Al·lèrgia
De Viquipèdia
| Al·lèrgia Classificació i recursos externs |
||||
 |
||||
|---|---|---|---|---|
| ICD-10 | T78.4 | |||
| ICD-9 | 995.3 | |||
| DiseasesDB | 33481 | |||
| MedlinePlus | 000812 | |||
| eMedicine | med/1101 | |||
| MeSH | D006967 | |||
|
||||
L'al·lèrgia (del grec αλλεργία —allergía— i en paraules del mateix idioma αλλος "altre", i εργíα "feina"; la paraula composta així té el significat de reacció estranya) i és una resposta exagerada de l'organisme quan entra en contacte amb determinades substàncies provinents de l'exterior.
Aquestes substàncies capaces de provocar una reacció al·lèrgica es coneixen com a substàncies al·lergèniques o al·lèrgens. L'al·lèrgia és l'efecte perjudicial d'hipersensibilitat de l'organisme.
La substància a la que es té al·lèrgia s'anomena "al·lergogen", i els símptomes provocats es defineixen com "reaccions al·lèrgiques". Quan un al·lergogen penetra en l'organisme d'un subjecte al·lèrgic, el sistema immunitari d'aquest subjecte respon produint una gran quantitat d'anticossos, anomenats immunoglobulina E (IgE). Una exposició successiva al mateix al·lergogen produirà l'alliberació de mediadors químics, en particular histamina, que produirà els símptomes típics de la reacció al·lèrgica.
L'any 1905 Clemens von Pirquet va suggerir que la malaltia del sèrum (un fenomen d'hipersensibilitat) té relació directa amb la producció d'anticossos o antigens contra el sèrum injectat, introduint el terme al·lèrgia per referir-se a la reactivitat immunològica alterada en la que s'acostuma a presentar una forta alliberació d'histamines.
Les al·lèrgies o hipersensibilitats són, segons Gell i Coombs, de quatre tipus:
- Immediates: Basades en la reacció a l'IgE
- Citotòxiques
- De complexes immunes
- Retardades
Una substància que freqüentment és inofensiva pot provocar, en certs casos, reaccions patològiques al·lèrgiques. Alguns tractaments tracten de tornar a habituar l'organisme, procés que s'anomena desensibilització.
Taula de continguts |
[edita] Classificació i història
El concepte "al·lèrgia" va ser introduït el 1906 pel pediatra vienès Clemens von Pirquet, ja que es va fixar que alguns dels seus pacients eren hipersensibles a coses normalment innòcues com la pols, el pòl·len o alguns menjars.[1] Pirquet va anomenar aquest fenomen "al·lèrgia" per les paraules gregues allos que significava "altre" i ergon que significava "feina".[2] Històricament, totes les formes d'hipersensibilitat es classificaven com a al·lèrgies, i es creia que causaven una activació del sistema immunitari. Després, es va deixar clar que s'hi implicaven diferents malalites, amb el punt comú que totes eren un trastorn del sistema immunitari. El 1963, Philip Gell i Robin Coombs van fer una nova classificació que descrivia quatre tipus de reaccions d'hipersensibilitat, conegudes de Tipus I a Tipus IV.[3] Amb aquesta nova classificació, la paraula "al·lèrgia" només servia per denominar hipersensibilitats de tipus I (tipus I també s'anomena hipersensibilitat immediata), que es caracteritzen per crear reaccions ràpides.
Un dels passos més grans per entendre els mecanismes de l'al·lèrgia va ser el descobriment de l'anticòs anomenat Immunoglobulina E (IgE) − Kimishige Ishizaka fou dels primers en descriure l'IgE a la dècada del 1960.[4]
[edita] Simptomatologia o semiologia
- Cutanis: èczema, dermatitis atòpica, urticària i edema angioneuròtic
- Pulmonars: asma, pneumopatia intersticial, pneumopatia eosinofílica
- Oculars: conjuntivitis, queratitis
- Otorrinolaringològics: rinitis, sinusitis, epistaxis, anòsmia
- Digestius: vòmits, diarrees, dolor abdominal
- Hematològics: anèmia, trombopènia, leucopènia, eosinofília
- Generalitzats: anafilàxia o xoc anafilàctic
[edita] Sensibilització (Al·lèrgia als metalls)
L'al·lèrgia mes freqüent que podem citar entre les d'aquest tipus és l'al·lèrgia al níquel, el qual es troba present en pràcticament totes els aliatges de metalls no-nobles i a vegades en alguns aliatges de or baix.
L'al·lèrgia al níquel està mediada per un mecanisme de hipersensibilitat tipus 4, amb inflamació produïda per alliberament de mediadors directament pels limfòcits.
Els símptomes més freqüents són la producció de èczemes a la zona de contacte amb els metalls (bijuteria, metalls de tancaments de roba interior, etc...).
La millor manera de prevenir és evitant el contacte amb aquests metalls, i una vegada apareguda, amb esteroides (corticoides) aplicats localment a curt termini. Encara que els símptomes desapareguen i l'al·lèrgia semble remetre, la naturalesa de la sensibilització és crònica, amb èpoques de més o menys tolerància.
[edita] Vegeu també
[edita] Referències
|
|||||
[edita] Enllaços externs
- Alergólogos.com Directori d'al·lergòlegs (castellà)
- Síndrome Química Múltiple (castellà)
- Institut de Seguretat i Higiene. Intolerància ambiental idiopàtica (IAl): sensibilitat química múltiple (SQM) i fenòmens associats (castellà)
- Associació catalana d'al·lèrgics alimentaris i al làtex 2004 (català)
