Al·lèrgia
| Al·lèrgia Classificació i recursos externs |
|
 |
|
|---|---|
| CIM-10 | T78.4 |
| CIM-9 | 995.3 |
| DiseasesDB | 33481 |
| MedlinePlus | 000812 |
| eMedicine | med/1101 |
| MeSH | D006967 |
L'al·lèrgia és una resposta exagerada de l'organisme quan entra en contacte amb determinades substàncies provinents de l'exterior. Aquestes substàncies capaces de provocar una reacció al·lèrgica es coneixen com a substàncies al·lergèniques o al·lèrgens. L'al·lèrgia és l'efecte perjudicial d'hipersensibilitat de l'organisme.
La substància a la qual es té al·lèrgia s'anomena "al·lergogen", i els símptomes provocats es defineixen com "reaccions al·lèrgiques". Quan un al·lergogen penetra en l'organisme d'un subjecte al·lèrgic, el sistema immunitari d'aquest subjecte respon produint una gran quantitat d'anticossos, anomenats immunoglobulina E (IgE). Una exposició successiva al mateix al·lergogen produirà l'alliberació de mediadors químics, en particular histamina, que produirà els símptomes típics de la reacció al·lèrgica.
L'any 1905 Clemens von Pirquet va suggerir que la malaltia del sèrum (un fenomen d'hipersensibilitat) té relació directa amb la producció d'anticossos o antígens contra el sèrum injectat, introduint el terme al·lèrgia per referir-se a la reactivitat immunològica alterada en la que s'acostuma a presentar una forta alliberació d'histamines.
Una substància que freqüentment és inofensiva pot provocar, en certs casos, reaccions patològiques al·lèrgiques. Alguns tractaments tracten de tornar a habituar l'organisme, procés que s'anomena dessensibilització.
Taula de continguts |
[modifica] Etimologia
El mot català al·lèrgia ve del grec αλλεργία —allergía— i en paraules del mateix idioma αλλος "altre", i εργíα "feina". La paraula composta així té el significat de reacció estranya.
[modifica] Tipus
Les al·lèrgies o hipersensibilitats són, segons Gell i Coombs, de quatre tipus:
- Immediates: Basades en la reacció a l'IgE
- Citotòxiques
- De complexes immunes
- Retardades
[modifica] Classificació i història
El concepte "al·lèrgia" va ser introduït el 1906 pel pediatra vienès Clemens von Pirquet, ja que es va fixar que alguns dels seus pacients eren hipersensibles a coses normalment innòcues com la pols, el pòl·len o alguns menjars.[1] Pirquet va anomenar aquest fenomen "al·lèrgia" per les paraules gregues allos que significava "altre" i ergon que significava "feina".[2] Històricament, totes les formes d'hipersensibilitat es classificaven com a al·lèrgies, i es creia que causaven una activació del sistema immunitari. Després, es va deixar clar que s'hi implicaven diferents malalties, amb el punt comú que totes eren un trastorn del sistema immunitari. El 1963, Philip Gell i Robin Coombs van fer una nova classificació que descrivia quatre tipus de reaccions d'hipersensibilitat, conegudes de Tipus I a Tipus IV.[3] Amb aquesta nova classificació, la paraula "al·lèrgia" només servia per denominar hipersensibilitats de tipus I (tipus I també s'anomena hipersensibilitat immediata), que es caracteritzen per crear reaccions ràpides.
Un dels passos més grans per entendre els mecanismes de l'al·lèrgia va ser el descobriment de l'anticòs anomenat Immunoglobulina E (IgE) − Kimishige Ishizaka fou dels primers en descriure l'IgE a la dècada del 1960.[4]
[modifica] Simptomatologia o semiologia
- Cutanis: èczema, dermatitis atòpica, urticària i edema angioneuròtic
- Pulmonars: asma, pneumopatia intersticial, pneumopatia eosinofílica
- Oculars: conjuntivitis, queratitis
- Otorinolaringològics: rinitis, sinusitis, epistaxis, anòsmia
- Digestius: vòmits, diarrees, dolor abdominal
- Hematològics: anèmia, trombopènia, leucopènia, eosinofília
- Generalitzats: anafilàxia o xoc anafilàctic
[modifica] Sensibilització (Al·lèrgia als metalls)
L'al·lèrgia mes freqüent que podem citar entre les d'aquest tipus és l'al·lèrgia al níquel, el qual es troba present en pràcticament totes els aliatges de metalls no-nobles i a vegades en alguns aliatges de or baix.
L'al·lèrgia al níquel està mitjançada per un mecanisme de hipersensibilitat tipus 4, amb inflamació produïda per alliberament de mediadors directament pels limfòcits.
Els símptomes més freqüents són la producció de èczemes a la zona de contacte amb els metalls (bijuteria, metalls de tancaments de roba interior, etc...).
La millor manera de prevenir és evitant el contacte amb aquests metalls, i una vegada apareguda, amb glucocorticoides aplicats localment a curt termini. Encara que els símptomes desapareguen i l'al·lèrgia semble remetre, la naturalesa de la sensibilització és crònica, amb èpoques de més o menys tolerància.
[modifica] Incidència
Les xifres de persones afectades per alguna al·lèrgia són estimatives a Catalunya i a Espanya, però es calcula que un 3% de la població adulta pateix rebuig al·lèrgic a algun aliment. Si s’hi sumen les de tipus respiratori que causen pòl·lens i àcars, més el rebuig a metalls i animals, resulta que fins al 25% de la població catalana pateix alguna incompatibilitat immunològica. La fruita seca, el préssec i les gambes són els aliments que causen més al·lèrgia en els adults. En els nens, són la llet de vaca, l'ou de gallina i els fruits secs. A més, el kiwi, el mango i el plàtan són aliments amb tendència a crear al·lèrgies.[5]
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ Clemens Peter Pirquet von Cesenatico a Who Named It
- ↑ Von Pirquet C. «Allergie». Munch Med Wochenschr, vol. 53, pàg. 1457.
- ↑ Gell PGH, Coombs RRA.. Clinical Aspects of Immunology. London: Blackwell, 1963.
- ↑ Ishizaka K, Ishizaka T, Hornbrook MM. «Physico-chemical properties of human reaginic antibody. IV. Presence of a unique immunoglobulin as a carrier of reaginic activity». J. Immunol., vol. 97, 1, pàg. 75–85.
- ↑ Al·lèrgia a aliments SCAIC
[modifica] Enllaços externs
- Associació d'Al·lèrgics Alimentaris i al Làtex de Catalunya (català)
- Alergólogos.com Directori d'al·lergòlegs (castellà)
- Síndrome Química Múltiple (castellà)
- Institut de Seguretat i Higiene. Intolerància ambiental idiopàtica (IAl): sensibilitat química múltiple (SQM) i fenòmens associats (castellà)
