Ajuntament d'Alzira
| Ajuntament d'Alzira | |
 Façana de l'Ajuntament d'Alzira |
|
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Tipus | Ajuntament |
| Arquitecte | Jaume Piquer |
| Cronologia | 1547 - 1606 |
| Localització | Alzira |
| Estil | Renaixentista |
| Vistes | |
L'Ajuntament o Casa Consistorial del municipi d'Alzira, Ribera Alta, País Valencià, és un edifici administratiu, seu de l'ajuntament. Se situa a l'eix de l'antiga vila d'Alzira, és d'estil renaixentista construït a partir de la segona meitat del segle XVI. L'edifici fou declarat Monumento Histórico Artístico el 17-12-1930 (BOE de 18.12.1930). Està situat entre el carrer Sant Roc i la plaça de Casassús.
Taula de continguts |
[modifica] Descripció
L'edifici es va construir entre els anys 1547 i 1606[1], el 1549 ja estarien fets els ciments i l'estructura base, i el 1603 finalitzarien les obres de l'escala i la galeria superior. L'artífex principal va ser Jaume Piquer (segons opinió de Tormo), amb la col·laboració d'altres mestres pedrapiquers, com Guillem Torres i Joan Lemosin, a més dels mestres de tàpies Miquel Joan i Cosme Rodríguez, i el fuster Cosme Castany.
Es tracta d'un edifici quadrangular, coberta tres aigües amb teula àrab. Les seues estances s'organitzen al voltant d'una galeria rectangular. A la planta baixa destaca el vestíbul, dividit en dos espais per un arc carpanell (típic dels palaus valencians), en el primer es troba l'escala que porta al primer pis, en el segon s'ha construït una escala per a comunicar amb la part nova de l'ajuntament. En el primer pis se sitúa el Saló Noble, espai rectangular i paral·lel a la façana, il·luminat per tres finestrals. El Saló té un sostre de teginat de fusta fet per Pere o Pedro Girabo; un sòcol negre, parament que imita la pedra, i a la part superior una cornisa de fusta dividida en tres franges (a la intermitja es repeteix l'escut de la vila i a l'última hi han uns petits permòdols que sembla que sostenen el teginat). L'accés a aquesta estança es fa per una porta barroca, ricament decorada amb elements al·legòrics.
A la façana hi han motius renaixentistes a la planta baixa, ordenada a la clàssica amb pilastres corínties i entaulament per dintell a les finestres o mitges pilastres de dau convex que flanquegen l'arc de mig punt de la porta[1]; a la segon hi han tres finestrals coronelles (tret que ha fet pensar en la possibilitat de que siguen una reutilització d'un altre edifici). És una façana simètrica, on la planta baixa presenta una portada central amb un arc de mig punt, flanquejada per dues finestres adintellades.
A la planta noble hi han tres finestrals que segueixen els esquemes gòtics, i que es corresponen verticalment amb els dos inferiors i la portada. Els dos laterals són originals, ambdós sense columnetes. El central es va eixamplar per a co·locar-hi un balcó, ara desaparegut després d'una restauració que ha tornat a la façana la seua disposició original. El tercer cos que remata la façana està fet de rajola i conforma una galeria de 14 arquets i a sobre un ràfec d'escassa projecció.
L'any 1983 l'arquitecte municipal Alfredo Andrés Peris va ampliar l'ajuntament afegint un nou edifici en la part posterior, i restant units per una ala de la galeria de l'edifici històric.
[modifica] Arxiu Municipal d'Alzira
Allotjat en un edifici de nova planta, inaugurat el 2003, però situat al carrer Salineries, 1, darrere mateix de la Casa Consistorial, conté alguns dels documents més importants del País Valencià. Destaquen la sèrie de pergamins de la Cancelleria Reial, la col·lecció dels Llibres dels Actes dels Jurats e Concell, el repertori de Protocols Notarials, els Padrons de la Séquia Reial del Xúquer, i el més valuós, el còdex miniat del segle XIV Aureum Opus Privilegiorum Regni Valentie, llibre que recull un registre de privilegis. Datat del 1380, en els segles XV i XVI s'afegiren més privilegis. Actualment exerceix d'arxiver municipal Aureliano-J. Lairón Plà.
A més, el palau guarda una important col·lecció artística, amb obres d'autors com Teodor Andreu o Vicent Requena amb el Retaule de Sant Silvestre.
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 Bérchez, J., Arquitectura renaixentista valenciana (1500-1570). València, Bancaixa, 1994, p. 99. ISBN 84-87684-49-1
Aquest article incorpora text del BIC incoat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana .
