Akhnaten

Akhenaten
Estatua d'Akhenaten
Llengua original:	anglès
Gènere:	Història
Música:	Philip Glass
Llibret:	Philip Glass en col·laboració amb Shalom Goldman, Robert Israel, Richard Ridell i Jerome Robbins
Font literària:	El faraó Akhenaten
Actes:	tres
Època de composició:	1975-1983
Estrena:	24 de març de 1984
Teatre:	Teatre de l'Estat de Württemberg
Personatges:
Akhenaten (Contratenor) Nofretete, la seva esposa Contralt) Teina Teje, la seva mare (soprano) Haremhab, general i futur faraó (Baríton) Aye, pare de Nofretete i conseller del rei (Baríton) Gran sacerdot d'Amón (Tenor) Les sis filles d'Akhenaten (sis dones PR) Narrador (Personatge parlat) En el paper d'Amenofis (el fill d'Hapu), l'escriba i el guia turístic, assistents al funeral. poble de Tebas (Cor)

Akhnaten (Òpera en tres actes música de Philip Glass i llibret de ell mateix en col·laboració amb Shalom Goldman, Robert Israel, Richard Ridell i Jerome Robbins.

Lloc i època

Tebas i Aschet-Aton, vers el 1365-1348 aC. i en l'actualitat.

Argument

Acte I

Tebas, el primer any del regnat d'Akhenaten. La comitiva del funeral del faraó Amenofis III es dirigeix a Ra. Puga al tron Akhenaten, fill del faraó finat.

Acte II

Tebas i Aschet-Anon, entre els anys 5 i 15 del regnat d'Akhenaten. Akhenaten enderroca a la totpoderosa casta dels sacerdots, servidors de multitud de déus, i concedeix el poder sagrat a l'única divinitat d'Atón. Per el culte del Déu construeix el rei un temple i una ciutat: Achet-Anon.

Acte III

Achet-Anon, en l'any 17 del regnat d'Akhenaten i en l'actualitat. Consagrat a Déu i a l'amor de l'esposa Nofretete i la mare Teje, Akhenaten deixa de banda el govern de les coses terrenals, pel que acaba sent destronat. –En les ruïnes d'Achet-Anon (actual Amara) un grup de turistes indiferents fingeix atendre a les explicacions que va donant vers Akhenaten un guia indiferent guia turístic--. El cadàver d'Akhenaten s'incorpora a la marxa fúnebre del seu pare.

Akhenaten: un home modern

Akhenaten, un heretge en el tron dels faraons, no és en l'òpera de Glass una simple figura històrica llegendària, sinó que a judici de l'autor es tracta de un home modern assentat en un tron antic.

En comparació amb les dues òperes anteriors, en aquesta al so s'ha tornat més dur, accentuat per ritmes mecànics. En el muntatge d'Achim i Iliona Freyer, el faraó heretge portava la llum a l'escenari.

Per la seva banda, en l'estrena americà de l'òpera (1984, Houston), David Free el presentà com un caprici hermafrodita.

Bibliografia

• ÒPERA, d´András Batta, pàg. 161 d´Könemann (ISBN 3-8290-2830-X)