Akaixà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Akaixà[1] (आकाश, ākāśa, 'cel', 'espai') és un mot sànscrit que se sol traduir per èter. Segons diverses escoles hindús es tracta d'un dels bajamahabhuta, o "cinc grans elements" que constitueixen la base del món material, i la seva principal característica és Xabda (el so).[2] D'aquests cinc elements en seria la quinta essència i els altres quatre (Aire, Foc, Aigua i Terra) en serien la conseqüència.[3]

Pel jainisme, l'akaixà és l'espai infinit que dóna naixença a totes les coses.[4]

En el budisme, akaixà també se sol interpretar com a 'espai infinit'[5] i se subdivideix en tres parts: skandha, desa i pradesa.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Transcripció fonètica segons el Sanskrit-English Dictionary del sanscritòleg britànic Monier Monier-Williams (1819-1899)
  2. F. Max Muller, Six Systems of Indian Philosophy; Samkhya and Yoga; Naya and Vaiseshika Kessinger Publishing, 2003, p. 40. ISBN 0766142965
  3. Indian Metaphysics and Epistemology by Karl H. Potter, Usharbudh Arya, Motilal Banarsidass Publications, 1977, p. 71. ISBN 8120803094
  4. Narendra Singh, Encyclopaedia of Jainism, Anmol Publications PVT. LTD., 2001, p. 1623. ISBN 8126106913
  5. Tilmann Vetter, The Ideas and Meditative Practices of Early Buddhism, Brill: Leiden, 1988. pg. 65
  6. Nyanatiloka, Buddhist Dictionary, Buddhist Publication Society, 1998, pp. 9–10. ISBN 9552400198

Vegeu també[modifica | modifica el codi]