Akhenaton

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Akenaton
Bust d'Akhenaton
Bust d'Akhenaton
Faraó d'Egipte
Anys de regnat: c. 1352 a 1335 aC
Dinastia: Dinastia XVIII d'Egipte
Predecessor: Amenhotep III
Successor: Semenkhare
Consort(s): Nefertiti
Fills: Anjesepaaton, Tutankamon, entre altres
Pare: Nebmaatra Amenhotep (Amenhotep III)
Mare: Tiy (o Tiye)
Lloc de defunció: Akhetaton
Sepultura: Tombes Reials a Akhetaton (Egipte), probablement traslladat a la tomba KV55 en la Vall dels Reis

Amenhotep IV (també conegut amb el nom hel·lenitzat d'Amenofis IV[1]) va regnar a l'Antic Egipte a la primera meitat del segle XIV aC vers 1350 a 1335 aC.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Amenofis IV fou criat pel seu pare Amenofis III i per la seva mare Tiy, que probablement tenia simpatia pel déu Aton, un dels molts déus egipcis. Els sacerdots del déu principal Amon, havien agafat un poder extraordinari i formaven un partit molt important i Tiy va mirar de contraposar la seva influència amb el culte a Aton

La seva primera dona va ser la reina Nefertiti que era filla del visir Ay, suposadament germà de la reina mare Tiy.

Akhenaton va tenir almenys tres dones més: Merytaten (de nom semblant al de dues filles del faraó, però diferent persona, mare d'una d'elles), Kiya (possible mare de Tutankhamon), i Ankhesenpaaten (possible mare d'Ankhesenpaaten la jove, després casada amb Tutankhamon).

Amenhotep (IV)
en jeroglífics
praenomen o nom de tron
Hiero Ca1.png
ra nfr xpr ra Z2
wa
n
Hiero Ca2.png
nomen o nom de naixement
Hiero Ca1.png
M17 Y5
N35
R4
X1 Q3
R8 S38 O28
Hiero Ca2.png
Akhenaten en jeroglífics
Hiero Ca1.png
i t
n
ra
G25 x
n
Hiero Ca2.png

Al començament el faraó va construir un temple al seu déu Aton, al costat del temple d'Amon a Karnak, però més tard en va prohibir el culte, va tancar els seus temples, en va confiscar les rendes, va fer-ne destruir les estàtues i en va profanar els llocs sagrats. Les terres dels temples de Tebes, Memfis i Heliòpolis van revertir a la corona.[2]

Uns cinc anys després de ser coronat, es va canviar el nom d'Amenhotep, que significa "Amon està satisfet", pel d'Ejn Aton (Akhenaton), que significa "agrada a Aton" o "està al servei d'Aton", i va intentar promoure una reforma religiosa al voltant del nou culte, monoteista, l'atonisme, entorn d'un Déu-Sol anomenat Aton. Aton se simbolitza amb un gran disc solar alat. D'aquesta manera s'oposava al poder de la classe sacerdotal que afavoria el culte a Amon. Nefertiti fou reanomenada Neferneferuaton (Bonica és la bellesa d'Aton)

Va erigir la ciutat d'Akhetaton, que significa "l'horitzó d'Aton" (actualment a Tell al-Amarna), consagrada al déu Aton, on es va retirar per adorar el seu déu. Va fer construir temples amb grans patis, ja que el culte solar calia fer-lo a l'aire lliure.

Amb el canvi de religió va promoure també un canvi en els usos artístics, motiu pel qual les representacions humanes es fan molt més realistes i s'abandonen les convencions emprades fins aleshores (i després).

Una de les imatges que es conserven d'Akhenaton i la seva família els representa duent ofrenes a Aton. Aquest déu apareix en forma de disc, junt amb la serpent i el símbol de la vida, envoltat de braços en disposició radial, per recollir les ofrenes, a canvi de llum i vida. Junt amb Akhenaton, va regnar com a gran visir "Irso siri". Alguns historiadors l'han identificat amb el Josep bíblic del Gènesi, amb base que això explicaria la irrupció del monoteisme a Egipte per influència hebrea. Coincideix així mateix amb la prohibició dels sacrificis en els temples, l'expropiació del latifundi durant els set anys de gana subministrant blat a canvi de la propietat, quedant tot el país en mans del faraó, que després arrendaria el terreny a canvi de la cinquena part de la collita.

