Ajuntament de Terrassa
| Ajuntament de Terrassa | |
 Façana de l'Ajuntament de Terrassa |
|
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Tipus | Equipament municipal |
| Arquitecte | Lluís Muncunill i Parellada |
| Començament | 1900 |
| Acabament | 1903 |
| Localització | Raval de Montserrat, núm. 14-20 (i) |
| Estil | neogòtic |
| Materials utilitzats | carreus amb pedra de Montjuïc |
| Vistes | |
 projecte original de 1900 |
|
L'Ajuntament de Terrassa és un edifici neogòtic de Terrassa on té la seu el consell de la ciutat. Està situat al Raval de Montserrat, núm. 14-20, i és una obra de Lluís Muncunill dels anys 1900-1902, construïda al solar de Can Galí en substitució de l'antiga casa de la vila, avui ocupada pel Centre Excursionista de Terrassa, al mateix Raval, al número 13, davant per davant de l'actual Ajuntament.[1] Constitueix una de les primeres obres terrassenques de l'aleshores arquitecte municipal, que seguia les tendències historicistes medievals que més tard el van conduir cap al modernisme.
L'encàrrec data de 1900, any en que es va enderrocar l'edifici existent al solar; Muncunill va presentar el projecte en tres fases: el projecte d'estructures, el 1900, la façana, galeria i decoració interior el 1902 i el plec de condicions i pressupost per als acabats interiors el 1903. Quan el 16 de juliol de 1903, Muncunill va ser destituït com a arquitecte municipal, ja estava construït fins el primer pis, inaugurant-se oficialment el saló de sessions el 6 de juliol d'aquell any.
L'obra va ser continuada pel nou arquitecte municipal, Antoni Pascual i Carretero. El projecte va ser respectat, en línies generals, si bé la galeria amb 10 buits d'aire neogòtic que Muncunill havia dissenyat per al segon pis i el gablet central que havia de tenir un rellotge varen ser eliminats. En una restauració de 1986 es va poder recuperar el pinacle central i els que coronen la façana.
El material principal és pedra sorrenca de la muntanya de Montjuïc, un material que es troba a tota la façana i bona part de l'interior, especialment vestíbul, escala i sala de sessions. L'ornamentació esculpida també en pedra s'inspira en el moviment organiscista que obté les seves referències a la natura i que va ser impulsada pels teòrics Viollet-le-Duc, clarament medievalista, i Ruskin, impulsor del simbolisme anglès.[2]
L'edifici consta de planta baixa i dos pisos, amb una façana profusament decorada on es combinen diversos elements arquitectònics i ornamentals propis de l'estil gòtic com els tres arcs apuntats de la portalada que configura un atri, les finestres del pis principal, les balustrades, els pinacles, els gablets o els relleus de temàtica vegetal. El primer pis compta amb una gran balconada a la que s'obren cinc portes d'arc apuntat molt decorades. Al segon pis hi ha només quatre finestres amb una decoració menys profusa i el gablet projectat originalment i construït el 1986, al centre allotjant l'escut de la ciutat i un rellotge. [2]
A l'interior hi destaca la gran escalinata de pedra coronada amb una claraboia amb vitralls, així com també els enteixinats de guix de Jeroni Ablabó[3] que guarneixen els sostres del saló de sessions i la sala de l'alcaldia. Del saló de sessions cal esmentar-ne també la triple portalada gòtica d'ingrés, els treballs de fusteria de l'arrambador i les motllures apuntades de les portes d'accés, obra de Pau Güell[4] i la Galeria de Terrassencs Il·lustres, amb els retrats dels personatges destacats de la ciutat, segons una iniciativa sorgida el 1914 amb motiu de l'homenatge a Joaquim de Sagrera. En aquesta zona noble del primer pis s'ubiquen, als dos costats del saló, l'alcaldia, la secretaria, el despatx de l'arquitecte municipal i la comptaduria.[5]
Al segon pis s'ubicava els jutjats i l'arxiu municipal, ubicats als costats de l'espai de la claraboia central que dóna llum a l'escala.[6]
Si bé Muncunill fou destituït com a arquitecte municipal el 1902, es creu que tots els treballs decoratius van ser dirigits per ell mateix.[5]
[modifica] Referències
[modifica] Bibliografia
- Freixa, Mireia; Llordés, Teresa. Lluís Muncunill: 1868-1931 : arquitecte. Caixa de Terrassa, 1996. ISBN 978-84-7782-417-6 [Consulta: 21 de desembre 2011].
- Sánchez Castillo, Marta. «Ajuntament de Terrassa de Lluis Muncunill i Parellada: història i arquitectura» (Tesi doctoral). . Universitat Politècnica de Catalunya (2011) [Consulta: 18 de desembre de 2011].
