Akhenaton
De Viquipèdia
Amenhotep IV (també conegut amb el nom helenitzat de Amenofis IV) va regnar a l'Antic Egipte a la meitat del segle XIV aC vers 1350 a 1335 aC.
Amenofis IV fou criat pel seu pare Amenofis III i per la mare Tiy, que probablement tenia simpatia pel déu Aton, un dels molts déus egipcis. Els sacerdots del déu principal Amon, havien agafat un poder extraordinari i formaven un partit molt important i Tiy va mirar de contraposar la seva influència amb el culte a Aton
La seva primera muller va ser la Reina Nefertiti que era filla del visir Ay, suposat germa de la reina mare Tiy.
Akhenaton va tenir al menys tres dones mes: Merytaten (nom semblant al de dos filles del faraó, però diferent persona, d'una d'elles la mare), Kiya (possible mare de Tutankhamon), i Ankhesenpaaten (possible mare d'Ankhesenpaaten la jove, després casada amb Tutankhamon).
Al començament el faraó va construir un temple al seu déu Aton al costat del temple d'Amon a Karnak, però mes tard va prohibir el culte, va tancar els seus temples, va confiscar les seves rendes, va fer destruir les estàtues i profanar els llocs sagrats. Les terres dels temples de Tebes, Memfis i Heliòpolis van revertir a la corona.
Uns cinc anys després de ser coronat, es va canviar el nom d'Amenhotep, que significa "Amon està satisfet", pel de Ejn Aton (Akhenaton), que significa "agrada a Aton" o "està al servei d'Aton", i va intentar promoure una reforma religiosa en torn al nou culte, monoteista, l'Atonisme, en torn a un Déu-Sol anomenat Aton. Aton se simbolitza amb un gran disc solar alat. D'aquesta manera s'oposava al poder de la classe sacerdotal que afavoria el culte a Amon. Nefertiti fou renanomenada Neferneferuaton (Bonica es la bellessa d'Aton)
Va erigir la ciutat Akhetaton, que significa "l'horitzó d'Aton" (actualment a Tell al-Amarna), consagrada al déu Aton, on es va retirar per a adorar al seu déu. Va fer construir temples amb grans patis, ja que el culte solar calia fer-lo a l'aire lliure.
Amb el canvi de religió va promoure també un canvi en els usos artístics, pel que les representacions humanes es fan molt més realistes i s'abandonen les convencions emprades fins llavors (i després).
Una de las imatges que es conserven d'Akhenaton i la seva família, els representa duent ofrenes a Aton. Aquest déu apareix en forma de disc, junt amb la serpent i el símbol de la vida, envoltat de braços en disposició radial, per recollir les ofrenes, a canvi de llum i vida.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Junt amb Akenaton, regna com a gran visir "Irso siri". Alguns historiadors l'han identificat amb el Josep bíblic del Gènesi, basant-se en què això explicaria la irrupció del monoteisme a Egipte, per influència hebrea. Coincideix així mateix amb la prohibició dels sacrificis en els temples, expropiació del latifundi durant els set anys de gana subministrant blat a canvi de la propietat, quedant tot el país en mans del faraó, que després arrenda el terreny a canvi de la cinquena part de la collita.
Va deixar el govern per preocupar-se només dels afers religiosos i la seva nova capital, i això fou aprofitat pel seu visir Ay (que portava el títol de "Pare del déu" i era potser gendre del faraó) i el general Horemheb (casat amb Mutnedjmet, filla d'Ay i per tant un altre gendre d'Ay)
El dotzè any de regnat es va morir un filla de la parella Mekytaten. Sembla que Nefertiti va morir poc després però altres suggereixen que fou apartada i substituïda en el protocol per Merytaten, anomenada "Gran esposa reial" que li va donar una filla anomenada Merytatentasherit (Merytaten la jove) que es va casar amb Semenkhare. Aquesta repudiació s'hauria degut a intrigues palauenques promogudes per cortesans.
Durant el seu regnat, Egipte va perdre Canaan, que va passar a mans d'amorreus i hitites. Vegeu: Amorru.
Va morir vers 1345/1335 aC en el seu 16è any de regnat. El professor Geoffrey Martin va trobar evidència de què havia estat enterrat a Akhetaton al menys inicialment. Després segurament fou traslladat. Una de les teòries el suposa enterrat a la tomba KV55 de la Vall dels Reis.
Taula de continguts |
[edita] Himne a Aton
En algunes tombes dels funcionaris de Akhenaton, particularment en la de Ay, s'han trobat fragments del Himne a Aton a on el propi faraó expressà els conceptes de la nova religió, se sorprenent el seu semblant amb el salm 104:22 de la Bíblia.