Va deixar el govern per preocupar-se només dels afers religiosos i la seva nova capital, i això fou aprofitat pel seu visir Ay (que portava el títol de "Pare del déu" i era potser gendre del faraó) i el general Horemheb (casat amb Mutnedjmet, filla d'Ay i per tant un altre gendre d'Ay).

El dotzè any de regnat va morir una filla de la parella Mekytaten. Sembla que Nefertiti va morir poc després però altres suggereixen que fou apartada i substituïda en el protocol per Merytaten, anomenada "gran esposa reial" que li va donar una filla anomenada Merytatentasherit (Merytaten la jove) que es va casar amb Semenkhare. Aquesta repudiació hauria estat deguda a intrigues palauenques promogudes per cortesans.

Durant el seu regnat, Egipte va perdre Canaan, que va passar a mans d'amorreus i hitites. Vegeu: Amorru.

Va morir vers el 1345/1335 aC en el seu 16è any de regnat. El professor Geoffrey Martin va trobar evidències que havia estat enterrat a Akhetaton almenys inicialment. Després fou segurament traslladat. Una de les teories el suposa enterrat a la tomba KV55 de la Vall dels Reis.

Himne a Aton[modifica | modifica el codi]

En algunes tombes dels funcionaris d'Akhenaton, particularment en la d'Ay, s'han trobat fragments de l'Himne a Aton on el mateix faraó expressà els conceptes de la nova religió, és sorprenent el seu semblant amb el salm 104:22 de la Bíblia.

« A l'alba, quant surts brillant en l'horitzó com Aton diürn, escapes a l'obscuritat, dones els raigs, i les Dues Terres estan en celebracions. Cada un es desperta i s'alça sobre els seus peus, doncs Tu els has aixecat. Purifiquen els seus cossos, es vesteixen de gala, els seus braços lloen la teva aparició i el país sencer realitza els seus treballs. Tots els ramats estan satisfets en les pastures. Els arbres i les plantes reverdeixen. Els ocells volen; estenen les ales en els seus nius i així lloen el teu Ka. Tot el bestiar s'aixeca sobre les seves potes. Els qui volen i tots els qui estan seguts, viuen quan Tu surts per ells. Els vaixells naveguen riu avall i riu amunt, i igualment tots els camins estan oberts quan Tu apareixes. Els peixos, en la ribera, salten davant el teu semblant, quan els teus raigs penetren en l'interior de les aigües.[3] »

Llinatges familiars[modifica | modifica el codi]

Progenitors[modifica | modifica el codi]

Fou fill d'Amenhotep III i de la reina Tiy, qui posseïa el càrrec de gran esposa reial. Les relacions familiars de la Reina mare d'Akhenaton van ser conegudes gràcies a la descoberta de la tomba, gairebé intacta, dels seus pares, els nobles Yuya i Tiyu. Aquest descobriment fou considerat el més important en termes arqueològics fins a la troballa de la tomba de Tuntankhamon. Se sap que els familiars de la reina Tiy eren originaris de la ciutat d'Ajmin. Akhenaton succeí el seu pare després de la prematura mort del príncep Thutmose, successor per ordre de primogenitura, pràcticament alhora que la d'Amenhotep III. De fet, no figura com a hereu en cap document ni monument de l'època del seu pare. Tanmateix, en l'actualitat diferents egiptòlegs han arribat al consens que el jove príncep Amenhotep fou ascendit a coregent del faraó Amenhotep III en els anys finals del seu regnat. Més encara, es presumeix que la localització de la residència del coregent era a la ciutat de Tebes (Palau de Malqata), on en els seus primers anys va contribuir a la construcció de diversos temples.

Família[modifica | modifica el codi]

Article principal: Les Reines d'Amarna
Altar per a l'adoració familiar o individual d'Aton i la família reial. Baix relleu de la família reial sota els rajos donadors de vida de l'únic déu: Aton. Museu Egipci del Caire.

El títol de gran esposa reial o Ta hemet nesu fou posseït per Nefertiti, que tenia una gran bellesa, i possiblement tenia uns grans dots, car amb ella la figura de la gran esposa reial arribà a quotes mai vistes. Cal mencionar que no existeixen registres d'un faraó regnant i la seva principal esposa, tots dos portant cartutxos reials. Una teoria sosté que arribà a ésser coregent juntament amb el seu marit amb el nom de Neferneferuaton. Àdhuc es pensa que, a la mort del seu marit, es convertí en reina-faraó durant un curt període de temps amb el nom de Semenejkara.

