Al·lòtrops d'oxigen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

D'al·lòtrops d'oxigen n'hi ha diversos de coneguts. L'al·lòtrop més familiar és l'oxigen molecular (O2), que es presenta a nivells significatius a l'atmosfera de la Terra i que també és conegut com a dioxigen o oxigen triplet. Un altre al·lòtrop és l'ozó.S'inclouen entre els altres:

  • Oxigen atòmic (O1, un radical lliure
  • Oxigen singlet] (O2), qualsevoldels dos estats metaestables de l'oxigen molecular
  • Tetraoxigen (O4), una altra forma metaestable
  • Oxigen sòlid, que existeix en 6 fases diversament acolorides, de la qualuna és O8 i l'altra metàl·lica

Oxigen atòmic[modifica | modifica el codi]

L'oxigen atòmicés molt reactiu; sobre la superfície de la Terra no existeix naturalment durant un llarg temps, però en l'espai la presència de molta radiació ultraviolada dóna comresultat en labaixa atmosfera un 96% d'oxigen atòmic.[1]

Dioxigen[modifica | modifica el codi]

És l'al·lòtrop més comú d'oxigen elemental sobre la Terra, O2, generalment es coneix com oxigen, però pot ser anomenat dioxigen per a distingir-lo del mateix element. Es troba en aquesta forma en un 21% del volum de l'atmosfera terrestre. Es pot trobar en l'estadi metaestable de singlet o bé en elde triplet.

Ozó[modifica | modifica el codi]

Article principal: Ozó

L'ozó és oxigen triatòmic, O3), és un al·lòtrop d'oxigen molt reactiu i destrueix materials com la goma i els teixits (la roba) i a més danya els teixits del pulmó.[2]

Tetraoxgen[modifica | modifica el codi]

A partir de principis del segle XX es va sospitar de l'existència del tetraoxigen però no va ser identificat fins a l'any 2001 per un equip de la Universitat de Roma dirigit per F. Cacace. La seva molècula és O4.

Fases de l'oxigen sòlid[modifica | modifica el codi]

Article principal: Oxigen sòlid

Hi ha fases conegudes de l'oxigen sòlid. Una d'elles és un grup vermell fosc O8. Quan l'oxigen està subjecte a una pressió de 96 GPa, esdevé metàl·lic de manera similar a com ho fa l'hidrogen,[3] i esdevé més similar als calcogens pesants com el tel·luri i el poloni ambdòs de caràcter metàl·lic significatiu. A molt baixes temperatures aquesta fase presenta a més superconductivitat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Out of Thin Air, a February 17, 2011 article from the NASA website
  2. Stwertka 1998, p.48
  3. Peter P. Edwards and Friedrich Hensel. «Metallic Oxygen». ChemPhysChem, vol. 3, 1, 2002-01-14, pàg. 53–56. DOI: 10.1002/1439-7641(20020118)3:1<53::AID-CPHC53>3.0.CO;2-2. PMID: 12465476 [Consulta: 16 desembre 2007].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parks, G. D.; Mellor, J. W.. Mellor's Modern Inorganic Chemistry. 6th. London: Longmans, Green and Co, 1939. 
  • Stwertka, Albert. Guide to the Elements. Revised. Oxford University Press, 1998. ISBN 0-19-508083-1.