| « | Al Alba, quant surts brillant en el Horitzó com Aton diürn, escapes a la obscuritat, dons els raigs, i les Dues Terres estan en celebracions. Cada un es desperta i s'alça sobre els seus peus, dons Tu els has aixecat. Purifiquen els seus cossos, es vesteixen de gala, els seus braços alaba'n la teva aparició i el País sencer realitza els seus treballs. Tots els remats estan satisfets en les pastures. Els arbres i les plantes reverdeixen. Els ocells volen; estenen les ales en els seus nius i així alaba'n tu Ka. Tot el bestiar s'aixeca sobre les seves potes. Els que volen i tots els que estan seguts, viuen quant Tu surts per ells. Els vaixells naveguen riu avall i riu amunt, i igualment tots els camins estan oberts quant Tu apareixes. Els peixos, en la ribera, salten davant el teu semblant, quant els teus raigs penetren en el interior de les aigües.[1] | » |
[edita] Llinatges familiars
[edita] Progenitors
Fou fill d'Amenhotep III i de la reia Tiye, qui posseïa el càrrec de Gran Esposa Reial. Coneixement de les relacions familiars de la Reina Mare d'Axenató ens han arribat al dia d'avui quan es va descobrir en forma gairebé intacta la tomba dels seus pares, els nobles Yuya i Tiyu. Aquest descobriment fou considerat el més ric en termes arqueològics fins la troballa de la tomba de Tuntankamon. Sabem que els familiars de la reina Tiye eren originaris de la ciutat d'Ajmin. Axenató succedí el seu pare després de la prematura mort del príncep Thutmose, successor per ordre de primogenitura, pràcticament alhora que la d'Amenhotep. De fet, no figura com hereter en cap document ni monument de l'època del seu pare. Tanmateix, en l'actualitat els diferents egiptòlegs han arribat a un consens en què el jove príncep Amenhotep fou ascendit a corregent del rei Amenhotep III en els anys finals del regnat d'aquest. Més encara, es presumeix que la localització de la residència del corregent era a la ciutat de Tebes, on en els seus primers anys va contribuir a la construcció de diversos temples.
[edita] Família
El càrrec de Gran Esposa Reial o Ta hemet nesu fou posseït per Nefertiti, qui era d'una gran bellesa, i possiblement tenia uns grans dots, car amb ella la figura de la Gran Esposa Reial arribà a quotes mai vistes. Cal mencionar que no existeixen registres d'un faraó regnant i la seva principal esposa, tots dos portant cartutxos reials. Una teoria sosté que arribà a ésser corregent juntament amb el seu marit amb el nom de Neferneferuaton. Àdhuc es pensa que, a la mort del seu marit, es convertí en reina-faraó durant un curt període de temps amb el nom de Semenejkara.
Les dades que es tenen avui dia possibiliten tenir un adequat enteniment de la bella Nefertiti, qui era filla d'un noble molt arrelat a la cort i qui jugaria un paper de primer ordre en els anys veniders de finals de la dinastia Ay. És sabut també que Nefertiti era filla del noble Ay i una primera esposa, qui es creu que va morir prematura deixant la nena Nefertiti òrfena amb pocs anys. També es pot afirmar que amb posterioritat, Ay tornà a casar-se amb una nova dona amb qui va tenir una altra nena: Mutnedymet. Aquesta germanastra de Nefertiti arribaria a ser consort d'un nou faraó qui trencaría la connexió amb la línia sanguínia de la dinastia XVIII: Horemheb.
Nefertiti acompanyà en totes les obres que va emprendre el faraó Axenató, ja que se la pot veure no només en les commemoracions religioses al voltant del nou déu Aton, sinó també en múltiples cerimònies com ser rebuda d'ambassadors estrangers, funerals i fins i tot en les esteles fundacionals de la nova capital Axetató. Desafortunadament, no pot dotar de plançons masculins al tro, i essent que la successió era per línia sanguínia masculina (com bé l'antecedent d'Hatshepsut ens ha il·lustrat en temps immediats anteriors), el destí de les seves filles seria el de casar-se amb el pretendent masculí al tro, sigui del mateix llinagte sanguini (com ser molt probablement Tutankamón) o un usurpador proper (Ay).
Per últim, les hipòtesis apunten a què el decés de Nefertiti va ocórrer molt probablement abans del del seu espòs, el que implicà que Axenató es casés amb una de les seves filles per ocupar el lloc de Gran Esposa Reial. El que encara es discuteix a nivell acadèmic se si la relació era purament cerimonial o existí cap tipus de relació incestuosa.
També va destacara la figura de Kiya, mencionada amb "l'amada esposa", esposa secundària d'Axenató, qui molt probablement hagi guanyat rellevància per dotar d'un fill baró al rei, el príncep Tut-anj-Aton, el futur Tut-anj-Ammon (Tutankamon), car en l'actualitat sabem que Nefertiti únicament va tenir filles del rei.
Com era costum en els reis de la dinastia XVIII, heretà del seu pare Amenhotep III va heretar l'harem reial, que incloïa la princesa mitànnia Taduhepa, fruit d'un tractat diplomàtic, enviada per enfortir encara més les relacions entre Egipte i Mitanni durant el regnat del seu pare Amenhotep III.
Axenató va tenir una nombrosa prole de la seva unió amb Nefertiti, pràcticament totes nenes. A continuació veiem quins foren llurs noms:
- Filles nascudes de Nefertiti:
* Meriató: durant l'any 1-2. Fou gran esposa reial d'Axenató i de Semenejkara. * Meketató: durant l'any 2-3. Va morir l'any 14. * Anjesenpaató: durant l'any 4-5. Fou gran esposa reial d'Axenató i de Tutanjamón. * Neferneferuató-Tasherit: durant l'any 7-8. Va morir entre l'any 14 i el 17. * Neferneferura: durant l'any 8-10. Morí entre l'any 12 i 17. * Setepenra: durant l'any 10-12. Morí entre l'any 12 i 17.
- Filles nascudes de Meritató:
* Meritató-Tasherit: durant l'any 14-17. Va morir en aquestes dates.
- Filles nascudes d'Anjesenpaató:
* Anjesenpaató-Tasherit: durant l'any 14-17. Va morir en aquestes dates.
- Fills nascuts de Kiya:
* Tutanjamon (Tutankamon): posterior rei d'Egipte. * Kiya-Tasherit.
[edita] Referències
- ↑ Traducció de Alexandre Herrero Pardo
| Precedit per: Amenhotep III |
Faraó d'Egipte Dinastia XVIII |
Succeït per: Semenkhare |
