Al·lahu-àkbar

Al·lahu-àkbar (de l'àrab الله أكبر, Allāh^u akbar, "Déu és [el] més gran") és una expressió anomenada takbir (en àrab تكبير, takbīr) molt utilitzada en el món musulmà en tant que exclamació informal o expressió formal de fe.

L'expressió està composta per la forma Allāh^u, nominatiu d'Allah (Al·là), traduït per "[l'Únic] Déu", i la forma akbar, superlatiu de l'adjectiu kabīr "gran", traduït per "més gran".

Aquesta frase és recitada pels musulmans en moltes situacions diferents: per expressar la joia, en signe d'aprovació, per lloar un orador, com a crit de batalla o per donar-se ànims en cas de grans problemes. Igualment, sovint en comptes d'aplaudir, algú cridarà takbir! i la multitud respondrà en cor Al·lahu-àkbar!

Com a expressió formal de fe, el takbir és la primera frase de la crida a la pregària (àdhan) dita pel muetzí, és l'expressió que s'utilitza per a indicar que l'oració comença (iqama) i després encara es diu per a indicar cada etapa de l'oració.

Vegeu també

• Bàsmala
• In-xa-Al·lah
• As-salamu Alaykum