plural.
[modifica] Plantes
En general, els noms transliterats de tàxons vegetals són femenins. En són una excepció les divisions.
| Categoria | Terminació | En català | Exemples |
|---|---|---|---|
| Divisió | -phyta | -fití/fitins | Magnoliophyta (magnoliofitins) |
| Classe | -ida | -ida/ides | Magnoliopsida (magnoliòpsides) |
| Ordre | -ales | -al/als | Rosales (rosals) |
| Famílies | -aceae | -àcia/àcies | Rosaceae (rosàcies) |
| Subfamília | -oideae | -òidia/òidies | Rosoideae (rosòidies) |
[modifica] Bacteris
| Categoria | Terminació | En català | Exemples |
|---|---|---|---|
| Classe | -ia | ||
| Subclasse | -idea | ||
| Ordre | -ales | ||
| Subordre | -ineae | ||
| Subfamília | -oideae |
És molt habitual, en el món mèdic, que els gèneres es diguin en plural alhora de quantificar-los: és un cas espontani de catalanització de gèneres. Són casos no regulats però que es poden trobar al Diccionari Enciclopèdic de Medicina. També s'hi poden trobar noms catalanitzats d'agents patògens en concret.
[modifica] Casos concrets
- bacter > bacteri
- bacterium > bacteri
- cetes > cet
- coccus > coc
[modifica] Virus
En el cas dels virus, hi ha dues terminacions científiques típiques: les famílies i els gèneres.
- Les famílies acaben en -idae i es canvia per -id/ids.
- Els gèneres acaben en -virus. Aquest cas és especial, per què mentre el sufix final no es modifica (i és invariable en el plural), sí que es modifica el lexema: Papillomavirus > Papil·lomavirus. En alguns casos, també és normal la forma inversa: "Virus del papil·loma".
[modifica] Casos concrets
És habitual que nous clades sense rang taxonòmic es creïn amb la terminació -a. En aquests casos és habitual treure-la.
La terminació -zoa que apareix tant entre els animals com en clades superiors esdevé -zou en català.
[modifica] Ús de i en els clades acabats en -ia
Hi ha clades de rang superior a la família que acaben amb la terminació -ia. A vegades hi ha confusió sobre l'ús de la i: mesonic o mesoniqui?, anquilosaure o anquilosauri?
En aquests casos el que cal fer és fixar-se en la forma singular llatina. Si aquesta forma duu i, aleshores la transliteració catalana en durà, i si aquesta forma no té i, la transliteració no en durà. Per exemple, "euteri" duu la i perquè el singular de theria (therium) porta i; en canvi, "escandent" no duu la i perquè el singular de scandentia (scandens) no en porta.
Així doncs:
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||
[modifica] Davant del dubte
Davant del dubte, si alguna de les fonts següents adopta alguna catalanització, preneu-la en principi com a encertada:
- Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
- Cercaterm
- Diccionari Enciclopèdic de Medicina
Però penseu, també, que no inclouen ni de bon tros tots els tàxons que existeixen.