Les dades que es tenen avui dia possibiliten tenir un adequat coneixement de la bella Nefertiti, filla d'un noble molt arrelat a la cort i qui jugaria un paper de primer ordre en els anys següents de finals de la dinastia, Ay. És sabut també que Nefertiti era filla del noble Ay i la seva primera esposa, qui es creu que va morir prematurament deixant la nena Nefertiti òrfena amb pocs anys. També es pot afirmar que amb posterioritat, Ay tornà a casar-se amb una nova dona amb qui va tenir una altra nena: Mutnedymet. Aquesta germanastra de Nefertiti arribaria a ser consort d'un nou faraó que trencaria la connexió amb la línia sanguínia de la dinastia XVIII: Horemheb.

Nefertiti acompanyà el faraó Akhenaton en totes les obres que aquest va emprendre, ja que se la pot veure representada no només en les commemoracions religioses al voltant del nou déu Aton, sinó també en múltiples cerimònies, essent rebuda per ambaixadors estrangers, funerals i fins i tot en les esteles fundacionals de la nova capital Akhetaton. Malauradament, no va poder dotar de plançons masculins el tron, i atès que la successió era per línia sanguínia masculina (igual com va passar a Hatshepsut en temps immediatament anteriors), el destí de les seves filles seria el de casar-se amb el pretendent masculí al tron, sigui del mateix llinatge sanguini (com va ser molt probablement Tutankhamon) o un usurpador proper (Ay).

Finalment, les hipòtesis apunten que el decés de Nefertiti va ocórrer molt probablement abans del del seu espòs, el que implicà que Akhenatón es casés amb una de les seves filles per ocupar el lloc de gran esposa reial. El que encara es discuteix a nivell acadèmic és si la relació era purament cerimonial o existí algun tipus de relació incestuosa.

També va destacar la figura de Kiya, mencionada com "l'amada esposa", esposa secundària d'Akhenaton, qui molt probablement va guanyar rellevància per dotar d'un fill baró el rei, el príncep Tut-ankh-Aton, el futur Tut-ankh-Ammon (Tutankhamon), car en l'actualitat sabem que Nefertiti únicament va tenir filles del rei.

Com era costum en els reis de la dinastia XVIII, heretà del seu pare Amenhotep III l'harem reial, que incloïa la princesa mitànnia Taduhepa, fruit d'un tractat diplomàtic, enviada per enfortir encara més les relacions entre Egipte i Mitanni durant el regnat del seu pare Amenhotep III.

Akhenaton va tenir una nombrosa prole de la seva unió amb Nefertiti i la resta de les seves esposes, pràcticament totes nenes. A continuació es relacionen llurs noms:

Filles nascudes de Nefertiti[modifica | modifica el codi]

  • Meriaton: durant els anys 1-2. Fou gran esposa reial d'Akhenaton i d'Semenekara.
  • Meketaton: durant els anys 2-3. Va morir l'any 14.
  • Ankhesenpaaton: durant els anys 4-5. Fou gran esposa reial d'Akhenaton i de Tutankhamon.
  • Neferneferuaton-Tasherit: durant els anys 7-8. Va morir entre els anys 14 i el 17.
  • Neferneferura: durant els anys 8-10. Morí entre els anys 12 i 17.
  • Setepenra: durant els anys 10-12. Morí entre els anys 12 i 17.

Filles nascudes de Meritaton[modifica | modifica el codi]

  • Meritaton-Tasherit: durant els anys 14-17. Va morir en aquestes dates.

Filles nascudes d'Ankhesenpaaton[modifica | modifica el codi]

  • Ankhesenpaaton-Tasherit: durant els anys 14-17. Va morir en aquestes dates.

Fills nascuts de Kiya[modifica | modifica el codi]

  • Tutankhamon: posterior rei d'Egipte.
  • Kiya-Tasherit.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Akhenaton». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Rotger, Agnès. «Akhenaton. El faraó revolucionari». Sàpiens [Barcelona], núm. 93, juliol 2010, p. 48-53. ISSN: 1695-2014.
  3. Traducció d'Alexandre Herrero Pardo

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Amenhotep III
Faraó
Dinastia XVIII
Succeït per:
Semenkhare